Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capicausa" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corc de les pomes i les peres, n m
- ca carpocapsa, n f sin. compl.
- es barreno de las manzanas y de las peras
- es gusano de las manzanas y de las peras
- fr carpocapse
- en codling moth
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca frígola de Sant Joan, n f
- ca frígola vera, n f sin. compl.
- es tomillo cabezudo, n m
- nc Thymbra capitata
- nc Thymus capitatus
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonc, n m
- ca jonc nan, n m alt. sin.
- ca jonquera, n f alt. sin.
- nc Juncus capitatus Weigel
<Botànica > juncàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonc, n m
- ca jonc nan, n m alt. sin.
- ca jonquera, n f alt. sin.
- nc Juncus capitatus Weigel
<Botànica > juncàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kanoé
- ca kanoê sin. compl.
- ca kapixaná sin. compl.
- cod kanoê
- ar الكانوية
- cy Kanoé
- cy Kanoê sin. compl.
- cy Kapixaná sin. compl.
- de Kanoé
- de Kanoê sin. compl.
- de Kapixaná sin. compl.
- en Kanoê
- en Kapishana sin. compl.
- en Kapishaná sin. compl.
- en Kapixaná sin. compl.
- es kanoé
- es kanoê sin. compl.
- es kapixaná sin. compl.
- eu kanoeera
- eu kanoê sin. compl.
- eu kapixaná sin. compl.
- fr kanoé
- fr kanoê sin. compl.
- fr kapixaná sin. compl.
- gn kanoe
- gn kanoê sin. compl.
- gn kapixaná sin. compl.
- it kanoe
- it canoe sin. compl.
- it canoé sin. compl.
- it capichana sin. compl.
- it capishana sin. compl.
- it capixana sin. compl.
- it kanoé sin. compl.
- it kanoê sin. compl.
- it kapixaná sin. compl.
- ja カノエ語
- ja カピシャナ語 sin. compl.
- nl Kanoê
- nl Kanoé sin. compl.
- nl Kapixaná sin. compl.
- pt kanoé
- pt kanoê sin. compl.
- pt kapixaná sin. compl.
- ru Каноэ
- ru Каноэн sin. compl.
- ru Капишана sin. compl.
- zh 卡诺埃语
- zh 卡诺艾 sin. compl.
- zh 卡皮查那 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>
Definició
La resta de membres del grup ètnic kanoé parlen portuguès i, en alguns casos, altres llengües indígenes. A causa del veïnatge, un percentatge alt del vocabulari de la llengua és d'origen nambiquara.
El sud de Rondònia és una regió rica en terres de conreu i en jaciments d'or. Aquest fet ha afavorit l'arribada de població d'altres zones del país, i més arran de l'impuls que el govern brasiler va voler donar a la regió durant la dècada de 1980.
Les migracions contínues han provocat dèficits importants en infraestructures, destrucció del medi natural (desforestació, contaminació dels rius, etc.) i conflictes socials. Els pobles indígenes han estat progressivament desposseïts de les seves terres i enviats a àrees boscoses. Part de la població autòctona ha mort en les últimes dècades per culpa de malalties importades.
El procés de transfiguració cultural ha estat ràpid i afavorit per polítiques d'assimilació, com ara la destribalització que han patit els kanoés. Es perden les estructures socials, les tradicions culturals, les identitats ètniques, els valors morals i les llengües pròpies.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pizza capritxosa
- es pizza caprichosa
- fr pizza capricciosa
- it pizza capricciosa
- en pizza caprise
- de Pizza Capricciosa
<Plats a la carta. Pizzes>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca terrerola de capell lleonat, n f
- es terrera capirrufa
- fr alouette de Peters
- en rufous-capped lark
- de Jemenlerche
- nc Calandrella eremica
- nc Calandrella blanfordi eremica alt. sin.
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca terrerola de capell lleonat, n f
- es terrera capirrufa
- fr alouette de Peters
- en rufous-capped lark
- de Jemenlerche
- nc Calandrella eremica
- nc Calandrella blanfordi eremica alt. sin.
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
