Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cas" dins totes les àrees temàtiques

captura i emmagatzematge de diòxid de carboni captura i emmagatzematge de diòxid de carboni

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, n f
  • ca  captura i emmagatzematge de CO2, n f sin. compl.
  • ca  CEDC, n f sigla
  • es  captura y almacenaje de carbono, n f
  • es  captura y almacenaje de dióxido de carbono, n f
  • es  captura y almacenamiento de carbono, n f
  • es  captura y almacenamiento de dióxido de carbono, n f
  • es  CAC, n f sigla
  • fr  captage et stockage de carbone, n m
  • fr  captage et stockage de CO2, n m
  • fr  captage et stockage de dioxyde de carbone, n m
  • fr  capture et séquestration de carbone, n f
  • fr  capture et séquestration de CO2, n f
  • fr  capture et stockage de carbone, n f
  • fr  capture et stockage de CO2, n f
  • fr  capture et stockage de dioxyde de carbone, n f
  • fr  piégeage et stockage de carbone, n m
  • fr  piégeage et stockage de dioxyde de carbone, n m
  • fr  piégeage et stockage de dioxyde de CO2, n m
  • fr  CSC, n m/f sigla
  • en  carbon capture and sequestration, n
  • en  carbon capture and storage, n
  • en  carbon dioxide capture and sequestration, n
  • en  carbon dioxide capture and storage, n
  • en  CO2 capture and sequestration, n
  • en  CO2 capture and storage, n
  • en  CCS, n sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició
Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d'acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Nota

  • Segons alguns experts, la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni podria ser una solució a curt o mitjà termini per a la mitigació del canvi climàtic, sempre que a llarg termini es combinés aquesta estratègia amb altres mesures d'acció climàtica, com ara la transició energètica o la transició ecològica. Ara bé, no se n'ha demostrat la viabilitat i el cost econòmic que suposaria és molt elevat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofera, n f
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  carxofer, n m sin. compl.
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl.
  • ca  card de senyora, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardolera, n f alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  alcarxofera, n f var. ling.
  • ca  cars, n m pl var. ling.
  • nc  Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
carxofera carxofera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofera, n f
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  carxofer, n m sin. compl.
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl.
  • ca  card de senyora, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardolera, n f alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  alcarxofera, n f var. ling.
  • ca  cars, n m pl var. ling.
  • nc  Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
CGS CGS

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  CGS, n m

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Sistema d'unitats de mesura, dit també cegesimal, que elegeix com a magnituds independents la longitud, la massa, el temps i la càrrega elèctrica, i com a unitats corresponents el centímetre, el gram, el segon i l'abcoulomb. Totes les altres magnituds físiques deduïdes de lleis experimentals tenen unitats derivades d'aquestes quatre unitats fonamentals.
cisteïna cisteïna

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cisteïna, n f
  • es  cisteína
  • en  cysteine
  • sbl  Cys, n f

<Ciències de la vida > Bioquímica>

cisteïna cisteïna

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cisteïna, n f
  • es  cisteína
  • en  cysteine
  • sbl  Cys, n f

<Ciències de la vida > Bioquímica>

cisteïna cisteïna

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cisteïna, n f
  • ca  àcid amino-3-tiopropiònic, n m sin. compl.
  • es  cisteína, n f
  • fr  cystéine, n f
  • en  cysteine, n
  • sbl  Cys
  • CAS  52-90-4

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Definició
Aminoàcid no essencial, present a moltes proteïnes, que origina la cistina per oxidació.

Nota

  • La cisteïna és present a l'orina. El clorhidrat de cisteïna ha estat emprat en el tractament de les úlceres cutànies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coa, n f
  • ca  cus, n f
  • es  chous
  • es  coa
  • en  chous

<Història > Arqueologia>

Definició
Enòcoa baixa i de forma convexa.

Nota

  • També admet l'ús com a masculí.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coa, n f
  • ca  cus, n f
  • es  chous
  • es  coa
  • en  chous

<Arts > Ceràmica>

Definició
Enòcoa baixa i de forma convexa.

Nota

  • També admet l'ús com a masculí.
coa coa

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  coa, n f
  • ca  cus, n f
  • es  chous
  • es  coa
  • en  chous

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Enòcoa baixa i de forma convexa.

Nota

  • Coa també s'utilitza com a masculí.