Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bana
  • ca  baza sin. compl.
  • ca  ka-bana sin. compl.
  • ca  koma sin. compl.
  • ca  mizeran sin. compl.
  • de  Bana
  • de  Baza sin. compl.
  • de  Koma sin. compl.
  • de  Mizeran sin. compl.
  • en  Bana
  • en  Baza sin. compl.
  • en  Ka-bana sin. compl.
  • en  Koma sin. compl.
  • en  Mizeran sin. compl.
  • es  bana
  • es  baza sin. compl.
  • es  ka-bana sin. compl.
  • es  koma sin. compl.
  • es  mizeran sin. compl.
  • eu  bana
  • eu  baza sin. compl.
  • eu  ka-bana sin. compl.
  • eu  koma sin. compl.
  • eu  mizeran sin. compl.
  • fr  bana
  • fr  baza sin. compl.
  • fr  koma sin. compl.
  • fr  mizeran sin. compl.
  • fr  parole des Bana sin. compl.
  • gl  bana
  • gl  baza sin. compl.
  • gl  ka-bana sin. compl.
  • gl  koma sin. compl.
  • gl  mizeran sin. compl.
  • it  bana
  • it  baza sin. compl.
  • it  ka-bana sin. compl.
  • it  koma sin. compl.
  • it  mizeran sin. compl.
  • nl  Bana
  • nl  Baza sin. compl.
  • nl  Koma sin. compl.
  • nl  Mizeran sin. compl.
  • pt  bana
  • pt  baza sin. compl.
  • pt  ka-bana sin. compl.
  • pt  koma sin. compl.
  • pt  mizeran sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.

El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.

Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).

El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.