Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
es (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
es (hàtxek) caron, n m
es (hàtxek) háček, n m
es (màcron) acento largo, n m
es (màcron) macron, n m
fr (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
fr (hàtxek) caron, n m
fr (hàtxek) chevron, n m
fr (hàtxek) hatchek, n m
fr (màcron) accent long, n m
fr (màcron) macron, n m
fr (màcron) trait supérieur, n m
it (hàtxek) antiflesso, n m
it (hàtxek) caron, n m
it (hàtxek) hatchek, n m
it (màcron) macron, n m
en (hàtxek) caron, n
en (hàtxek) háček, n
en (hàtxek) reverse circumflex, n
en (hàtxek) wedge, n
en (màcron) long accent, n
en (màcron) macron, n
en (màcron) straight accent, n
de (hàtxek) Haček, n m
de (hàtxek) Hatschek, n m
de (màcron) Längestrich, n m
de (màcron) Macron, n n
de (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició

Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec háček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i háček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca aladern de fulla ampla menorquí, n m alt. sin.
ca aladern fals menorquí, n m alt. sin.
ca aladern menorquí, n m alt. sin.
nc Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn. var. rodriguezii (P. Monts.) O. Bolòs et Vigo
nc Phillyrea rodriguezii (P. Monts.) M.A. Cardona sin. compl.

<Botànica > oleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca aladern de fulla ampla menorquí, n m alt. sin.
ca aladern fals menorquí, n m alt. sin.
ca aladern menorquí, n m alt. sin.
nc Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn. var. rodriguezii (P. Monts.) O. Bolòs et Vigo
nc Phillyrea rodriguezii (P. Monts.) M.A. Cardona sin. compl.

<Botànica > oleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfals bord, n m
ca almegó, n m alt. sin.
ca almegó sulcat, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca fenerola, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot solcat, n m alt. sin.
ca trèvol de ramellet, n m alt. sin.
ca trèvol de ramellets, n m alt. sin.
ca fenarola, n f var. ling.
nc Melilotus sulcatus Desf.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfals bord, n m
ca almegó, n m alt. sin.
ca almegó sulcat, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca fenerola, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot solcat, n m alt. sin.
ca trèvol de ramellet, n m alt. sin.
ca trèvol de ramellets, n m alt. sin.
ca fenarola, n f var. ling.
nc Melilotus sulcatus Desf.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la pastanaga, n f
ca al·lèrgia a l'arrel de la bastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a l'arrel de la carrota (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a l'arrel de la pastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a l'arrel de la safanòria (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la bastanaga, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la carrota, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la safanòria, n f sin. compl.
en allergy to carrot (Daucus carota ssp. sativus), n
cod 420080006

<Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó índic, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot de flor petita, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol mascle, n m alt. sin.
nc Melilotus indicus (L.) All.
nc Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó índic, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot de flor petita, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol mascle, n m alt. sin.
nc Melilotus indicus (L.) All.
nc Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "carona" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota