Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabe��ada" dins totes les àrees temàtiques

foixarda foixarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
gresolera gresolera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gresolera, n f
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolera metxera, n f alt. sin.
  • ca  gresolera cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de mont, n f alt. sin.
  • ca  gresolera vera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabotera, n f alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  orella de llop, n f alt. sin.
  • nc  Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gresolera, n f
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolera metxera, n f alt. sin.
  • ca  gresolera cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de mont, n f alt. sin.
  • ca  gresolera vera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabotera, n f alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  orella de llop, n f alt. sin.
  • nc  Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

llonza de coll llonza de coll

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llonza de coll, n f
  • es  cabeza de lomo, n f
  • es  cabezada, n f
  • es  chuleta de aguja, n f
  • es  collar, n m
  • es  costilla de aguja, n f
  • en  middle neck, n

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definició
Llonza de porc o de xai, de carn de segona, que s'obté de la part del coll.

Nota

  • La denominació castellana collar es refereix específicament a la carn de xai.
punt de cabussada punt de cabussada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  punt de cabussada, n m
  • es  punto de cabeceo
  • en  plunge point

<Costes > Oceanografia>

Definició
1. Punt en què s'encorba i cau una onada amb rompent de cabussada. 2. Punt final de trencament de les onades, abans de remuntar la platja.
rompent de cabussada rompent de cabussada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rompent de cabussada, n m
  • es  rompiente de voluta
  • fr  brisant plongeant
  • en  plunging breaker

<Costes > Oceanografia>

Definició
Rompent que té lloc amb estrèpit, la cresta de l'onada del qual s'arrissa sobre la bossa d'aire i que normalment va seguit d'esquitxades suaus.
rompent de cabussada rompent de cabussada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  rompent de cabussada, n m
  • es  rompiente de voluta
  • en  plunging breaker

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
Tipus de rompent de l'^onatge^ que té lloc amb estrèpit, la ^cresta d'ona^ del qual s'arrissa deixant una bossa d'aire, i que generalment va seguit d'esquitxades suaus.
rossam rossam

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rossam, n m
  • es  caballada
  • en  band
  • en  herd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Ramat d'animals de peu rodó.