Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cana" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànega, n f
- ca àneda, n f sin. compl.
- ca ànnera, n f sin. compl.
- ca tirona, n f sin. compl.
- es pata
- fr cane
- en drake
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànega, n f
- ca àneda, n f sin. compl.
- ca ànnera, n f sin. compl.
- ca tirona, n f sin. compl.
- es pata
- fr cane
- en drake
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca argot, n m
- es argot
- es jerga
- fr argot
- en cant
- en slang
<Lingüística>
Definició
Nota
- També s'usa argot per a referir-se a varietats de llengua sense intenció diferenciadora.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca argot, n m
- es argot
- es jerga
- en cant
- en slang
<Comunicació empresarial > Comunicació>
Definició
Nota
- També s'usa argot per a referir-se a varietats de llengua sense intenció diferenciadora.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet, n f
- ca IANA, n f sigla
- es Autoridad de Asignación de Números en Internet
- es IANA sigla
- en Internet Assigned Numbers Authority
- en IANA sigla
<Telecomunicacions > Telemàtica>
Definició
Nota
- La sigla IANA correspon a la denominació anglesa Internet Assigned Numbers Authority.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet, n f
- ca IANA, n f sigla
- es Autoridad de Asignación de Números en Internet
- es IANA sigla
- fr Autorité d'allocation des numéros de l'Internet
- fr IANA sigla
- en Internet Assigned Numbers Authority
- en IANA sigla
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>
Definició
Nota
- 1. La IANA va ser creada per a dur a terme les funcions centrals de coordinació d'Internet a escala mundial amb finalitats d'utilitat pública. Fou substituïda el 1998 per la ICANN.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balata negra, n f
- es acaná
- es ácana
- fr balata
- en balata tree
- nc Mamilkara bidentata
<Botànica>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>
Definició
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bastó, n m
- es bastón
- fr bâton
- en cane
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bastó, n m
- es bastón, n m
- fr bâton, n m
- fr canne, n f
- en cane, n
<Infermeria>
