Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cavalleresc" dins totes les àrees temàtiques

a l'eixarranca a l'eixarranca

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a l'eixarranca, adv
  • ca  a l'oberta, adv
  • ca  a la cavallera, adv
  • ca  a la ganxa, adv
  • es  a horcajadas
  • fr  à califourchon
  • en  astride

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Manera de cavalcar mantenint les cames obertes i en contacte amb els flancs del cavall.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabelleres, n f pl
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. planiflora (Ten.) Rouy
  • nc  Cuscuta planiflora Ten. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabelleres, n f pl
  • ca  filets, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya de frígola, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. epithymum var. kotschyi (Des Moul.) Engelm.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. kotschyi (Des Moul.) Arcang. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

cavaller | cavallera cavaller | cavallera

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cavaller | cavallera, n m, f

<Festes de Menorca > Estructura > Càrrecs>

Definició
Membre que participa en la colcada però que no forma part de la Junta de Caixers.

Nota

  • En alguns pobles de l'illa no es fa distinció entre caixers i cavallers, i tots els membres de la colcada s'anomenen caixers. A Ciutadella no té flexió de gènere perquè els membres de la colcada han de complir el doble requisit de ser home i treballar al camp.
cavallerís | cavallerissa cavallerís | cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerís | cavallerissa, n m, f
  • es  caballerizo
  • fr  palefrenier
  • en  groom

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Persona que es dedica al manteniment d'una cavallerissa, i a la neteja i l'alimentació dels animals que s'hi allotgen.
cavalleria cavalleria

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cavalleria, n f
  • ca  seient, n m
  • es  asiento
  • fr  assiette
  • fr  siège
  • en  seat

<Hípica>

Definició
Part de la sella on s'asseu el genet.
cavalleria cavalleria

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cavalleria, n f
  • ca  seient, n m
  • es  asiento
  • fr  assiette
  • fr  siège
  • en  seat

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Part d'una sella on seu el genet.

Nota

  • La cavalleria inclou l'encoixinada.
cavallerissa cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerissa, n f
  • es  caballeriza
  • fr  écurie
  • en  stable

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Estable de bestiar equí.
cavallerissa cavallerissa

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  cavallerissa, n f
  • ca  quadra, n f
  • es  caballeriza, n f
  • es  cuadra, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Estable de cavalls.
Cavallers de Crist Cavallers de Crist

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Cavallers de Crist

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Comunitat cristiana fundada als Estats Units d'Amèrica l'any 1848 per John Thomas.

Nota

  • Els membres dels Cavallers de Crist són coneguts com a germans de Crist, cristadelfs o tomasistes. Accepten la Bíblia com a revelació infal·lible, rebutgen la Trinitat i esperen el retorn de Jesucrist per instaurar una teocràcia que durarà mil anys. Practiquen el baptisme per immersió, no admeten fer-ho d'una altra manera, i creuen en l'anihilació dels malvats i que els que ignoren la voluntat de Déu seran exclosos de la resurrecció. Les organitzacions locals, anomenades ecclésies, no fan distinció entre clergues i laics; no tenen, doncs, ministres especials.