Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coma" dins totes les àrees temàtiques

comí de Marsella comí de Marsella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de Marsella, n m
  • ca  comí de Càndia, n m sin. compl.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí de Candia, n m var. ling.
  • ca  cumí, n m var. ling.
  • ca  cumí de Marsella, n m var. ling.
  • nc  Seseli tortuosum L.
  • nc  Seseli littorale Willk. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

comí de prat comí de prat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de prat, n m
  • ca  alcaravia, n f sin. compl.
  • ca  càrvit, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de Madrid, n m alt. sin.
  • ca  comí dels prats, n m alt. sin.
  • ca  comí dolç, n m alt. sin.
  • ca  comí petit, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • ca  fenoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  matafaluga, n f alt. sin.
  • ca  matafaluga borda, n f alt. sin.
  • ca  acró, n m var. ling.
  • ca  alcaracòvia, n f var. ling.
  • ca  alcaraüia, n f var. ling.
  • ca  alcaraulla, n f var. ling.
  • ca  alcaraülla, n f var. ling.
  • ca  alcaravea, n f var. ling.
  • ca  alcaricóvia, n f var. ling.
  • ca  caró, n m var. ling.
  • ca  carvit, n m var. ling.
  • nc  Carum carvi L.
  • nc  Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

comí de prat comí de prat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  comí de prat, n m
  • ca  alcaravia, n f sin. compl.
  • ca  càrvit, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de Madrid, n m alt. sin.
  • ca  comí dels prats, n m alt. sin.
  • ca  comí dolç, n m alt. sin.
  • ca  comí petit, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • ca  fenoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de prat, n m alt. sin.
  • ca  matafaluga, n f alt. sin.
  • ca  matafaluga borda, n f alt. sin.
  • ca  acró, n m var. ling.
  • ca  alcaracòvia, n f var. ling.
  • ca  alcaraüia, n f var. ling.
  • ca  alcaraulla, n f var. ling.
  • ca  alcaraülla, n f var. ling.
  • ca  alcaravea, n f var. ling.
  • ca  alcaricóvia, n f var. ling.
  • ca  caró, n m var. ling.
  • ca  carvit, n m var. ling.
  • nc  Carum carvi L.
  • nc  Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

comba comba

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  comba, n f
  • es  combe
  • fr  combe
  • en  comb
  • en  combe
  • en  coomb
  • en  coombe

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Vall longitudinal oberta sobre la cresta d'un anticlinal en un relleu jurassià.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  comba, n f
  • es  combe
  • fr  combe
  • en  comb
  • en  combe
  • en  coomb
  • en  coombe

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Vall longitudinal oberta sobre la cresta d'un anticlinal en un relleu jurassià.
Comitè de Medicaments Orfes Comitè de Medicaments Orfes

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  Comitè de Medicaments Orfes, n m
  • ca  COMP, n m sigla
  • es  Comité de Medicamentos Huérfanos
  • es  COMP sigla
  • en  Committee for Orphan Medicinal Products
  • en  COMP sigla

<Recerca clínica de medicaments > Agents>

Definició
Comitè de l'Agència Europea de Medicaments que revisa les sol·licituds de designació presentades per individus o institucions que pretenen desenvolupar medicaments per a malalties minoritàries.

Nota

  • La sigla COMP correspon a l'equivalent anglès Committee for Orphan Medicinal Products ('Comitè de Medicaments Orfes').
Comitè de Medicaments Orfes Comitè de Medicaments Orfes

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  Comitè de Medicaments Orfes, n m
  • ca  COMP, n m sigla
  • es  Comité de Medicamentos Huérfanos, n m
  • es  COMP, n m sigla
  • fr  Comité des médicaments orphelins, n m
  • fr  COMP, n m sigla
  • en  Committee for Orphan Medicinal Products, n
  • en  COMP, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

Definició
Comitè de l'Agència Europea de Medicaments encarregat de revisar les sol·licituds de designació presentades per persones o institucions que pretenen desenvolupar medicaments per a malalties minoritàries.

Nota

  • La sigla COMP correspon a l'equivalent anglès Committee for Orphan Medicinal Products ('Comitè de Medicaments Orfes').
complement comparatiu complement comparatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement comparatiu, n m
  • ca  coda de la comparació, n f sin. compl.
  • es  coda de la comparación
  • es  complemento comparativo
  • fr  coda
  • fr  complément comparatif
  • en  coda
  • en  comparative complement

<Lingüística>

Definició
Constituent d'una construcció comparativa format per les conjuncions que o com, la preposició de i el segon terme de la comparació que introdueixen.

Nota

  • Per exemple, que tu en Ha comprat més llibres que tu, com tu en Ha comprat tants llibres com tu i dels que pot llegir en Ha comprat més llibres dels que pot llegir.
complementador complementador

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complementador, n m
  • ca  C, n m abrev.
  • ca  COMP, n m abrev.
  • es  complementador
  • es  C abrev.
  • es  COMP abrev.
  • fr  complétiviseur
  • fr  C abrev.
  • fr  COMP abrev.
  • en  complementizer
  • en  C abrev.
  • en  COMP abrev.

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, node que en la sintaxi pot estar ocupat per la conjunció que, per pronoms relatius i per elements focalitzats.

Nota

  • En un primer moment aquest node fou considerat com a especificador del node O (oració). Posteriorment, però, es considerà que el complementador és el nucli d'una projecció màxima (el sintagma complementador) que té com a complement l'oració flexionada o sintagma flexiu.
COMS COMS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  COMS, n m
  • ca  Chollian, n m sin. compl.
  • ca  Communication, Oceanography and Meteorology Satellite, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició
Acrònim de Communication, Oceanography and Meteorology Satellite, 'satèl·lit de comunicació, oceanografia i meteorologia'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita geoestacionària, gestionada per la KMA i destinada a les telecomunicacions, al seguiment dels ecosistemes marins, a la producció d'informació sobre pesca i a la meteorologia.

El satèl·lit COMS-1, a una altitud de 36000 km, va ser llançat el 26 de juny de 2010 i va ser posicionat a 128.2° E. Està previst que el satèl·lit COMS-2, també denominat GEO-Kompsat-2A, sigui llançat l'any 2018, i el GEO-Kompsat-2B, l'any 2019.

La denominació Chollian prové de la combinació de tres mots coreans: chun ('milers' o 'molt llarg'), li (unitat de longitud que equival a 0.4 km) i an ('visió'). Així, la denominació resultant significa 'capacitat de veure-hi a una gran distància'.

Principals sensors: GOCI, MI.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6