Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cavull" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca botó floral, n m
- ca gemma floral, n f
- ca poncella, n f
- es botón floral, n m
- es capullo, n m
- es yema floral, n f
- fr bourgeon, n m
- fr bouton, n m
- en bud, n
- en gemma, n
<Botànica>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bresaola amb ruca i grana padano (talls prims de carn curada, generalment de bou, vedella o cavall)
- es bresaola con rúcula y grana padano (finas lonchas de carne curada, generalmente de buey, ternera o caballo)
- fr bresaola à la roquette et au grana padano (fines tranches de viande séchée, normalement de boeuf, de veau ou de cheval)
- it bresaola con rucola e grana padano (fette sottili di carne stagionata, generalmente di bue, vitello o cavallo)
- en bresaola with arugula and grana padano (thin slices of air-dried meat, generally beef, veal or horse)
- de Bresaola mit Rucola und Grana Padano (dünn geschnittenes, luftgetrocknetes Fleisch vom Rind, Kalb oder Pferd)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus hordeaci, n m
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- nc Bromus hordeaceus L.
- nc Bromus mollis L. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus hordeaci, n m
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- nc Bromus hordeaceus L.
- nc Bromus mollis L. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro marí, n m
- ca cavall, n m sin. compl.
- ca cavall de mar, n m sin. compl.
- ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
- ca cavall marí, n m sin. compl.
- ca cavall marí camús, n m sin. compl.
- ca cavall marí xato, n m sin. compl.
- ca cavallet, n m sin. compl.
- ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
- ca cavallet marí, n m sin. compl.
- ca hipocamp, n m sin. compl.
- ca caball de mar, n m var. ling.
- ca caball marí, n m var. ling.
- ca caballet de mar, n m var. ling.
- ca cavall marì, n m var. ling.
- ca hipocampo, n m var. ling.
- nc Hippocampus hippocampus
- nc Hippocampus brevirostris var. ling.
- nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
- es caballico de mar
- es caballito de mar
- es caballo de mar
- es caballo marino
- es hipocampo
- fr hippocampe
- fr hippocampe à museau court
- en sea-horse
- de Seepferdchen
<Peixos > Singnàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro marí, n m
- ca cavall, n m sin. compl.
- ca cavall de mar, n m sin. compl.
- ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
- ca cavall marí, n m sin. compl.
- ca cavall marí camús, n m sin. compl.
- ca cavall marí xato, n m sin. compl.
- ca cavallet, n m sin. compl.
- ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar, n m sin. compl.
- ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
- ca cavallet marí, n m sin. compl.
- ca hipocamp, n m sin. compl.
- ca caball de mar, n m var. ling.
- ca caball marí, n m var. ling.
- ca caballet de mar, n m var. ling.
- ca cavall marì, n m var. ling.
- ca hipocampo, n m var. ling.
- nc Hippocampus hippocampus
- nc Hippocampus brevirostris var. ling.
- nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
- es caballico de mar
- es caballito de mar
- es caballo de mar
- es caballo marino
- es hipocampo
- fr hippocampe
- fr hippocampe à museau court
- en sea-horse
- de Seepferdchen
<Peixos > Singnàtids>
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca camal, n m
- ca camall, n m sin. compl.
- es pernera de cascabeles, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca camal, n m
- ca camall, n m sin. compl.
- es pernera de cascabeles, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els camals són habituals, entre d'altres, en els balls de bastons, les moixigangues, els balls de gitanes, els balls de gitanes de pal i els balls de cascavells.
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca camall, n m
- es pernera
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Nota
- El camall és la part del camal que cobreix la cama des del genoll fins al peu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca canyafel, n f alt. sin.
- ca canyaferro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca fenollassa groga, n f alt. sin.
- ca fenollera borda, n f alt. sin.
- ca fenollosa, n f alt. sin.
- ca fonollassa groga, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca julivert de cavall, n m alt. sin.
- ca matamoros, n m/f alt. sin.
- ca rurovia borda, n f alt. sin.
- ca tàpsia, n f alt. sin.
- ca tàpsia comuna, n f alt. sin.
- ca turbit fals, n m alt. sin.
- ca canya ferro, n f var. ling.
- ca fenollossa, n f var. ling.
- nc Thapsia villosa L. subsp. villosa
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
