Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carn�s" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calcida, n f
- ca cars, n m sin. compl.
- ca calcida vera, n f alt. sin.
- ca calcides, n f pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca card calcida, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca calcidium, n m var. ling.
- ca calciga, n f var. ling.
- ca calcigues, n f pl var. ling.
- ca calcina, n f var. ling.
- ca calsines, n f pl var. ling.
- ca cat, n m var. ling.
- nc Cirsium arvense (L.) Scop.
- nc Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
- nc Serratula arvensis L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calcida, n f
- ca cars, n m sin. compl.
- ca calcida vera, n f alt. sin.
- ca calcides, n f pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca card calcida, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca calcidium, n m var. ling.
- ca calciga, n f var. ling.
- ca calcigues, n f pl var. ling.
- ca calcina, n f var. ling.
- ca calsines, n f pl var. ling.
- ca cat, n m var. ling.
- nc Cirsium arvense (L.) Scop.
- nc Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
- nc Serratula arvensis L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cap de partida de carns, n m, f
- es asador | asadora, n m, f
- es jefe de partida de carnes | jefa de partida de carnes, n m, f
- fr chef rôtisseur | chef, cheffe rôtisseuse, n m, f
- fr rôtisseur | rôtisseuse, n m, f
- en chef rôtisseur, n
- en roast chef, n
- de Bratenkoch | Bratenköchin, n m, f
- de Rotisseur | Rotisseurin, n m, f
- de Rôtisseur | Rôtisseurin, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caragirats, n m pl
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols, n m pl alt. sin.
- ca fesols banyolins, n m pl alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca mongetera, n f alt. sin.
- ca mongetes caragirades, n f pl alt. sin.
- ca mongetes llargues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca fasolets, n m pl var. ling.
- ca fasolits, n m pl var. ling.
- ca fasols banyolins, n m pl var. ling.
- ca fasols menuts, n m pl var. ling.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp. subsp. sesquipedalis (L.) Verdc.
- nc Dolichos sinensis L. var. ling.
- nc Vigna sinensis (L.) Endl. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caragirats, n m pl
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols, n m pl alt. sin.
- ca fesols banyolins, n m pl alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca mongetera, n f alt. sin.
- ca mongetes caragirades, n f pl alt. sin.
- ca mongetes llargues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca fasolets, n m pl var. ling.
- ca fasolits, n m pl var. ling.
- ca fasols banyolins, n m pl var. ling.
- ca fasols menuts, n m pl var. ling.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp. subsp. sesquipedalis (L.) Verdc.
- nc Dolichos sinensis L. var. ling.
- nc Vigna sinensis (L.) Endl. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbó del blat, n m
- ca blat orb, n m sin. compl.
- ca càries, n f sin. compl.
<Malalties de les plantes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
