Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ca�a" dins totes les àrees temàtiques

caixa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca caixa, n f
es caja, n f
fr fût, n m
en block, n
en plane bottom, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

caixa

<Arts > Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca caixa, n f
ca caixa de ressonància, n f
es caja, n f
es caja de resonancia, n f
fr caisse, n f
fr caisse de résonance, n f
en body, n
en soundbox, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Guitarra>

Definició

Part estructural i acústica de la guitarra, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d'aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant generador del so.

caixa

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca caixa, n f
es caja, n f
fr caisse, n f
en cash desk, n
de Kasse, n f

<Turisme > Conceptes generals>

Definició

Lloc d'un establiment on es fan els cobraments i pagaments.

caixa

<Arts > Música > Instruments musicals>

ca caixa, n f
es caja, n f
es caja clara, n f
es redoblante, n m
es tarola, n f
fr caisse claire, n f
en side drum, n
en snare drum, n

<Instruments musicals > Instruments membranòfons>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Bateria>

Definició

Instrument membranòfon de percussió que es toca amb baquetes de fusta, de la família dels tambors, que, en tenir el cilindre més curt, produeix un so més agut i de timbre més clar.

caka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca caka
ca asaka sin. compl.
ca assaka sin. compl.
ca batanga sin. compl.
de Caka
de Asaka sin. compl.
de Batanga sin. compl.
en Caka
en Asaka sin. compl.
en Assaka sin. compl.
en Batanga sin. compl.
es caka
es asaka sin. compl.
es assaka sin. compl.
es batanga sin. compl.
eu caka
eu asaka sin. compl.
eu assaka sin. compl.
eu batanga sin. compl.
fr caka
fr asaka sin. compl.
fr assaka sin. compl.
fr batanga sin. compl.
gl caka
gl asaka sin. compl.
gl assaka sin. compl.
gl batanga sin. compl.
it caka
it asaka sin. compl.
it assaka sin. compl.
it batanga sin. compl.
nl Caka
nl Asaka sin. compl.
nl Assaka sin. compl.
nl Batanga sin. compl.
pt caka
pt asaka sin. compl.
pt assaka sin. compl.
pt batanga sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.

cala

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cala, n f
es cala

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Excavació practicada al costat dels fonaments d'un edifici ja construït que és omplerta de formigó, per tal de reforçar-los.

cala

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cala, n f
es cala

<Bricolatge > Ferreteria>

cala

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cala, n f
es cala
fr cale

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>

Definició

Peça situada entre l'escarpí i la canya de la bota que serveix per a inclinar l'esquí cap a l'interior del viratge.

cala

<Geografia > Geografia física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca cala, n f
es cala
fr calanque
fr crique
en cala

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Entrada petita del mar en una costa rocosa i abrupta, que respon a un accident tectònic, a un esfondrament o a l'envaïment d'un canyó.

Nota

La majoria de cales són més llargues que no amples i més pròpies de paisatges calcaris.

cala

<Ciències de la Terra>

ca cala, n f
es cala
fr calanque
fr crique
en cala

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Entrada petita del mar en una costa rocosa i abrupta, que respon a un accident tectònic, a un esfondrament o a l'envaïment d'un canyó.

Nota

La majoria de cales són més llargues que no amples i més pròpies de paisatges calcaris.