Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carneral" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca carnera, n f sin. compl.
- es acanto, n m
- fr acanthe à feuilles molles, n f
- fr acanthe molle, n f
- nc Acanthus mollis
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant espinós, n m
- ca branca espinosa, n f alt. sin.
- ca carnera espinosa, n f alt. sin.
- nc Acanthus spinosus L.
<Botànica > acantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant espinós, n m
- ca branca espinosa, n f alt. sin.
- ca carnera espinosa, n f alt. sin.
- nc Acanthus spinosus L.
<Botànica > acantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca articulació de xarnera, n f
- es articulación por charnela
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca automòbil de competició, n m
- ca automòbil de curses, n m
- ca cotxe de curses, n m sin. compl.
- es automóvil de carreras
- es coche de carreras
- fr voiture de course
- en racing car
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definició
Nota
- 1. Els automòbils de competició s'utilitzen en la pràctica de l'automobilisme.
- 2. Per exemple, són automòbils de competició els monoplaces, els turismes, els grans turismes, els vehicles d'acceleració i els karts.
<15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca automòbil de competició, n m
- ca automòbil de curses, n m
- ca cotxe de curses, n m sin. compl.
- es automóvil de carreras
- es coche de carreras
- fr voiture de course
- en racing car
<Esport > 15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
Definició
Nota
- 1. Els automòbils de competició s'utilitzen en la pràctica de l'automobilisme.
- 2. Per exemple, són automòbils de competició els karts.
