Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cnon" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant (exposada en aquesta fitxa).

A. FORMES PREFIXADES

En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)

B. FORMES SUFIXADES

. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.

B1. Forma sufixada tònica

La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)

B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent

Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
a caixa a caixa

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a caixa, adj
  • es  a caja
  • en  non bleed

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Dit de l'element gràfic imprès limitat per marges.
a escruix a escruix

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a escruix
  • es  a canon
  • es  a precio fijo
  • fr  à prix fixe
  • en  fixed price

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a escruix, adv
  • es  a canon

<Dret>

Definició
A preu fix i sense reserves, s'aplica a un arrendament o a una venda.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Fa temps aconseguiren arrendar un mas a escruix.
  • V. t.: a preu fet adv
  • V. t.: a preu fix adv
acianòtic -a acianòtic -a

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acianòtic -a, adj
  • es  acianótico -ca, adj
  • es  no cianotico -ca, adj
  • fr  acyanotique, adj
  • fr  non cyanotique, adj
  • en  acyanotic, adj

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Dermatologia>

Definició
Que no presenta cianosi.
annulè annulè

<Química > Química orgànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  annulè, n m
  • es  anuleno
  • fr  annulène
  • en  annulene
  • for  CnHn
  • for  CnHn+1

<Química > Química orgànica>

Definició
Hidrocarbur monocíclic completament conjugat.

Nota

  • La fórmula general de l'annulè CnHn correspon als casos de n com a nombre parell, i CnHn+1, als casos de n com a nombre imparell.
anona cor de bou anona cor de bou

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anona cor de bou, n f
  • es  anón
  • es  anón pelón
  • es  corazón de buey
  • fr  anone coeur de boeuf
  • fr  cachiman cœur de bœuf
  • fr  coeur de boeuf
  • fr  coeur-de-boeuf
  • fr  corossol
  • en  bullock's heart
  • en  custard apple

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit de l'abre de l'espècie Annona reticulata.
anona cor de bou anona cor de bou

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anona cor de bou, n f
  • ca  xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona corazón, n f
  • es  anona de Cuba, n f
  • es  anona roja, n f
  • es  candón, n m
  • es  corazón de buey, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone coeur de boeuf, n f
  • fr  cachiman cœur de bœuf, n m
  • fr  coeur de boeuf, n m
  • fr  coeur-de-boeuf, n m
  • fr  corossol, n m
  • en  bull's heart, n
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullock's-heart, n
  • en  custard apple, n
  • en  ox-heart, n
  • en  wild-sweetsop, n
  • en  bullock heart, n var. ling.

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.
anona pinya anona pinya

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.
anoner cor de bou anoner cor de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anoner cor de bou, n m
  • ca  xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona cimarrona, n f
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona de monte, n f
  • es  anona de redecilla, n f
  • es  chirimoyo de Cuba, n m
  • es  jachalí, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone cœur de bœuf, n f
  • fr  cœur de bœuf, n m
  • fr  cachiman, n m
  • fr  corossolier réticulé, n m
  • fr  suncuyo, n m
  • pt  coração-de-boi, n m
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullocks heart, n
  • en  custard apple, n
  • de  Netzannone, n f
  • nc  Annona reticulata

<Botànica>

Definició
Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

  • El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.