Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "colla" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- es cabracho
- fr rascasse rouge
- en large-scaled scorpion fish
- nc Scorpaena scrofa
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca capellà ros, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera rossa, n f sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- nc Trisopterus minutus
- nc Gadus minutus var. ling.
- nc Trisopterus minutus minutus var. ling.
- es capellán rubio
- es mollera
- fr capelan
- fr capelan de France
- it merluzzo capellano
- en poor cod
- en poor-cod
- de Zwergdorsch
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca capellà ros, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera rossa, n f sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- nc Trisopterus minutus
- nc Gadus minutus var. ling.
- nc Trisopterus minutus minutus var. ling.
- es capellán rubio
- es mollera
- fr capelan
- fr capelan de France
- it merluzzo capellano
- en poor cod
- en poor-cod
- de Zwergdorsch
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carena, n f
- ca aresta, n f sin. compl.
- ca cella, n f sin. compl.
- ca esquenall, n m sin. compl.
- es divisoria de aguas, n f
- fr faîte, n m
- fr ligne de faîte, n f
- en watershed, n
<Enginyeria forestal>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carn d'olla
- es carn d'olla (cocido catalán a base de carne, verduras y legumbres)
- fr carn d'olla (ragoût catalan fait de viande, légumes et légumes secs)
- it carn d'olla (lesso alla catalana a base di carne, verdure e legumi)
- en carn d'olla (Catalan stew made of meat, vegetables and legumes)
- de Carn d'olla (Katalanisches Gericht mit gekochtem Fleisch und Gemüse)
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba marina, n f
- ca albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba, n f alt. sin.
- ca ceba albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca ceba d'ase, n f alt. sin.
- ca ceba porra, n f alt. sin.
- ca ceba porrassa, n f alt. sin.
- ca ceba porrera, n f alt. sin.
- ca ceba porrina, n f alt. sin.
- ca ceba roja, n f alt. sin.
- ca cebes marines, n f pl alt. sin.
- ca escil·la, n f alt. sin.
- ca escil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pinya reial, n f alt. sin.
- ca porra, n f alt. sin.
- ca porrera, n f alt. sin.
- ca vara d'Aaró, n f alt. sin.
- ca ceba rotja, n f var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cilla, n f var. ling.
- ca escilla, n f var. ling.
- ca vara d'Aarón, n f var. ling.
- nc Urginea maritima (L.) Baker
- nc Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
- nc Scilla maritima L. sin. compl.
- nc Urginea scilla Steinh. var. ling.
<Botànica > liliàcies>