Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carena" dins totes les àrees temàtiques

a curenya rasa a curenya rasa

<Militar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a curenya rasa, adv
  • es  a cureña rasa
  • fr  à batterie découverte
  • en  exposed to the elements
  • en  out in the open

<Militar>

Definició
Sense parapet o defensa que cobrisca la bateria.
a curenya rasa a curenya rasa

<Militar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a curenya rasa, adv
  • es  a cureña rasa
  • fr  à batterie découverte
  • en  exposed to the elements
  • en  out in the open

<Militar>

Definició
Sense defensa, coberta o abric.
adobadora de cadena adobadora de cadena

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adobadora de cadena, n f
  • es  abonadora de cadena sin fin
  • fr  distributeur à chaînes
  • it  spandiconcime a catena
  • en  endless chain distributor
  • de  Kettendüngerstreuer

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Adobadora de gravetat el sistema de distribució de la qual és una cadena amb dits oblics que fa sortir l'adob per una ranura d'obertura regulable.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all carenat, n m
  • nc  Allium carinatum L.

<Botànica > liliàcies>

all carenat all carenat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all carenat, n m
  • nc  Allium carinatum L.

<Botànica > liliàcies>

allisador d'arena allisador d'arena

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  allisador d'arena, n m
  • es  nivelador de arena
  • fr  râteau d'aplanissement
  • en  sand leveller

<Esport > Atletisme>

Definició
Instrument que serveix per a anivellar l'arena d'un fossat de caiguda després de cada salt.
allisador d'arena allisador d'arena

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  allisador d'arena, n m
  • es  nivelador de arena
  • fr  râteau d'aplanissement
  • en  sand leveller

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Instrument que serveix per a anivellar l'arena d'un fossat de caiguda després de cada salt.
ampolleta ampolleta

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  ampolleta, n f
  • ca  rellotge d'arena, n m
  • ca  ampolleta d'hores, n f sin. compl.
  • es  ampolleta, n f
  • es  reloj de arena
  • fr  sablier
  • it  clepsamia
  • it  clessidra a sabbia
  • pt  ampulheta
  • pt  relógio de areia
  • en  hourglass
  • en  marine sandglass
  • en  sandglass
  • de  Sanduhr

<Transports > Transport marítim>

Definició
Vas de vidre constituït per dos compartiments, amb una determinada quantitat de sorra a dins, que s'utilitzava antigament als vaixells per a mesurar el temps, a partir del pas de la sorra del compartiment superior a l'inferior, un cop sabut el temps que trigava a fer-ho
araona araona

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  araona
  • ca  carina sin. compl.
  • ca  cavina sin. compl.
  • cod  araona
  • ar  الأراونية
  • cy  Araona
  • cy  Carina sin. compl.
  • cy  Cavina sin. compl.
  • de  Araona
  • de  Carina sin. compl.
  • de  Cavina sin. compl.
  • en  Araona
  • en  Carina sin. compl.
  • en  Cavina sin. compl.
  • es  araona
  • es  carina sin. compl.
  • es  cavina sin. compl.
  • eu  araonera
  • eu  carina sin. compl.
  • eu  cavina sin. compl.
  • fr  araona
  • fr  carina sin. compl.
  • fr  cavina sin. compl.
  • gn  araóna
  • gn  carina sin. compl.
  • gn  cavina sin. compl.
  • it  araona
  • it  carina sin. compl.
  • it  cavina sin. compl.
  • ja  アラオナ語
  • ja  カリナ語 sin. compl.
  • ja  カビネニャ語 sin. compl.
  • nl  Araona
  • nl  Carina sin. compl.
  • nl  Cavina sin. compl.
  • pt  araona
  • pt  carina sin. compl.
  • pt  cavina sin. compl.
  • ru  Араона
  • ru  Карина sin. compl.
  • ru  Кавина sin. compl.
  • zh  阿拉奥语
  • zh  卡利纳 sin. compl.
  • zh  卡维纳 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tacana>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Els araones eren tradicionalment exògams: es casaven sempre amb membres del clan veí caviña. També tenien molt contacte amb els toromones. La comunitat araona actual prové de dues úniques famílies, una d'araona i una altra de caviña, que al començament del segle XX van fugir de l'esclavatge dels explotadors blancs.

La llengua araona es manté molt viva en la comunitat. El percentatge de monolingües en la llengua pròpia és més alt que en altres comunitats indígenes de Bolívia. Tanmateix, el coneixement del castellà creix, especialment entre els homes. Només hi ha una escola a la comunitat. El professor és araona i l'ensenyament es fa principalment en la llengua pròpia. Hi ha alguns materials didàctics.
arena arena

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arena, n f
  • es  arena
  • en  arena

<Antropologia>

Definició
Espai social reconegut en el qual s'esdevé la confrontació política.