Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
ca A. Gènere i nombre: CAP (EXEMPLE), n m
ca A. Gènere i nombre: MAT (Excepció de sigla sense nucli del sintagma), n f
ca A. Gènere i nombre: ME (EXEMPLE), n m, f
ca A. Gènere i nombre: PAU (EXEMPLE), n f pl
ca B1. Formació del plural sense marca: ADF (EXEMPLE), n f
ca B1. Formació del plural sense marca: CAP (EXEMPLE), n m
ca B2. Formació del plural amb marca: ADFs (EXEMPLE), n f
ca B2. Formació del plural amb marca: CAPs (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició

Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural del context.

(A) GÈNERE I NOMBRE

Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.

Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex. 1: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)

Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex. 2: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)

Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])

(B) FORMACIÓ DEL PLURAL

Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:

B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF

B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs

Nota

1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI SIGLES (1): Estructura, pronúncia i grafia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arça, n f
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer tomentós, n m alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera blanca, n f alt. sin.
ca romeguera de dos caps, n f alt. sin.
ca romeguerola, n f alt. sin.
ca batzer tomentós, n m var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
ca romiguerola, n f var. ling.
nc Rubus canescens DC.
nc Rubus tomentosus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arça, n f
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer tomentós, n m alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera blanca, n f alt. sin.
ca romeguera de dos caps, n f alt. sin.
ca romeguerola, n f alt. sin.
ca batzer tomentós, n m var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
ca romiguerola, n f var. ling.
nc Rubus canescens DC.
nc Rubus tomentosus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barbassa, n f
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de nina, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea pectinada, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca herba bona per al sucre, n f alt. sin.
ca herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba rapinyada, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba tronquera, n f alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarada, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca tronquera, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca escabellosa de bosc, n f var. ling.
nc Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barbassa, n f
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de nina, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea pectinada, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca herba bona per al sucre, n f alt. sin.
ca herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba rapinyada, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba tronquera, n f alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarada, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca tronquera, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca escabellosa de bosc, n f var. ling.
nc Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bena de caps múltiples, n f
fr bande à têtes multiples, n f
en many-tailed bandage, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bena de caps múltiples, n f

Definició

Bena que és ampla i de curta llargada, i té les vores tallades formant tires que, en ésser aplicada la bena sobre el cos, serviran per a fixar-la.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "capms" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició