Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "claudicar" dins totes les àrees temàtiques

falciot de les palmeres gros falciot de les palmeres gros

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  falciot de les palmeres gros, n m
  • es  vencejillo tijereta
  • fr  martinet claudia
  • en  fork-tailed palm-swift
  • de  Gabelschwanzsegler
  • nc  Tachornis squamata

<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>

fonologia generativa clàssica fonologia generativa clàssica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fonologia generativa clàssica, n f
  • es  fonología generativa clásica
  • fr  phonologie générative classique
  • en  classical generative phonology

<Lingüística>

Definició
Model d'anàlisi fonològica en el qual els fonemes es classifiquen a partir de trets binaris distintius de caràcter acústic i articulatori, i es proposa una sèrie de regles fonològiques ordenades seqüencialment per a donar compte dels contextos sintagmàtics en què es produeixen els canvis experimentats per les formes subjacents abstractes previstes al lexicó.

Nota

  • En gramàtica generativa, el nivell o forma fonològica està enllaçat amb els altres nivells de la gramàtica i forneix informació morfosintàctica. Aquest model va ser desenvolupat originàriament per Noam Chomsky i Morris Halle.
formació culta formació culta

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  formació culta, n f
  • es  formación culta
  • fr  formation culte
  • en  neo-classical formation

<Lingüística>

Definició
Formació de mots derivats o compostos que es produeix a partir de formes llatines o gregues que funcionen com a elements prefixats o sufixats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guitarra, n f
  • ca  guitarra clàssica, n f sin. compl.
  • es  guitarra
  • es  guitarra clásica
  • en  classical guitar
  • en  guitar

<Música>

Definició
Instrument musical de corda format per una caixa de ressonància en forma de huit i un mànec llarg dividit en trastos, al llarg del qual hi ha sis cordes que es fan sonar amb els dits.
guitarra clàssica guitarra clàssica

<Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  guitarra clàssica, n f
  • es  guitarra clásica
  • fr  guitare classique
  • en  classical guitar

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

homeopatia clàssica homeopatia clàssica

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  homeopatia clàssica, n f
  • es  homeopatía clásica
  • fr  homéopathie classique
  • en  classical homeopathy

<Homeopatia > Corrents homeopàtics>

Definició
Corrent homeopàtic que segueix estrictament els principis establerts per Samuel Hahnemann, que són, bàsicament, el principi de la similitud, el principi del remei únic, el principi de la dosi mínima i, d'una manera més relativa, el fet de considerar en la prescripció la teoria miasmàtica i algun aspecte de la constitució del pacient.

Nota

  • Generalment s'associa l'unicisme a la pràctica de l'homeopatia clàssica.
inferència freqüentista inferència freqüentista

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  inferència freqüentista, n f
  • es  inferencia clásica, n f
  • es  inferencia frecuencial, n f
  • es  inferencia frecuentista, n f
  • fr  inférence classique, n f
  • fr  inférence fréquentielle, n f
  • fr  inférence fréquentiste, n f
  • pt  inferência frequentista, n f
  • en  classical inference, n
  • en  frequentist inference, n

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Mètode d'inferència en què els resultats es basen exclusivament en dades informatives, sense la intervenció d'estimacions de probabilitat a priori.

Nota

  • Les proves de significació, les proves d'hipòtesi o els intervals de confiança són exemples d'inferència freqüentista.
julioclaudi -àudia julioclaudi -àudia

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  julioclaudi -àudia, adj
  • es  julio-claudio
  • en  Julian-Claudian

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Datat entre els anys 15 aC i 69 dC a l'Imperi romà.
liberalisme liberalisme

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  liberalisme, n m
  • ca  liberalisme clàssic, n m sin. compl.
  • es  liberalismo
  • es  liberalismo clásico
  • fr  libéralisme
  • fr  libéralisme classique
  • it  liberalismo
  • it  liberalismo classico
  • en  classical liberalism
  • en  liberalism
  • ar  ليبرالية

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definició
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual la capacitat de la raó humana i, per extensió, de les societats, és essencial per a crear un món de pau i harmonia, el qual sosté que el sistema internacional progressa cap a la pau i la cooperació gràcies a l'expansió de la societat d'estats amb regles i normes compartides, l'aparició d'institucions internacionals especialitzades, la interdependència econòmica, el lliure comerç, els vincles transnacionals entre individus i grups d'interès i la proliferació de règims republicans.

Nota

  • 1. El liberalisme va ser la base del sorgiment de les relacions internacionals com a disciplina, el qual es va inspirar en els catorze punts que va formular el president dels Estats Units Thomas W. Wilson al final de la Primera Guerra Mundial.
  • 2. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
música clàssica música clàssica

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  música clàssica, n f
  • es  música clásica
  • en  classical music

<Música>

Definició
Música vinculada a la tradició culta, especialment la creada a Europa en la segona mitat del segle XVIII i al començament del XIX.