Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

ca redifusió, n f
ca sindicació, n f
es redifusión de contenidos, n f
es redifusión web, n f
fr syndication de contenu, n f
fr syndication Web, n f
gl redifusión, n f
gl sindicación, n f
it content syndication, n f
it distribuzione organizzata di contenuti, n f
pt difusão de conteúdos [PT], n f
pt retransmissão de conteúdos [BR], n f
pt RSS [BR], n m
en content syndication, n
en web syndication, n

<Màrqueting digital > Eines i plataformes>

Definició

Procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.

Nota

Generalment, les formes redifusió i sindicació s'utilitzen seguides del complement de continguts: redifusió de continguts i sindicació de continguts.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca residu dentinal, n m
es barrillo dentinal, n m
es barrillo dentinario, n m
es capa de barrillo dentinario, n f
es capa de desecho dentinario, n f
es capa residual dentinaria, n f
es resto dentinario, n m
fr boue dentinaire, n f
fr enduit pariétal, n m
en smear layer, n

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Definició

Capa constituïda per una mescla de fluid dentinal, aigua de refrigeració, partícules de dentina, restes necròtiques i bacteris, que es forma a la superfície d'una cavitat dental i dels conductes radiculars com a resultat del tractament de la dentina amb instruments rotatoris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

ca sense catenària, adj
es sin catenaria, adj
fr sans caténaire, adj
it senza linea aerea, adj
en overhead wire-free, adj

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>, <Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>

Definició

Dit d'un vehicle habitualment proveït de catenària, especialment un tramvia o un troleibús, que està preparat per a circular sense al llarg de tot el seu trajecte o d'una part del trajecte.

Nota

1. Els vehicles sense catenària fan un ús més eficient de l'energia elèctrica que els proveïts de catenària, disminueixen l'impacte visual en el paisatge urbà i faciliten la integració dels diversos mitjans de transport en un sol espai.
2. En el cas dels tramvies sense catenària, el sistema més habitual és l'alimentació per terra; en el cas dels troleibusos sense catenària, la combinació d'una catenària de càrrega ràpida a les estacions i d'unes bateries a bord del vehicle.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca setcentenari -ària, adj

<Història>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca sufragi censatari, n m
es sufragio censitario, n m

<Ciència política>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca sufragi censatari, n m
es sufragio censitario, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca sufragi censatari, n m
es sufragio censatario

<Dret>

Definició

Sufragi restringit als ciutadans que figuren en un cens determinat.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: En el sufragi censatari pot passar que alguns electors puguin dipositar més d'un vot en una mateixa elecció.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca trencapedra, n f
ca centengrana, n m sin. compl.
ca centenrama, n m sin. compl.
ca herba còlica, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba de la pedra, n f sin. compl.
ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca herba pixosa, n f sin. compl.
ca herba pixotera, n f sin. compl.
ca arenària, n f alt. sin.
ca botja turca, n f alt. sin.
ca centenrama pelut, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba d'acetona, n f alt. sin.
ca herba d'orina, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Noè, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del moixó, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca trencapedra peluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca bòja turca, n f var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent-en-rama peluda, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca romp roca, n m var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
ca trenca pedra, n f var. ling.
nc Herniaria hirsuta L.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca trencapedra, n f
ca centengrana, n m sin. compl.
ca centenrama, n m sin. compl.
ca herba còlica, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba de la pedra, n f sin. compl.
ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca herba pixosa, n f sin. compl.
ca herba pixotera, n f sin. compl.
ca arenària, n f alt. sin.
ca botja turca, n f alt. sin.
ca centenrama pelut, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba d'acetona, n f alt. sin.
ca herba d'orina, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Noè, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del moixó, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca trencapedra peluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca bòja turca, n f var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent-en-rama peluda, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca romp roca, n m var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
ca trenca pedra, n f var. ling.
nc Herniaria hirsuta L.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ventenata, n f
nc Ventenata dubia (Leers) Coss.
nc Ventenata avenacea Koeler var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "centenari" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota