Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cadena" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obra viva, n f
- ca carena, n f sin. compl.
- es carena
- es obra viva
- fr carène
- fr oeuvres vives
- en bottom
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca quilla, n f
- ca carena, n f sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca rascló de Caiena, n m
- es cotara chiricote
- fr râle de Cayenne
- en grey-necked wood-rail
- de Cayenneralle
- nc Aramides cajaneus
- nc Aramides cajanea alt. sin.
<14.02 Ocells > Gruïformes > Ràl·lids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca rascló de Caiena, n m
- es cotara chiricote
- fr râle de Cayenne
- en grey-necked wood-rail
- de Cayenneralle
- nc Aramides cajaneus
- nc Aramides cajanea alt. sin.
<14.02 Ocells > Gruïformes > Ràl·lids>
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca soca, n f
- es cepa, n f
- fr souche, n f
- gl cepa, n f
- it ceppo, n m
- pt cadeia [PT], n f
- pt cepa [BR], n f
- ro tulpina, n f
- en strain
<Sida > Virus de la immunodeficiència humana (VIH) > Característiques del VIH>
Definició
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca soca R5, n f
- es cepa R5, n f
- fr souche R5, n f
- fr souche à tropisme M, n f sin. compl.
- fr virus R5, n m sin. compl.
- gl cepa R5, n f
- it ceppo R5, n m
- pt cadeia R5 [PT], n f
- pt cepa R5 [BR], n f
- ro tulpina R5, n f
- en R5 HIV-1 strain
- en strain R5
- en HIV-1 R5 sin. compl.
- en R5 virus sin. compl.
<Sida > Virus de la immunodeficiència humana (VIH) > Característiques del VIH>
Definició
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca soca X4, n f
- es cepa X4, n f
- fr souche X4, n f
- fr souche à tropisme T, n f sin. compl.
- fr virus X4, n m sin. compl.
- gl cepa X4, n f
- pt cadeia X4 [PT], n f
- pt cepa X4 [BR], n f
- ro tulpina X4, n f
- en strain X4
- en X4 HIV-1 strain
- en HIV-1 X4 sin. compl.
- en X4 HIV virus sin. compl.
<Sida > Virus de la immunodeficiència humana (VIH) > Característiques del VIH>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca tirà emplomallat de Caiena, n m
- es cimerillo de casquete
- fr microtyran casqué
- en helmeted pygmy-tyrant
- de Helm-Schuppenkopftyrann
- nc Lophotriccus galeatus
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
