Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "col�laci�" dins totes les àrees temàtiques

coloració coloració

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  coloració, n f
  • ca  acoloriment, n m sin. compl.
  • es  coloración
  • fr  coloration
  • en  coloring [US]
  • en  colouring [GB]

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

coloració sense oxidació coloració sense oxidació

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  coloració sense oxidació, n f
  • ca  coloració efímera, n f sin. compl.
  • es  coloración sin oxidación
  • fr  coloration sans oxydation
  • en  semi-permanent colour

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Acció consistent a tenyir els cabells suaument i per zones.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  copulació, n f
  • es  copulación, n f
  • fr  copulation, n f
  • en  copulation, n

<Botànica>

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • es   n m
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química orgànica>

Definició
escheríchia coli escheríchia coli

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  escheríchia coli, n f
  • ca  bacil escheríchia coli, n m sin. compl.
  • ca  colibacil, n m sin. compl.
  • es  colibacilo, n m
  • fr  colibacille, n m
  • en  coli bacillus, n
  • en  colon bacillus, n
  • en  colibacillus, n var. ling.
  • nc  Escherichia coli
  • nc  E. coli abrev.

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Escherichia, de la família de les enterobacteriàcies, que habitualment no causa cap malaltia, però que, en el cas de les soques patògenes, pot provocar gastroenteritis de diversa consideració i diversos tipus d'infeccions.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: 37ºC de temperatura, si bé algunes soques es poden reproduir a temperatures de fins a 49ºC. També pot créixer en diversos medis creats al laboratori i en ambients aerobis.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i dels animals de sang calenta. Forma part de la microbiota intestinal de l'ésser humà i dels animals i és un dels microorganismes més habituals en aquesta localització. També es troba al sòl, l'aigua i els vegetals.
  • 3. Grup de risc: La majoria de soques d'Escherichia coli no són patògenes. Pel que fa als patotips que provoquen diverses afeccions, qualsevol persona és vulnerable a la infecció, si bé, segons el patotip, s'ha observat que les afeccions són més greus en la població infantil, gent gran i persones immunodeprimides.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot productes crus o poc cuits com carn de vedella i productes derivats, productes làctics sense pasteuritzar, fruita i vegetals, i aigua.
  • 5. Escherichia coli és present en grans quantitats en la microbiota intestinal normal de l'ésser humà i els animals on, en general, és innòcua. Tanmateix, s'han determinat diversos patotips d'E. coli enteropatògenes, d'acord amb diferents factors de virulència: E. coli enterohemorràgica (ECEH), subgrup rellevant d'E. coli verotoxígena, la qual pot produir dues verotoxines; E. coli enterotoxígena (ECET) que pot produir una o dues toxines: termolàbil (TL) i termoestable (TE); E. coli enteropatògena (ECEP); E. coli enteroinvasiva (ECEI); E. coli enteroagregativa (ECEA) i E. coli amb adherència difusa (ECAD). Únicament els quatre primers patotips es transmeten a través d'aliments i aigua contaminats. Les soques d'ECEH són les que poden causar complicacions més greus a la salut.
prova de la coloració de Sabin-Feldman prova de la coloració de Sabin-Feldman

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  prova de la coloració de Sabin-Feldman, n f

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Prova serològica per al diagnòstic de la toxoplasmosi, basada en la incapacitat dels toxoplasmes vius de captar el blau de metilè.
tap vaginal tap vaginal

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tap vaginal, n m
  • ca  tap de copulació, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Veterinària>

Definició
Massa de moc i d'esperma coagulada que es forma a la vagina de certs animals després del coit.