Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "celístia" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca esfera celeste, n f
- es esfera celeste
- fr sphère céleste
- en celestial sphere
<Geografia física > La Terra>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- es esfera celeste
- fr sphère céleste
- it sfera celeste
- en celestial sphere
- de Himmelskugel
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
- La prolongació del pla de l'equador terrestre crea, en l'esfera celeste, l'equador celeste; la prolongació de l'eix de la Terra crea els pols nord i sud. El punt de l'esfera celeste situat en la vertical exacta de l'observador és el zenit; l'oposat al zenit és el nadir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- es esfera celeste
- fr sphère céleste
- it sfera celeste
- en celestial sphere
- de Himmelskugel
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
- La prolongació del pla de l'equador terrestre crea, en l'esfera celeste, l'equador celeste; la prolongació de l'eix de la Terra crea els pols nord i sud. El punt de l'esfera celeste situat en la vertical exacta de l'observador és el zenit; l'oposat al zenit és el nadir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- es esfera celeste
- fr sphère céleste
- it sfera celeste
- en celestial sphere
- de Himmelskugel
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
- La prolongació del pla de l'equador terrestre crea, en l'esfera celeste, l'equador celeste; la prolongació de l'eix de la Terra crea els pols nord i sud. El punt de l'esfera celeste situat en la vertical exacta de l'observador és el zenit; l'oposat al zenit és el nadir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- ca globus celeste, n m
- es esfera celeste
- es globo celeste
- fr globe céleste
- fr sphère céleste
- it globo celeste
- it sfera celeste
- en celestial globe
- en celestial sphere
- de Himmelsglobus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- ca globus celeste, n m
- es esfera celeste
- es globo celeste
- fr globe céleste
- fr sphère céleste
- it globo celeste
- it sfera celeste
- en celestial globe
- en celestial sphere
- de Himmelsglobus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca esfera celeste, n f
- ca globus celeste, n m
- es esfera celeste
- es globo celeste
- fr globe céleste
- fr sphère céleste
- it globo celeste
- it sfera celeste
- en celestial globe
- en celestial sphere
- de Himmelsglobus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera, n f
- ca figa (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuer, n m sin. compl.
- ca bacora (infructescència), n f alt. sin.
- ca figa, n f alt. sin.
- ca figaflor (infructescència), n f alt. sin.
- ca figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin.
- ca figuera comuna, n f alt. sin.
- ca figuera de cristià, n f alt. sin.
- ca figues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin.
- ca figonera, n f var. ling.
- nc Ficus carica L.
<Botànica > moràcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.
