Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "complaen�a" dins totes les àrees temàtiques
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca contracte de compravenda mercantil, n m
- es contrato de compraventa mercantil
- fr contrat de vente commercial
<Dret mercantil>
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de compravenda mercantil, n m
- ca compravenda mercantil, n f sin. compl.
- es compraventa mercantil
- es contrato de compraventa mercantil
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La compravenda mercantil està regulada per l'article 325 i següents del Codi de comerç (CCom) i altra normativa, com ara la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç al detall, o el Conveni de Viena del 1980, en el cas de la compravenda internacional de mercaderies.
La Llei 7/1996, de 15 de gener, de l'Estat conté regulació que ordena algunes modalitats de vendes que ofereixen els comerciants minoristes, com ara les vendes de promoció, de rebaixes o de liquidació. I vendes especials, entre les quals hi ha les vendes a distància o la venda automàtica.
Entre l'articulat del Codi de comerç, l'article 325 és el primer que tracta la compravenda, el qual disposa que és mercantil la compravenda de coses mobles per a la revenda, bé de la mateixa manera en què es van comprar, bé d'una altra de diferent, amb l'ànim de lucrar-se amb la revenda.
A continuació, l'article 326 del CCom estableix que no es consideren compravendes mercantils les compres de coses destinades al consum de qui les compra o de la persona per a qui s'adquireixen; les que facin els propietaris, els pagesos o els ramaders dels fruits o els productes de llurs collites o de llur bestiar, o de les espècies amb què se'ls paguin les rendes; les que, dels objectes construïts o fabricats pels artesans, facin aquests en llurs tallers, i la revenda que faci qualsevol persona no comerciant de les restes de les provisions que hagi aplegat per al consum propi.
La normativa també disposa (art. 327 CCom) que si la compravenda s'efectua sobre mostres o determinant una qualitat coneguda en el comerç, el comprador no pot refusar la rebuda dels gèneres contractats, si hi són conformes. Si el comprador es nega a rebre'ls, les dues parts contractants han de nomenar perits, els quals han de decidir si els gèneres tenen la qualitat necessària. Si els perits declaren que es compleix la qualitat estipulada, s'ha de considerar consumada la venda; en cas contrari, s'ha de rescindir el contracte i, si escau, procedir a la indemnització a què tingui dret el comprador. En cas que no es tingui cap mostra del gènere a l'abast ni es pugui classificar per una qualitat coneguda en el comerç, el comprador es reserva la facultat d'examinar-lo i de rescindir el contracte lliurement si el gènere no li convé (art. 328 CCom).
Pel que fa a les obligacions, tots els venedors en tenen dues, igual que en la compravenda civil, i són el lliurament de la cosa i el sanejament per evicció i per vicis o defectes de la cosa.
La cosa es considera lliurada quan està en poder i disposició del comprador. Així, l'article 337 del CCom estableix que si no s'ha estipulat el termini per al lliurament de les mercaderies venudes, el venedor les ha de tenir a disposició del comprador durant les vint-i-quatre hores següents al contracte, el qual és consensual. Les despeses de lliurament dels gèneres en les vendes mercantils són a càrrec del venedor fins a posar-los a disposició del comprador, si no s'acorda cap altra cosa o no es reben fora del lloc del lliurament; en aquest darrer cas són a compte del comprador (art. 338 CCom).
Si el venedor no lliura les coses venudes en el termini estipulat, el comprador pot demanar el compliment o la rescissió del contracte, amb la indemnització, en tots dos casos, dels perjudicis que se li hagin irrogat per la demora (art. 329 CCom).
El venedor també està obligat a sanejar el bé per evicció i per vicis en aquesta (art. 345 CCom). El CCom estableix un règim general de garantia per vicis de la cosa, que s'amplia per llei en el cas que el comprador sigui un consumidor. En aquest sentit, l'article 336 del CCom estableix que si el comprador actua àgilment quan rep la mercaderia i en denuncia algun defecte, pel que fa a la quantitat o a la qualitat, pot reclamar contra el venedor, si l'avaria no procedeix d'un cas fortuït, d'un vici propi de la cosa o d'un frau.
En el cas de la venda a un consumidor, els articles 114 i 116 del Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries regulen amb un cert detall la garantia que assumeix el venedor en aquest cas de venda de béns de consum. I, a més, l'article 125 d'aquesta norma disposa que el venedor pot oferir una garantia comercial addicional al consumidor o usuari, que cal formalitzar de manera escrita.
L'obligació fonamental del comprador és pagar el preu, el qual, tal com estableix l'article 1445 del Codi civil espanyol, ha de ser determinat i cert. L'article 339 del CCom disposa que l'obligació de pagar del comprador comença en el moment en què les mercaderies són posades a disposició seva, mitjançant pagament al comptat o en els terminis convinguts amb el venedor.
Si hi ha demora en el pagament de la cosa comprada el comprador ha de pagar l'interès legal de la quantitat que degui (art. 341 CCom). L'article 340 del CCom indica, a més, que quan el gènere venut estigui en poder del venedor, encara que sigui en qualitat de dipòsit, hi té preferència respecte de qualsevol altre creditor per a obtenir el pagament dels interessos ocasionats per la demora.
El comprador també té l'obligació de rebre les mercaderies. I, en aquest sentit, els danys que es produeixin a les mercaderies, una vegada ja s'hagi perfet el contracte i el venedor hagi posat a disposició del comprador la cosa en el lloc i en el termini convinguts, són a càrrec del comprador, llevat que hi hagi dol o negligència del venedor.
L'incompliment d'aquesta obligació es pot dur a terme de dues maneres: quan el comprador refusa sense una causa justa la cosa o quan demora fer-se'n càrrec en rebre-la. En el primer cas, el venedor pot demanar el compliment del contracte -i ha de dipositar judicialment la cosa- o la rescissió d'aquest; i en el segon cas, pot dipositar la cosa objecte del contracte judicialment (art. 332 CCom).
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de compravenda mercantil, n m
- ca compravenda mercantil, n f sin. compl.
- es compraventa mercantil
- es contrato de compraventa mercantil
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els juristes romanistes la defineixen com una compra de gèneres. Des dels seus orígens, en el procediment normal, el comprador examinava prèviament la mercaderia i després triava la que volia (així quedaven exclosos els drets d'evicció per vicis ocults i, òbviament, pels manifestos). En qualsevol cas, és el contracte més antic i més estès en el gran i petit tràfic mercantil; i el contracte més apte per a la circulació de béns en qualsevol economia dinerària, tant nacional com internacional.
Va esdevenir el contracte tipus dels contractes bilaterals, ja que les seves normes s'aplicaven a tots els contractes amb prestacions recíproques. Evidentment, el seu objecte en l'àmbit mercantil eren les mercaderies, sens perjudici que altres béns que pròpiament no ho eren també poguessin ser objecte de compravendes mercantils. En definitiva, totes les coses mobles i immobles, corporals o incorporals, fungibles o no podien ser objecte d'una compravenda mercantil si es compraven o es venien en l'exercici d'una activitat d'aquesta naturalesa; i ja la finalitat del contracte era destinar el seu objecte a la revenda.
Pel que fa al preu, a diferència de la compravenda regulada per l'ordenament civil, en aquest cas no se solia fixar d'una manera subjectiva, sinó a partir de criteris objectius de mercat. D'aquesta manera, en les compravendes mercantils es pot dir que es fixava un preu just i la norma general era que mai no es denunciava una possible lesió, com sí que succeïa en la compravenda privada. A banda d'això, el preu sempre consistia en diners o en un signe que els representés, com ara altres productes de valor equivalent.
Les obligacions que es derivaven d'aquest contracte de compravenda eren bàsicament les següents: a) el venedor estava obligat a lliurar la cosa objecte del contracte en el moment i en el lloc que s'hagués pactat, i també era responsable d'evicció i sanejament a favor del comprador (si aquest no l'havia examinat i triat abans), i b) el comprador estava obligat a pagar el preu de la compra, en els terminis i de la manera que s'hagués pactat.
D'altra banda, el contracte mercantil de compravenda, d'acord amb la doctrina, no es perfeia amb el contracte sinó amb el lliurament del seu objecte (que era quan es produïa transmissió de la propietat) i el pagament del preu corresponent.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denúncia, n f
- es denuncia
- en complaint
<Policia > Infraestructura > Documents>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denúncia, n f
- es denuncia
- en complaint
- en report
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca denúncia a la Comissió, n f
- es denuncia ante la Comisión
- fr plainte à la Commission
- en complaint to the Commission
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca denúncia antidúmping, n f
- es denuncia antidumping
- fr plainte antidumping
- en anti-dumping complaint
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca denúncia per incompliment, n f
- es denuncia por incumplimiento
- fr plainte en manquement
- en complaint about failure to take action
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la emptio venditio, n f
- la emptio-venditio, n f var. ling.
- ca compravenda, n f
- es compraventa, n f
- es compra y venta, n f sin. compl.
- fr achat-vente, n m
- fr vente, n f
- it compravendita, n f
<Dret romà>
Nota
- Fins al 1995 en català s'escrivia compra-venda, amb guionet.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca full de reclamació, n m
- es hoja de reclamación
- fr imprimé de réclamation
- en complaints form
- en complaints register
<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>
