Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cagall�" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bolet d'esca, n m
- es agárico yesquero
- es casco de caballo
- es hongo yesquero
- es yesca
- fr amadouvier
- en horse's hoof fungus
- en tinder fungus
- nc Fomes fomentarius
- nc Polyporus fomentarius
- nc Ungulina fomentaria
<Botànica>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bresaola amb ruca i grana padano (talls prims de carn curada, generalment de bou, vedella o cavall)
- es bresaola con rúcula y grana padano (finas lonchas de carne curada, generalmente de buey, ternera o caballo)
- fr bresaola à la roquette et au grana padano (fines tranches de viande séchée, normalement de boeuf, de veau ou de cheval)
- it bresaola con rucola e grana padano (fette sottili di carne stagionata, generalmente di bue, vitello o cavallo)
- en bresaola with arugula and grana padano (thin slices of air-dried meat, generally beef, veal or horse)
- de Bresaola mit Rucola und Grana Padano (dünn geschnittenes, luftgetrocknetes Fleisch vom Rind, Kalb oder Pferd)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus erecte, n m
- ca escanyacavalls, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall erecte, n m alt. sin.
- ca escanya cavalls, n m var. ling.
- ca estripa sacs, n m var. ling.
- nc Bromus erectus Huds. subsp. erectus
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus erecte, n m
- ca escanyacavalls, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall erecte, n m alt. sin.
- ca escanya cavalls, n m var. ling.
- ca estripa sacs, n m var. ling.
- nc Bromus erectus Huds. subsp. erectus
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro marí, n m
- ca cavall, n m sin. compl.
- ca cavall de mar, n m sin. compl.
- ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
- ca cavall marí, n m sin. compl.
- ca cavall marí camús, n m sin. compl.
- ca cavall marí xato, n m sin. compl.
- ca cavallet, n m sin. compl.
- ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
- ca cavallet marí, n m sin. compl.
- ca hipocamp, n m sin. compl.
- ca caball de mar, n m var. ling.
- ca caball marí, n m var. ling.
- ca caballet de mar, n m var. ling.
- ca cavall marì, n m var. ling.
- ca hipocampo, n m var. ling.
- nc Hippocampus hippocampus
- nc Hippocampus brevirostris var. ling.
- nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
- es caballico de mar
- es caballito de mar
- es caballo de mar
- es caballo marino
- es hipocampo
- fr hippocampe
- fr hippocampe à museau court
- en sea-horse
- de Seepferdchen
<Peixos > Singnàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro marí, n m
- ca cavall, n m sin. compl.
- ca cavall de mar, n m sin. compl.
- ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
- ca cavall marí, n m sin. compl.
- ca cavall marí camús, n m sin. compl.
- ca cavall marí xato, n m sin. compl.
- ca cavallet, n m sin. compl.
- ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
- ca cavallet marí, n m sin. compl.
- ca hipocamp, n m sin. compl.
- ca caball de mar, n m var. ling.
- ca caball marí, n m var. ling.
- ca caballet de mar, n m var. ling.
- ca cavall marì, n m var. ling.
- ca hipocampo, n m var. ling.
- nc Hippocampus hippocampus
- nc Hippocampus brevirostris var. ling.
- nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
- es caballico de mar
- es caballito de mar
- es caballo de mar
- es caballo marino
- es hipocampo
- fr hippocampe
- fr hippocampe à museau court
- en sea-horse
- de Seepferdchen
<Peixos > Singnàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caçó, n m
- ca ca marí, n m sin. compl.
- ca caralló, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca mussola caralló, n f sin. compl.
- ca pegorella, n f sin. compl.
- ca peix gos, n m sin. compl.
- ca cà marí, n m var. ling.
- ca ca-marí, n m var. ling.
- ca camarí, n m var. ling.
- ca casó, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca musola, n f var. ling.
- nc Galeorhinus galeus
- nc Galeus canis var. ling.
- nc Galeus galeus var. ling.
- nc Squalus galeus var. ling.
- es cazon, n m
- es cazón
- es pez peine, n m
- es tolla
- fr requin-hâ
- en tope shark
<Taurons > Triàquids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caçó, n m
- ca ca marí, n m sin. compl.
- ca caralló, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca mussola caralló, n f sin. compl.
- ca pegorella, n f sin. compl.
- ca peix gos, n m sin. compl.
- ca cà marí, n m var. ling.
- ca ca-marí, n m var. ling.
- ca camarí, n m var. ling.
- ca casó, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca musola, n f var. ling.
- nc Galeorhinus galeus
- nc Galeus canis var. ling.
- nc Galeus galeus var. ling.
- nc Squalus galeus var. ling.
- es cazon, n m
- es cazón
- es pez peine, n m
- es tolla
- fr requin-hâ
- en tope shark
<Taurons > Triàquids>
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca camal, n m
- ca camall, n m sin. compl.
- es pernera de cascabeles, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca camal, n m
- ca camall, n m sin. compl.
- es pernera de cascabeles, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.