Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "complaena" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
- ca A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
- ca A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
- ca A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
- ca A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.
A. PARAULES SIMPLES
S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)
B. PARAULES COMPLEXES
B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí
Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil
Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar
B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles
C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS
A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea de mercat complexa, n f
- es área de mercado compleja
- en complex market area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definició
Nota
- Les àrees de mercat complexes presenten formes irregulars i resulten més acurades que les àrees de mercat simples perquè tenen en compte múltiples criteris físics i culturals.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea de mercat complexa, n f
- es área de mercado compleja
- en complex market area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definició
Nota
- Les àrees de mercat complexes presenten formes irregulars i resulten més acurades que les àrees de mercat simples perquè tenen en compte múltiples criteris físics i culturals.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea de mercat complexa, n f
- es área de mercado compleja
- en complex market area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definició
Nota
- Les àrees de mercat complexes presenten formes irregulars i resulten més acurades que les àrees de mercat simples perquè tenen en compte múltiples criteris físics i culturals.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca actor | actora, n m, f
- ca demandant, n m, f
- es actor | actora, n m, f
- es demandante, n m, f
- fr demandeur | demandeuse, n m, f
- en complainant, n
- en plaintiff, n
<Dret processal>
Definició
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afàsia completa, n f
- es afasia completa, n f
- en total aphasia, n
<Afàsies>
Definició
<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aglutinina completa, n f
<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aleatorietat espacial completa, n f
- es aleatoriedad espacial completa
- en complete spatial randomness
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. En el cas de seguir la distribució de Poisson, cada ocurrència del fenomen tindrà una probabilitat igual de donar-se en qualsevol punt del territori i cada ocurrència és independent de la resta.
2. L'aleatorietat espacial completa constitueix un marc de referència teòric respecte al qual es comparen les distribucions espacials observades per a determinar si presenten un patró de distribució espacial aleatori, regular o agrupat. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aleatorietat espacial completa, n f
- es aleatoriedad espacial completa
- en complete spatial randomness
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. En el cas de seguir la distribució de Poisson, cada ocurrència del fenomen tindrà una probabilitat igual de donar-se en qualsevol punt del territori i cada ocurrència és independent de la resta.
2. L'aleatorietat espacial completa constitueix un marc de referència teòric respecte al qual es comparen les distribucions espacials observades per a determinar si presenten un patró de distribució espacial aleatori, regular o agrupat. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aleatorietat espacial completa, n f
- es aleatoriedad espacial completa
- en complete spatial randomness
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. En el cas de seguir la distribució de Poisson, cada ocurrència del fenomen tindrà una probabilitat igual de donar-se en qualsevol punt del territori i cada ocurrència és independent de la resta.
2. L'aleatorietat espacial completa constitueix un marc de referència teòric respecte al qual es comparen les distribucions espacials observades per a determinar si presenten un patró de distribució espacial aleatori, regular o agrupat. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
