Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "caos" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de neu, n f
- ca edelweiss, n m sin. compl.
- ca flor de les neus, n f alt. sin.
- ca herba de neu, n f alt. sin.
- ca leontopodi, n m alt. sin.
- nc Leontopodium alpinum Cass. subsp. alpinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de neu, n f
- ca edelweiss, n m sin. compl.
- ca flor de les neus, n f alt. sin.
- ca herba de neu, n f alt. sin.
- ca leontopodi, n m alt. sin.
- nc Leontopodium alpinum Cass. subsp. alpinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca frontó tancat, n m
- es frontón cerrado
- fr fronton clos
- fr fronton fermé
- eu frontoi itxi
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca frontó tancat, n m
- es frontón cerrado
- fr fronton clos
- fr fronton fermé
- eu frontoi itxi
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca gafarró canós, n m
- es serín canoso
- fr serin ouest-africain
- en West African Sseedeater
- de Nordbrauengirlitz
- nc Crithagra canicapilla
- nc Serinus gularis canicapilla alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca gafarró canós, n m
- es serín canoso
- fr serin ouest-africain
- en West African Sseedeater
- de Nordbrauengirlitz
- nc Crithagra canicapilla
- nc Serinus gularis canicapilla alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gestió de cas, n f
- es gestión de caso, n f
- es gestión de casos, n f
- es gestión por casos, n f
- es manejo de casos, n m
- fr gestion de cas, n f
- fr prise en charge, n f
- en case management, n
- de Fallmanagement, n n
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
Definició
<Ciències de la salut > Cronicitat > Models d'atenció > Atenció integrada>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció integrada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/230/>
- ca gestió de cas, n f
- es gestión de caso, n f
- es gestión de casos, n f
- es gestión por casos, n f
- es manejo de casos, n m
- en case management, n
<Atenció integrada > Model d'atenció>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gestió de cas, n f
- es gestión de caso, n f
- es gestión de casos, n f
- es gestión por casos, n f
- es manejo de casos, n m
- fr gestion de cas, n f
- fr prise en charge, n f
- en case management, n
<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca gestió de casos, n f
- es gestión de casos
- es manejo de casos
- fr gestion de cas
- fr prise en charge
- en case management
<Infermeria > Infermeria comunitària>
Definició
Nota
- Dins de la gestió de casos, els professionals infermers prenen part en el procés de valoració, planificació, col·laboració i assessorament juntament amb els altres professionals de la salut. Els professionals infermers s'ocupen, per exemple, d'exercir de mediadors entre una persona atesa amb processos de dependència i els seus familiars, proporcionar cures infermeres de qualitat de manera eficient, mantenir a la comunitat persones amb problemes de salut importants proporcionant-los una major continuïtat de les cures infermeres o incrementar la participació de la persona atesa.
