Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capitulaci" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apòfisi capitular, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arxiu capitular, n m
- es archivo capitular
<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol, n m
- es cabezuela, n f
- es capítulo, n m
- fr capitule, n m
- en capitulum, n
- en head, n
<Botànica>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítols, n m pl
- es capítulos
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Cal llegir amb atenció tots els capítols del document acordat abans de signar-lo.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítols, n m pl
- es capítulos
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Fer capítols.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca capítols matrimonials, n m pl
- es capitulaciones matrimoniales
- es capítulos matrimoniales
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítols matrimonials, n m pl
- es capitulaciones matrimoniales, n f pl
- es capítulos matrimoniales, n m pl sin. compl.
<Dret civil>
Nota
- A la RAE: capitulaciones
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítols matrimonials, n m pl
- es capítulos matrimoniales
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Per bé que el dret comú no exigia cap formalitat escrita per a fixar el règim econòmic matrimonial que s'establís, sí que ho feia el dret territorial. Així, el dret català exigia escriptura notarial, en què es podien acordar determinades formes de comunitat de béns, excloure o modificar sistemes vigents localment i establir el dot i altres drets.
Tanmateix, també s'hi solien incloure pactes successoris sobre l'herència dels béns dels cònjuges o de la dels pares (l'heretament a favor de llurs fills comuns o dels cònjuges), o l'usdefruit vidual o un dret d'ús i habitació en la casa del marit a favor de l'esposa si sobrevivia al marit. Aquests pactes rebien la denominació de capítols matrimonials (els juristes ja els incloïen sota la denominació de pacta dotalia), i es podien efectuar abans de la celebració del matrimoni (era el cas més habitual i llur eficàcia depenia del fet que se celebrés) o bé després.
A més a més, d'acord amb la jurisprudència catalana, els capítols matrimonials concertats eren irrevocables, sempre que no s'hagués fet alguna reserva a l'efecte. Tan sols en el règim de separació de béns no calia concertar capítols matrimonials, ja que no hi havia cap tipus de comunitat de béns; tanmateix, res no impedia que es recollissin per escrit altres institucions com l'heretament o la designació d'hereus de confiança si els cònjuges morien sense haver fet testament, entre d'altres.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítols matrimonials, n m pl
- es capitulaciones matrimoniales
- es capítulos matrimoniales
<Dret civil>
Definició
Nota
-
Els capítols matrimonials han estat una de les manifestacions més clares de l'expressió de la llibertat civil en el dret català, però també és cert que avui, a la pràctica, n'ha disminuït l'ús (es van mantenir fins a final dels anys cinquanta del segle passat, almenys en les zones rurals). Ara bé, es manté la necessitat d'expressar la llibertat contractual en l'organització econòmica del matrimoni.
El Codi civil de Catalunya (CCCat), en l'article 231-19, disposa que en els capítols matrimonials es pot determinar el règim econòmic, convenir pactes successoris, fer donacions i establir clàusules i pactes lícits entre les parts, fins i tot en previsió d'una ruptura matrimonial. Aquests capítols es poden atorgar abans o després de la celebració del matrimoni; en el primer cas, només produeixen efectes a partir de la celebració del matrimoni i caduquen si el matrimoni no se celebra en el termini d'un any. Les donacions atorgades en capítols matrimonials únicament són revocables per incompliment de càrregues.
Poden atorgar aquests capítols els qui contrauen vàlidament matrimoni, si escau, amb complement de capacitat (art. 231-21 CCCat). Els capítols i les modificacions d'aquests s'han d'atorgar en escriptura pública (art. 231-22 CCCat); i en cas que aquests o les resolucions judicials alterin el règim econòmic matrimonial no són oposables a terceres persones, mentre no es facin constar en la inscripció del matrimoni al Registre Civil i, si escau, en altres registres públics.
És probable que avui els capítols no puguin ser vistos com un règim, sinó com un acord contractual amb prou rellevància per la matèria sobre la qual operen. En definitiva, són un contracte entre els contraents que regula l'estructura familiar en aspectes patrimonials i àdhuc personals. El problema és que la regulació actual no afavoreix aquest aspecte. El CCCat regula dos aspectes dels capítols: el contingut i l'estructura negocial, però en totes dues regulacions s'imposen serioses reflexions perquè la regulació no atén el que l'organització de les noves famílies.
En primer lloc, i pel que fa al contingut, el CCCat regula de manera detallada el que es pot anomenar contingut necessari dels capítols, i aquell que, per l'amplitud de l'article 231-19 del CCCat es pot considerar contingut possible dels capítols. El contingut necessari respon, en general, al que es pot anomenar contingut tradicional dels capítols, és a dir, figures històriques que entronquen amb una estructura familiar que avui ha caigut absolutament en desús, basada en la transmissió íntegra del patrimoni mitjançant la designació d'hereu contractual i el règim dotal del matrimoni.
A aquesta lògica responen la institució contractual d'hereu mitjançant la figura dels heretaments (art. 231-19 CCCat); i pel pacte de supervivència vinculat al sistema de successió troncal del causant impúber —menor de catorze anys— (art. 451-26.1 CCCat). Ambdós pactes tenen en els capítols un requisit de forma ab solemnitatem: només són vàlids en capítols.
No obstant això, coherentment amb la nova configuració del llibre quart del CCCat sobre pactes successoris, s'ha optat per no incloure, entre altres normes, les que regulaven l'usdefruit universal capitular, ja que responien a un model de successió contractual propi d'una economia rural que no té res a veure amb la societat catalana d'avui. Però, si ho volen, les parts ho poden pactar.
Així, l'article 231-19.1 del CCCat conté una fórmula oberta sobre el contingut dels capítols quan afirma que s'hi poden pactar les estipulacions i els pactes lícits que es considerin convenients. S'entén, doncs, que el contingut dels capítols pot ser molt variat.
El límit de les estipulacions que contingui és el respecte per la llei imperativa, és a dir, que es tracti de pactes lícits, que avui està reforçat per la idea de llibertat civil que l'article 111.6 del Codi civil de Catalunya manifesta en tota la seva amplitud. Així, són possibles els pactes sobre l'organització econòmica de la família, fins i tot sense variar el règim legal supletori de separació de béns: mòduls sobre la computació de la pensió indemnitzadora per raó del treball de l'article 232-5 del CCCat, determinació de la titularitat dels béns que cada cònjuge té a l'inici del matrimoni, pacte d'adquirir els béns per meitat i amb pacte de supervivència, entre altres. S'hi poden incloure també pactes de contingut personal, com ara acords sobre els fills, respectant el límit de l'interès dels menors.
D'altra banda, cal remarcar que l'article 231-19 del CCCat permet que els capítols matrimonials continguin pactes que regulen la ruptura del matrimoni. Aquest contingut dels capítols ha estat reconegut per la llei davant el dubte que suscitaven els capítols que el contenien.
El problema de fons, tanmateix, és que la inclusió de determinats pactes en uns capítols implica l'aplicació d'un seguit de normes (art. 231-19 al 231-26 CCCat) que no han estat pensades per a aquest tipus de pactes, ja que solen respondre al contingut tradicional dels capítols. Potser aquest contingut, que cada cop es té més present en el moment del matrimoni o de l'inici de la convivència, dona la visió correcta dels capítols com a negoci que representa la llibertat civil, tant pel que fa a l'organització de la convivència com a l'organització del final d'aquesta convivència.
En canvi, en la regulació del CCCat sobre els capítols matrimonials com a negoci és possible extreure'n tota la força actual com a fórmula d'organització familiar. En efecte, aquí en destaca la principal característica, i també el gran valor, que és la previsió del matrimoni: el fet que les parts tenen present, en el moment de pactar els capítols, un matrimoni cert i determinat al qual volen vincular els efectes, ja sigui futur —antenupcials—, amb la qual cosa aquest es converteix en requisit d'eficàcia (art. 231-19.2 CCCat); o present, a la subsistència del qual es vincula —postnupcials. L'eficàcia del matrimoni determina la del pacte si evita problemes de recognoscibilitat com els que es poden donar en el cas de les donacions per raó de matrimoni fora de capítols, que obliga a fixar un període de temps després del qual s'entén esgotada la previsió del matrimoni.
D'altra banda, la consideració única dels capítols com a negoci permet solucionar d'una manera àgil els problemes d'eficàcia, capacitat i modificació. La conclusió és que caldria rescatar de la regulació dels capítols allò que permet dibuixar un contracte d'organització familiar, i deixar de banda un contingut concret, que avui és molt difícil de determinar perquè la realitat social pot ser molt complexa. Encara més, no hi ha cap inconvenient per a traslladar aquest negoci a àmbits diferents del matrimoni. Només falta tenir elements prou evidents sobre els quals actuar: la prova de la convivència o la descendència comuna.
<Dibuix artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capicular, v tr
- es alternar
<Arts > Dibuix artístic>
