Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "causació" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca àrea de captació, n f
- es territorio de captación
- en sitecatchment
<Arqueologia > Interpretació > Arqueologia espacial>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca abric, n m
- es abrigo, n m
- fr manteau, n m
- pt casaco, n m
- pt sobretudo, n m sin. compl.
- en coat, n
- en overcoat, n
<Grans Magatzems > Seccions > Roba>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca acció de cessació, n f
- es acción de cesación
<Dret civil>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acció de cessació, n f
- es acción de cesación
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció de cessació, n f
- es acción de cesación
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les accions de cessació foren regulades en l'àmbit comunitari per la Directiva 98/27/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de maig de 1998, relativa a les accions de cessació en matèria de protecció dels interessos dels consumidors. La Directiva habilitava les associacions de consumidors i usuaris i els organismes públics encarregats de la protecció dels interessos dels consumidors a neutralitzar els operadors comercials d'un estat membre que duguessin a terme activitats perjudicials per als interessos col·lectius dels consumidors d'un altre estat membre. Mitjançant l'aprovació de la Llei 39/2002, del 28 d'octubre, de transposició a l'ordenament jurídic espanyol de diverses directives comunitàries en matèria de protecció dels interessos dels consumidors i usuaris, de l'Estat, l'article 11 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) va legitimar el ministeri fiscal i les entitats habilitades d'acord amb la normativa comunitària europea per a exercitar l'acció de cessació per a la defensa dels interessos col·lectius i difusos dels consumidors i usuaris (art. 11.4 LEC).
Les accions de cessació només estan regulades parcialment per la LEC.
1. CAPACITAT PER A SER PART. Les entitats habilitades d'acord amb la normativa comunitària europea per a l'exercici de l'acció de cessació en defensa dels interessos col·lectius i difusos dels consumidors i usuaris tenen capacitat per a ser part en els processos davant dels tribunals civils (art. 6.1, paràgraf vuitè, LEC).
2. LEGITIMACIÓ. Estan legitimats per a interposar les accions de cessació el ministeri fiscal i les entitats constituïdes per a defensar els interessos dels consumidors en els països de la Unió Europea (art. 11.4 LEC).
3. CRIDES I COMUNICACIONS. L'exercici de les accions de cessació no requereix la crida dels perjudicats ni les comunicacions que s'han de realitzar abans i després de la presentació d'una demanda per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors i els usuaris (art. 15.4 LEC).
4. TRIBUNAL COMPETENT. La competència per a conèixer dels procediments que tinguin per objecte una acció de cessació correspon al tribunal del lloc on la persona demandada té l'establiment; si no n'hi ha, correspon al tribunal del lloc del seu domicili, i, a falta de domicili en el territori espanyol, al tribunal del lloc del domicili de la part demandant (art. 52.1, paràgraf setzè, LEC).
5. TIPUS DE PROCEDIMENT. Les accions de cessació es decideixen, amb independència de la quantia de la demanda, en un judici verbal (art. 250.1, paràgraf dotzè, LEC en relació amb l'art. 249.4 i 5 LEC).
6. CONTINGUT DE LES SENTÈNCIES. El tribunal pot acordar, en les sentències estimatòries, la publicació total o parcial de la sentència o, quan els efectes de la infracció es puguin mantenir al llarg del temps, una declaració rectificadora (art. 221.2 LEC).
7. MULTES. Les sentències estimatòries han d'imposar una multa que oscil·la entre els sis-cents i els seixanta mil euros per cada dia de retard en l'execució de la resolució judicial, segons la naturalesa i la importància dels danys produïts i la capacitat econòmica de la part condemnada (art. 711.2 LEC).
8. MESURES CAUTELARS. El Tribunal pot dispensar la part sol·licitant de la mesura cautelar del deure de prestar caució, segons les circumstàncies del cas, l'entitat econòmica i la repercussió social dels diferents interessos afectats (art. 728.3 LEC).
En l'ordenament jurídic espanyol, a banda de l'acció de cessació de caràcter general recollida per la LEC, hi ha diverses accions de cessació de caràcter sectorial. Així, destaca l'acció regulada pels articles del 53 al 56 del Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis (LGDCU). En matèria de clàusules abusives, contractes signats fora d'establiment mercantil, venda a distància, garanties en la venda de productes i viatges combinats (art. 54.1), estan legitimats per a fer front a les conductes contràries al text refós de la LGDCU l'Institut Nacional del Consum i els òrgans corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, les associacions de consumidors i usuaris, el ministeri fiscal i les entitats d'altres estats membres de la Comunitat Europea per a la protecció dels interessos col·lectius i difusos dels consumidors i usuaris que estiguin habilitades mitjançant llur inclusió en la llista publicada a aquests efectes en el Diari Oficial de les Comunitats Europees. Per a la resta de conductes d'empresaris, la legitimació es regeix pels articles 11.2 i 11.3 de la LEC, si bé també estan legitimats l'Institut Nacional del Consum, i els òrgans corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals i el ministeri fiscal (art. 54.3 text refós LGDCU). L'Institut Nacional del Consum, els òrgans corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals i les associacions de consumidors i usuaris presents en el Consell de Consumidors i Usuaris, poden exercitar dites accions en altres estats membres de la Comunitat Europea si estan inclosos en la llista publicada en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (art. 55). Les accions de cessació regulades pel text refós de la LGDCU són imprescriptibles (art. 56).
També regulen accions de cessació específiques els articles del 32 al 36 de la Llei 29/2009, de 30l de desembre, per la qual es modifica el règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris; els articles 21 i 22 de la Llei 25/1994, del 12 de juliol, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 89/552/CEE, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva; l'article 20 de la Llei 7/1995, del 23 de març, de crèdit al consum, de l'Estat; els articles del 12 al 20 de la Llei sobre condicions generals de la contractació; l'article 16 bis de la Llei 42/1998, del 15 de desembre, sobre drets d'aprofitament per torn de béns immobles d'ús turístic i normes tributàries, de l'Estat; els articles del 25 al 32 de la Llei 34/1988, de l'11 de novembre, general de publicitat, de l'Estat; els articles del 40 al 45 de la Llei de marques, i els articles 105 i 106 de la Llei 29/2006, del 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, de l'Estat. Quant a la legislació catalana, cal tenir en compte els articles del 546-13 al 546-14 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, que estableixen una modalitat d'acció de cessació en seu d'immissions.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acudir en cassació
- ca impugnar en cassació sin. compl.
- ca recórrer en cassació sin. compl.
- es acudir en casación
- es impugnar en casación
- es recurrir en casación
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La Generalitat acudirà en cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Ex.: La Fiscalia Anticorrupció ha impugnat en cassació davant del Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de València, que va decidir arxivar la causa.
Ex.: El lletrat va recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acusació, n f
- es acusación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acusació, n f
- es acusación, n f
<Dret processal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acusació, n f
- es acusación
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'exercici de l'acusació es produeix en l'àmbit de la fase més rellevant del judici penal, que és la fase de l'enjudiciament o judici oral, i sempre amb posterioritat al període d'instrucció, en què s'ha dut a terme la recopilació de tots els elements que permeten fonamentar l'acusació.
L'existència del judici oral només té justificació quan apareix, i s'exercita, aquesta base acusatòria. En aquesta fase, a més, es proposen i es practiquen les mesures de prova oportunes per a donar suport a l'acusació i a la defensa, i es concreta, en definitiva, el debat contradictori del procés penal. La sentència, com a darrer acte d'aquest processus iudicii, conclou definitivament el judici amb la integració de les expectatives exercitades inicialment mitjançant la formulació de l'acusació.
Un cop finalitzada la instrucció, s'atorga a les parts un termini de cinc dies a comptar del lliurament del sumari o de les diligències prèvies, per tal que redactin l'anomenat escrit de qualificació provisional (propi del procés penal ordinari) o l'escrit d'acusació (propi de l'enjudiciament abreujat). Mitjançant aquests escrits es formalitza la pretensió acusatòria punitiva, que necessàriament ha de ser comunicada a la persona imputada, perquè es pugui preparar, amb prou temps, la defensa. S'integra així, de manera efectiva, el dret «de ser informat de l'acusació», que recull l'article 24.2 de la Constitució espanyola (CE), i que també contenen els articles 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i el 6.3 del Convenció Europea de Drets Humans, que, de manera àmplia i asseguradora, regulen el dret de coneixement dels motius de l'acusació en una llengua entenedora, al nomenament lliure d'advocat defensor per a poder preparar la defensa, i a l'ús de totes les mesures de prova establerts per la llei.
Pel que fa a la doctrina, el fonament d'aquests escrits d'acusació està en l'essència mateixa del principi acusatori, és a dir, en la impossibilitat que l'acusació sigui duta a terme directament per l'òrgan jurisdiccional, i són només les parts acusadores les encarregades de formular l'acusació contra la persona que resulta imputada d'un fet penal il·lícit. El contingut dels escrits de qualificació o d'acusació és determinat per la Llei d'enjudiciament criminal (LECr).
En primer lloc, s'ha de concretar una determinació juridicopenal dels fets que s'imputen a la persona acusada, indicant tots els fets punibles que apareguin al sumari, ja sigui el delicte principal, delictes connexos o faltes. En segon lloc, s'ha d'indicar la identificació de la persona o de les persones que són acusades i llur grau de participació en el fet penal il·lícit. En tercer lloc, l'existència de circumstàncies atenuants, agreujants i eximents de la responsabilitat penal, segons la conceptualització que en fa el CP. En darrer lloc, es demana la imposició d'una de les penes que assenyala el CP, segons la participació en el delicte que hagi tingut la persona acusada. També en aquest escrit, s'ha de fer esment del contingut de l'acció civil derivada de delicte, en el cas d'haver acumulat al procés penal la pretensió civil.
El sistema processal espanyol és de tipus acusatori formal o mixt, en el qual, a diferència de l'antic sistema inquisitiu, el ministeri fiscal (MF) no té el monopoli de l'acusació. Aquesta característica fa que apareguin, amb una posició pràcticament idèntica a la de l'esmentat òrgan públic, ciutadans que poden formular i sostenir l'acusació penal, ja sigui mitjançant l'acusació particular, privada o popular.
Una breu anàlisi d'aquestes diverses formes d'acusació en determina els aspectes més rellevants: a) el MF és un òrgan de l'Estat, fixat expressament a la CE (art. 124), que té la funció -ja sigui d'ofici o a petició de les persones interessades- de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, així com de vetllar pels drets de la ciutadania i l'interès públic fixat i tutelat per la llei. Aquesta actuació del MF és determinada pels principis d'unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat. El MF no forma part del poder judicial, però sí que és un òrgan col·laborador de la jurisdicció. Està legitimat per a exercitar l'acció penal en tots els casos de delictes perseguibles d'ofici, així com també, en el cas de ser procedent, l'acció civil derivada de delicte. En els anomenats delictes «semipúblics» és necessària una denúncia prèvia de la persona perjudicada o del seu representant legal. Feta la denúncia, el MF actua com si es tractés d'un delicte perseguible d'ofici. En els delictes privats, actualment només calúmnia o injúria contra particulars (art. 215 CP), el MF no hi pot intervenir, perquè únicament són perseguibles a instància de part; b) l'acusador particular o víctima és la persona física o jurídica, nacional o estrangera, que ha estat directament afectada, perjudicada o ofesa per un fet penal il·lícit que s'ha comès, i que esdevé part activa del procés penal tot demanant, a l'òrgan penal competent, la imposició al culpable de la pena o de la mesura de seguretat corresponent, així com la restitució, reparació o indemnització dels efectes civils del delicte. Aquesta persona acusadora esdevé part en el procés penal mitjançant la interposició d'una querella (procés ordinari), o compareixent en les diligències que s'estiguin seguint (enjudiciament abreujat). En les causes en què participi l'acusador particular, sempre hi ha també el MF; c) l'acusador privat actua en els processos penals per fets delictius només perseguibles a instància de la persona ofesa pel fet penal il·lícit, sense que hi pugui participar el MF. Actualment, aquests delictes són els de calúmnia i injúria contra particulars, i és necessària, abans de la interposició de la querella corresponent, l'intent de conciliació amb qui hagi de ser querellat, i d) l'acusació popular és un dret constitucional (art. 125 CE), reservat a la ciutadania espanyola, que permet esdevenir part en un procés penal per delictes o faltes perseguibles d'ofici, mitjançant la interposició d'una querella, amb independència que el ciutadà o ciutadana hagi estat ofès directament pels fets que es persegueixen. En aquest cas, la llei exigeix a la persona querellant la prestació d'una fiança per a garantir les seves responsabilitats; la quantia ha d'estar subjecta al principi de proporcionalitat per a impedir o limitar l'exercici d'aquest dret.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acusació, n f
- es acusación
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'acusació ha acumulat una gran quantitat de proves contra l'empresa demandada.
