Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "camamilla" dins totes les àrees temàtiques

agèrat

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agèrat, n m
ca alè de bou, n m sin. compl.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba del fàstic, n f alt. sin.
ca alta reina, n f var. ling.
ca altarreina, n f var. ling.
ca camamila, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
nc Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botges

<Botànica>

ca botges, n f pl
ca botgeta alta, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca espernallac, n m alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca botja conejera, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camomil·la amarga, n f var. ling.
ca mançanilla basta, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla del camp, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

botonets

<Botànica>

ca botonets, n m pl
ca botons de plata, n m pl alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla basta, n f alt. sin.
ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
ca camamilla de mula, n f alt. sin.
ca camamilla de parets, n f alt. sin.
ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla negra, n f alt. sin.
ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
ca camamilla pudent, n f alt. sin.
ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
ca camamilla purgant, n f alt. sin.
ca camamilla segura, n f alt. sin.
ca confits, n m pl alt. sin.
ca herba de la mare, n f alt. sin.
ca herba de la matriu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba del remuc, n f alt. sin.
ca herba tanarida, n f alt. sin.
ca marerba, n f alt. sin.
ca matricària, n f alt. sin.
ca segura, n f alt. sin.
ca tanarida, n f alt. sin.
ca camamila d'hort, n f var. ling.
ca camamilla pudenta, n f var. ling.
ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
ca camamilla purganta, n f var. ling.
ca camamirla basta, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla d'hort, n f var. ling.
ca camamirla negra, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca danarida, n f var. ling.
ca herba danarida, n f var. ling.
ca matronària, n f var. ling.
ca sagura, n f var. ling.
nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca camamilla de botó, n f alt. sin.
ca camamilla de botó gros, n f alt. sin.
ca camamilla de botonets, n f alt. sin.
ca camamilla de Lliurona, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de pastor, n f alt. sin.
ca camamilla groga, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca espernelles, n f pl alt. sin.
nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. chamaecyparissus

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camomila, n f var. ling.
nc Achillea odorata L. subsp. odorata

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca camamilla, n f
es manzanilla, n f
fr camomille, n f
pt camomila, n f
en camomile tea, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca crisantem corimbós, n m alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca margarida, n f alt. sin.
ca margarida corimbosa, n f alt. sin.
ca margarida de bosc, n f alt. sin.
ca margarita, n f alt. sin.
ca segura de bosc, n f alt. sin.
ca camamirla, n f var. ling.
nc Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca tanacet corimbós, n m alt. sin.
nc Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. subsp. corymbosum

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
ca camamilla majola, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
es manzanilla
fr camomille
en chamomile
nc Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.