Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "col·legir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca col·legi d'advocats, n m
- es colegio de abogados, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca col·legi de comissaris, n m
- es colegio de comisarios
- fr collège de commissaires
- en college of commissaires
- en college of commissars
- en racing committee
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi de consultors, n m
- es colegio de consultores
<Dret canònic>
Definició
Nota
-
Cada diòcesi té un consell presbiteral, un grup de sacerdots que assessora el bisbe en el govern de la diòcesi. Generalment, aquest consell només disposa de vot consultiu, i el bisbe només necessita el seu consentiment en els casos en què així ho determina la llei.
D'entre els sacerdots que formen part del consell presbiteral, el cànon 502 del Codi de dret canònic (CDC) disposa que el bisbe en nomeni lliurement entre sis i dotze, els quals durant cinc anys constituiran el col·legi de consultors. Passats cinc anys, el col·legi seguirà exercint les funcions encomandes, mentre no es constitueixi un altre consell.
Pel que fa a les funcions d'aquest col·legi, la regulació canònica comença fent referència a les que per dret se li assignen, i la més rellevant és la funció de consultoria.
El col·legi de consultors és presidit pel bisbe diocesà i, quan la seu està impedida o vacant, per qui ocupi el seu lloc provisionalment, o, si aquest encara no ha estat constituït, pel sacerdot del col·legi de consultors que hagi estat ordenat fa més temps. En aquest sentit, el CDC disposa que quan queda vacant una seu el consell presbiteral cessa i el col·legi de consultors passa a complir les seves funcions, fins que el bisbe constitueixi de nou el dit consell en el termini d'un any, a partir del moment en què ha pres possessió del càrrec.
La Conferència Episcopal pot establir que les funcions del col·legi de consultors s'encomanin al capítol catedral. En el cas d'un vicariat apostòlic o d'una prefectura apostòlica, les funcions atribuïdes al col·legi de consultors són competència del consell de la missió, llevat que el dret no determini una altra cosa. - V. t.: consell presbiteral n m
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi de notaris, n m
- ca col·legi notarial, n m
- es colegio de notarios
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca col·legi de procuradors, n m
- es colegio de procuradores, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret > Dret electoral>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia electoral bàsica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/>
- ca col·legi electoral, n m
- ca local electoral, n m sin. compl.
- es colegio electoral, n m
- es local electoral, n m
- fr centre de vote, n m
- en polling place, n
- en polling station, n
<Eleccions>
Definició
Nota
- En un col·legi electoral hi pot haver diverses meses electorals
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca col·legi electoral, n m
- es colegio electoral, n m
- fr bureau de vote, n m
- en polling place, n
- en polling station, n
<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi episcopal, n m
- es colegio episcopal, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi episcopal, n m
- es colegio episcopal
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El cànon 336 del Codi de dret canònic estableix que al capdamunt del col·legi episcopal hi ha el summe pontífex. En formen part els bisbes, en virtut de la consagració sacramental i de la comunió jeràrquica.
Així, la potestat del col·legi episcopal sobre tota l'Església s'exerceix de manera solemne per mitjà del concili ecumènic. Es tracta, doncs, d'una reunió dels bisbes de tota l'Església en què es discuteixen aspectes relacionats amb la doctrina i la seva pràctica. Aquesta mateixa potestat s'exerceix mitjançant l'acció conjunta dels bisbes dispersos pel món, promoguda o lliurement acceptada, de manera que es converteixi en un acte veritablement col·legial.
El summe pontífex, d'acord amb les necessitats de l'Església, determina i promou les maneres com el col·legi dels bisbes ha d'exercir col·legialment la seva funció per a tota l'Església.
El summe pontífex és l'única persona legitimada per a convocar el concili ecumènic, presidir-lo personalment o per altres mitjans, traslladar-lo, suspendre'l o dissoldre'l, i aprovar-ne els decrets (els quals només tenen força obligatòria si, una vegada aprovats pel summe pontífex i pels pares conciliars, són confirmats per aquest primer i promulgats per mandat seu). I també és qui determina les qüestions que s'han de tractar durant el concili, i en disposa el reglament. Els pares conciliars hi poden afegir el tractament d'altres qüestions sempre que siguin aprovades pel summe pontífex.
Tots els bisbes membres del col·legi episcopal tenen el dret i el deure d'assistir al concili i d'utilitzar el vot deliberatiu. Tanmateix, i per autoritat suprema de l'Església, membres que no gaudeixen de la dignitat episcopal poder ser cridats a participar en el concili, sempre determinant-ne les funcions que hi tindran.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca col·legi major, n m
- ca residència d'estudiants, n f
- ca residència universitària, n f
- es colegio mayor
- es residencia de estudiantes
- es residencia universitaria
- fr foyer d'étudiants
- fr résidence d'étudiants
- fr résidence universitaire
- en dormitory
- en hall of residence
- en residence hall
- en university residence
<Educació > Organització i gestió educatives > Aules i equipaments>
