Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "camamilla" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botges, n f pl
  • ca  botgeta alta, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  botja conejera, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camomil·la amarga, n f var. ling.
  • ca  mançanilla basta, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla del camp, n f var. ling.
  • ca  mançanilla fina, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó gros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botonets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Lliurona, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  espernelles, n f pl alt. sin.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L. subsp. chamaecyparissus

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camomila, n f var. ling.
  • nc  Achillea odorata L. subsp. odorata

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla camamilla

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  camamilla, n f
  • es  manzanilla, n f
  • fr  camomille, n f
  • pt  camomila, n f
  • en  camomile tea, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  crisantem corimbós, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin.
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  tanacet corimbós, n m alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. subsp. corymbosum

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla camamilla

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.