Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "collocaci" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Arts > Fotografia>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Ciències de la vida > Ecologia>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Medi ambient>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca a sota de cada imatge s'hi col·loca text descriptiu
- en descriptive text is placed below each image
<Localització > Fraseologia>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agència de col·locació, n f
- es agencia de colocación, n f
- es agencia de empleo, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca agència de col·locació, n f
- es agencia de colocación
- fr bureau de placement
- fr service de l'emploi
- en employment office
- en employment service
- en placement office
<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>
Definició
<Treball > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent d'oficina de col·locació, n m, f
- es agente de oficina de colocación
- fr agent d'établissement de contrats d'emploi
- fr agent de bureau de placement
- en employment agent
- en labour agent
<Treball > Ocupacions>
