Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capricis" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca àcid càpric, n m
- es ácido cáprico, n m
- en capric acid, n
<Productes fitosanitaris>
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àcid càpric, n m
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àcid caprílic, n m
- ca àcid octanoic, n m sin. compl.
- es ácido caprílico, n m
- es ácido octanoico, n m
- fr acide caprylique, n m
- fr acide octanoïque, n m
- en caprylic acid, n
- en octanoic acid, n
- CAS 124-07-2
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
- L'àcid caprílic és emprat en la síntesi de colorants, perfums antisèptics i fungicides i com a plastificant.
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àcid decanoic, n m
- ca àcid càpric, n m sin. compl.
- es ácido cáprico
- es ácido decanoico
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida caprici
- es ensalada capricho
- fr salade caprice
- it insalata capriccio
- en caprice salad
- de Salat Caprice
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida caprici amb tonyina
- es ensalada capricho con atún
- fr salade caprice au thon
- it insalata capriccio con tonno
- en caprice salad with tuna
- de Schlemmersalat Salat Carice
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida capritxosa
- es ensalada caprichosa
- fr salade capriciosa
- it insalata capricciosa
- en caprise salad
- de Salat Capricciosa
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballesta, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca peix ballesta, n m sin. compl.
- ca peix bot, n m sin. compl.
- ca pistola, n f sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porcell, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca reputa, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca surer, n m sin. compl.
- ca pex ballesta, n m var. ling.
- ca pez ballesta, n m var. ling.
- ca tocinet, n m var. ling.
- nc Balistes capriscus
- nc Balistes carolinensis var. ling.
- nc Balistes forcipatus var. ling.
- es cabrio
- es pejepuerco blanco
- es pez ballesta
- fr baliste commun
- fr baliste gris
- fr balistes-cabri
- en clown triggerfish
- en grey triggerfish
- en triggerfish
<Peixos > Balístids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballesta, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca peix ballesta, n m sin. compl.
- ca peix bot, n m sin. compl.
- ca pistola, n f sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porcell, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca reputa, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca surer, n m sin. compl.
- ca pex ballesta, n m var. ling.
- ca pez ballesta, n m var. ling.
- ca tocinet, n m var. ling.
- nc Balistes capriscus
- nc Balistes carolinensis var. ling.
- nc Balistes forcipatus var. ling.
- es cabrio
- es pejepuerco blanco
- es pez ballesta
- fr baliste commun
- fr baliste gris
- fr balistes-cabri
- en clown triggerfish
- en grey triggerfish
- en triggerfish
<Peixos > Balístids>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capitis deminutio [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('disminució de la capacitat')
-
Expressió que fa referència als canvis en la situació d'una persona en relació amb la llibertat, la ciutadania o la situació dins la família, és a dir, a l'estatus.
L'expressió ha donat lloc a una reflexió contínua entre els romanistes, sobretot perquè el terme caput no té en dret romà el sentit figurat de capacitat que té en els ordenaments actuals. Per això, capitis deminutio, que avui es pot traduir fàcilment per 'disminució de la capacitat', difícilment seria una traducció correcta respectant el sentit de les fonts jurídiques romanes.
Es considera que capitis deminutio és la sortida d'un cap (per caput) en un cercle determinat d'individus, ja sigui el dels lliures, ja sigui el dels ciutadans, ja sigui en el cercle de la família agnatícia. De tota manera, aquesta concepció té el defecte de separar dos conceptes que tenien una consideració quasi unitària, com eren la llibertat i la ciutadania. Alguns autors han destacat la connexió entre la capitis deminutio i la pena capital, i altres han defensat la relació entre capitis deminutio i l'exclusió d'un cap en el cens dels comicis centuriats. El Digesta conté la rúbrica de capite minuti, que és definida en el primer fragment pel jurista Gai com a status permutatio, variació d'estat.
Les Institutiones de Gai, l'Epitome Ulpiani, les Instituta de Justinià, i el jurista Paulus al Digesta, 4, 5.11 fan una classificació trimembre, de caràcter escolàstic, de la capitis deminutio: a) Capitis deminutio maxima, quan es tracta de la pèrdua de la llibertat, que porta aparellada la pèrdua dels altres estatus. El cas més comú es dona quan els ciutadans romans esdevenen presoners de l'enemic; si recuperen la llibertat, recuperen, de manera automàtica, totes les antigues relacions jurídiques, en virtut de la figura del ius postliminii, que, tot i tenir efectes en l'àmbit privat, té un caràcter netament públic i sobretot militar. Una Lex Cornelia (de l'època de Sila, dictador, de l'any 82 al 79 aC) va crear la ficció segons la qual es considerava que els ciutadans romans que morien en captivitat havien mort un instant abans de caure en captivitat, i així la seva herència es podia deferir com si es tractés de la d'un ciutadà lliure (Regles d'Ulpià 23, 5 i Sentències de Paulus 3 i de 4 a 8); b) Capitis deminutio media, quan es tracta de la pèrdua de la ciutadania romana, que porta aparellada l'exclusió de la família agnatícia, però manté la llibertat. Els casos més comuns són els dels condemnats a interdicció d'aigua i foc (aqua et igni interdictione), els que es passen als enemics, o els dels declarats enemics pel Senat o per Llei (Paulus, Digesta 4, 5.5), i c) Capitis deminutio minima quan comporta variació dins la situació familiar, ja sigui perquè l'individu surt de la família per emancipació o perquè la filla surt de la família d'origen i entra a la família del marit per matrimoni (coemptio); també en els casos d'adopció o arrogatio, i en el cas de mort del pater familias.
En totes aquestes variacions d'estatus hi havia conseqüències patrimonials. Llevat del cas de la capitis deminutio maxima, l'individu afectat no perdia els càrrecs públics com l'ésser magistrat, senador o jutge. La capitis deminutio màxima i mitjana tenen un evident caràcter públic.
