Nota

• Àmbit: Espanya
• La compravenda mercantil està regulada per l'article 325 i següents del Codi de comerç (CCom) i altra normativa, com ara la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç al detall, o el Conveni de Viena del 1980, en el cas de la compravenda internacional de mercaderies.
  La Llei 7/1996, de 15 de gener, de l'Estat conté regulació que ordena algunes modalitats de vendes que ofereixen els comerciants minoristes, com ara les vendes de promoció, de rebaixes o de liquidació. I vendes especials, entre les quals hi ha les vendes a distància o la venda automàtica.
  Entre l'articulat del Codi de comerç, l'article 325 és el primer que tracta la compravenda, el qual disposa que és mercantil la compravenda de coses mobles per a la revenda, bé de la mateixa manera en què es van comprar, bé d'una altra de diferent, amb l'ànim de lucrar-se amb la revenda.
  A continuació, l'article 326 del CCom estableix que no es consideren compravendes mercantils les compres de coses destinades al consum de qui les compra o de la persona per a qui s'adquireixen; les que facin els propietaris, els pagesos o els ramaders dels fruits o els productes de llurs collites o de llur bestiar, o de les espècies amb què se'ls paguin les rendes; les que, dels objectes construïts o fabricats pels artesans, facin aquests en llurs tallers, i la revenda que faci qualsevol persona no comerciant de les restes de les provisions que hagi aplegat per al consum propi.
  La normativa també disposa (art. 327 CCom) que si la compravenda s'efectua sobre mostres o determinant una qualitat coneguda en el comerç, el comprador no pot refusar la rebuda dels gèneres contractats, si hi són conformes. Si el comprador es nega a rebre'ls, les dues parts contractants han de nomenar perits, els quals han de decidir si els gèneres tenen la qualitat necessària. Si els perits declaren que es compleix la qualitat estipulada, s'ha de considerar consumada la venda; en cas contrari, s'ha de rescindir el contracte i, si escau, procedir a la indemnització a què tingui dret el comprador. En cas que no es tingui cap mostra del gènere a l'abast ni es pugui classificar per una qualitat coneguda en el comerç, el comprador es reserva la facultat d'examinar-lo i de rescindir el contracte lliurement si el gènere no li convé (art. 328 CCom).
  Pel que fa a les obligacions, tots els venedors en tenen dues, igual que en la compravenda civil, i són el lliurament de la cosa i el sanejament per evicció i per vicis o defectes de la cosa.
  La cosa es considera lliurada quan està en poder i disposició del comprador. Així, l'article 337 del CCom estableix que si no s'ha estipulat el termini per al lliurament de les mercaderies venudes, el venedor les ha de tenir a disposició del comprador durant les vint-i-quatre hores següents al contracte, el qual és consensual. Les despeses de lliurament dels gèneres en les vendes mercantils són a càrrec del venedor fins a posar-los a disposició del comprador, si no s'acorda cap altra cosa o no es reben fora del lloc del lliurament; en aquest darrer cas són a compte del comprador (art. 338 CCom).
  Si el venedor no lliura les coses venudes en el termini estipulat, el comprador pot demanar el compliment o la rescissió del contracte, amb la indemnització, en tots dos casos, dels perjudicis que se li hagin irrogat per la demora (art. 329 CCom).
  El venedor també està obligat a sanejar el bé per evicció i per vicis en aquesta (art. 345 CCom). El CCom estableix un règim general de garantia per vicis de la cosa, que s'amplia per llei en el cas que el comprador sigui un consumidor. En aquest sentit, l'article 336 del CCom estableix que si el comprador actua àgilment quan rep la mercaderia i en denuncia algun defecte, pel que fa a la quantitat o a la qualitat, pot reclamar contra el venedor, si l'avaria no procedeix d'un cas fortuït, d'un vici propi de la cosa o d'un frau.
  En el cas de la venda a un consumidor, els articles 114 i 116 del Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries regulen amb un cert detall la garantia que assumeix el venedor en aquest cas de venda de béns de consum. I, a més, l'article 125 d'aquesta norma disposa que el venedor pot oferir una garantia comercial addicional al consumidor o usuari, que cal formalitzar de manera escrita.
  L'obligació fonamental del comprador és pagar el preu, el qual, tal com estableix l'article 1445 del Codi civil espanyol, ha de ser determinat i cert. L'article 339 del CCom disposa que l'obligació de pagar del comprador comença en el moment en què les mercaderies són posades a disposició seva, mitjançant pagament al comptat o en els terminis convinguts amb el venedor.
  Si hi ha demora en el pagament de la cosa comprada el comprador ha de pagar l'interès legal de la quantitat que degui (art. 341 CCom). L'article 340 del CCom indica, a més, que quan el gènere venut estigui en poder del venedor, encara que sigui en qualitat de dipòsit, hi té preferència respecte de qualsevol altre creditor per a obtenir el pagament dels interessos ocasionats per la demora.
  El comprador també té l'obligació de rebre les mercaderies. I, en aquest sentit, els danys que es produeixin a les mercaderies, una vegada ja s'hagi perfet el contracte i el venedor hagi posat a disposició del comprador la cosa en el lloc i en el termini convinguts, són a càrrec del comprador, llevat que hi hagi dol o negligència del venedor.
  L'incompliment d'aquesta obligació es pot dur a terme de dues maneres: quan el comprador refusa sense una causa justa la cosa o quan demora fer-se'n càrrec en rebre-la. En el primer cas, el venedor pot demanar el compliment del contracte -i ha de dipositar judicialment la cosa- o la rescissió d'aquest; i en el segon cas, pot dipositar la cosa objecte del contracte judicialment (art. 332 CCom).