Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cobejament" dins totes les àrees temàtiques

cobrament diferit cobrament diferit

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cobrament diferit, n m
  • es  cobro diferido
  • fr  recouvrement différé
  • en  deferred collection

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

coenzim coenzim

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coenzim, n m
  • ca  cofactor, n m sin. compl.
  • ca  coferment, n m sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Molècula orgànica petita, no proteica, necessària per a l'activitat d'un enzim, fàcilment separable d'aquest. Es diferencia del grup prostètic de l'enzim en aquesta facilitat de separació. El coenzim actua com a acceptador o com a donador d'un grup químic sostret o transferit al substrat per l'enzim. El coenzim modificat en una reacció enzímica és regenerat posteriorment en una altra reacció. Els coenzims sovint deriven de vitamines, moltes de les quals tenen activitat biològica per ésser precursors de coenzims.
coit coit

<.FITXA MODIFICADA>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coit, n m
  • ca  acoblament, n m sin. compl.
  • ca  acte carnal, n m sin. compl.
  • ca  acte sexual, n m sin. compl.
  • ca  copulació, n f sin. compl.
  • ca  parèunia, n f sin. compl.
  • ca  unió sexual, n f sin. compl.
  • es  acoplamiento, n m
  • es  coito, n m
  • fr  accouplement, n m
  • fr  coït, n m
  • en  coition, n
  • en  coitus, n
  • en  intercourse, n
  • en  mating, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Definició
Acte d'unió sexual entre dos individus del mateix o de diferent sexe, que implica la introducció del penis a la vagina, a la boca o a l'anus.

Nota

  • La denominació parèunia prové del grec páreunos 'que jeu amb algú'.
colpejament colpejament

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  colpejament, n m
  • ca  copejament, n m
  • es  golpeamiento
  • es  golpeteo
  • fr  cognement
  • en  knocking

<Transport ferroviari>

Definició
Conjunt de sorolls produïts per un motor d'explosió en el qual l'encesa està mal regulada o que té una biela mal ajustada.
colpejament de la biela colpejament de la biela

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  colpejament de la biela, n m
  • es  golpeteo de biela

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Soroll sord i metàl·lic que es produeix quan un casquet o coixinet de biela està desgastat o fos.
colrament colrament

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  colrament, n m
  • ca  colrada, n f sin. compl.
  • es  bronceado
  • es  curtimiento

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Acció i efecte de colrar o de colrar-se.
començament de línia començament de línia

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  començament de línia
  • en  start of line

<Localització > Fraseologia>

compte de crèdits de cobrament dubtós compte de crèdits de cobrament dubtós

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  compte de crèdits de cobrament dubtós, n m
  • es  cuenta de créditos de dudoso cobro
  • en  doubtful debts account

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Compte que recull el conjunt de partides de clients, comptes a cobrar o efectes de comerç descomptats pendents de venciment en què es preveu que hi haurà dificultats de cobrament.
compte de crèdits de cobrament dubtós compte de crèdits de cobrament dubtós

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  compte de crèdits de cobrament dubtós, n m
  • es  cuenta de créditos de dudoso cobro
  • fr  compte de créance douteuse
  • en  doubtful debts account

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>

conducció a vela conducció a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  conducció a vela, n f
  • ca  velejament, n m sin. compl.
  • es  conducción a vela, n f
  • fr  marche sur l'erre, n f
  • fr  roulement à roue libre, n m
  • it  veleggiamento, n m
  • en  coasting, n
  • en  sailing, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>

Definició
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conducció a vela i velejament remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marche sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. Els verbs corresponents a la conducció a vela o velejament són conduir a vela i també anar a vela i velejament.