Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compleci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
La grafia dels mots complexos, estiguin formats per derivació o per composició, planteja de vegades dubtes sobre la presència d'un guionet o un espai en blanc entre els formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen aglutinats (és a dir, junts i sense guionet) (A), amb guionet (B), amb un espai en blanc entremig (C), amb un guionet facultatiu (D) o amb un espai en blanc facultatiu (E).


A. MOTS COMPLEXOS AGLUTINATS

A1. Derivats formats per un prefix i una base catalana.
Excepcions:
. Derivats amb no si tenen un alt grau de lexicalització (veg. B1; ex. no-metàl·lic)
. Derivats amb una base que té una particularitat gràfica (veg. C1; ex. sub 21)
. Derivats amb una base sintagmàtica o amb guionet (veg. C2; ex. anti nord-americà)

A2. Compostos formats amb dues paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Bellpuig; Valldemossa
Excepcions:
. Compostos que posen en contacte una vocal final del primer formant i una r-, una s- o una x- del segon formant (ex. guarda-roba), amb accent gràfic en el primer formant (ex. ciència-ficció) o difícils de pronunciar o interpretar (ex. pit-roig) [Veg. B6.]
. Compostos amb punt cardinal com a primer formant (veg. B7; ex. sud-africà)
. Compostos reduplicatius (veg. B8; ex. txa-txa-txa)
. Compostos amb dos noms propis coordinats (veg. B9; ex. Catalunya-Aragó)

A3. Compostos a la manera culta (el primer formant no és una paraula lliure i acaba amb -o o amb -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

A4. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B10, ex. action-painting).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei


B. MOTS COMPLEXOS AMB GUIONET

B1. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu amb un alt grau de lexicalització (és a dir, si són formes fixades, que no tenen només valor contrari a la base sense no i no admeten complements).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall, element no-metàl·lic; no-violència, els no-violents; no-res

B2. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet (ex.: cinccentista, noucentisme).

B3. Alguns derivats per sufixació: Si el primitiu és una paraula amb guionet o un sintagma en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; si el primer formant del primitiu té accent gràfic com a paraula independent, o si el resultat podria portar a una mala pronúncia.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: camí-raler (<-- camí ral)
Ex. 3: cap-rossenc (<-- cap ros)

B4. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mail, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

B5. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà

B6. Compostos formats amb paraules catalanes en què entren en contacte la vocal final de la primera paraula i una r-, s- o x- inicials de la segona; la primera paraula té accent gràfic quan va sola, o el resultat podria ser difícil d'interpretar o portar a males pronúncies.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Ex. 3: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet (ex.: poca-soltada, vila-realenc).
Excepció: Alguns compostos antics amb primer formant accentuat com a paraula s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia (ex. usdefruit, queviures, quefer).

B7. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet (ex. nordestejar).

B8. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatius o de significat concret s'escriuen sense guionet (ex. cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf).
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet (ex. pingponguista, zigzaguejar).

B9. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

B10. Compostos nominals manllevats sense adaptar que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables (ex. bel canto, femme fatale, kale borroka).
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats (ex. [vi] pedro ximenes).
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet (ex. agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic).
Atenció 4: Els compostos adverbials o adjectivals manllevats es mantenen separats (ex. a cappella, off the record).
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet (ex. alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu).


C. MOTS COMPLEXOS AMB UN ESPAI EN BLANC

C1. Derivats formats per un prefix i, com a base, un element amb particularitats gràfiques (és a dir, una xifra, un símbol o bé una paraula començada amb majúscula, escrita amb cursiva o escrita entre cometes).
Ex.: sub 21; anti D; ex URSS; ex "hippy"; anti skinheads
Excepció: Si el prefix s'ajunta a un nom propi amb majúscula i el resultat és un altre nom propi, s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix (ex.: Anticrist, Prealps).

C2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: ex alt càrrec; vacuna anti meningococ A conjugada; anti nord-americà
Excepció: Si el prefix i el primer element del sintagma ja funcionen com una paraula en altres contextos, s'escriuen aglutinats (ex.: subdirectora general, hematomes posttraumatisme cranial).


D. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB GUIONET

D1. En el cas de dos noms que actuen com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

D2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)


E. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB ESPAI EN BLANC

E1. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet l'ús de l'espai en blanc en comptes de l'aglutinació.
Ex.: pre ocupació (=ocupació prèvia), ex portador, co rector, ex exiliat

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos 0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.

Aquestes regles es basen en dos grans principis:


A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES

A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Ex.: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)

A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Ex.: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)


B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT

En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Ex.: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
acta de compilació acta de compilació

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta de compilació, n f
  • es  acta recopilativa
  • fr  feuille de compilation
  • en  compilation sheet

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Acta que conté la puntuació obtinguda per un gimnasta o un equip de gimnastes.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • es   n m
  • en   n

<Química > Química analítica>

Definició

Nota

al·lèrgia als complexos de brom al·lèrgia als complexos de brom

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als complexos de brom, n f
  • ca  al·lèrgia als compostos de brom, n f sin. compl.
  • en  bromine complexes allergy, n
  • cod  294181005

<Al·lergologia>

al·lèrgia als complexos de ferro-polisacàrid al·lèrgia als complexos de ferro-polisacàrid

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als complexos de ferro-polisacàrid, n f
  • en  polysaccharide iron complex allergy, n
  • cod  294893003

<Al·lergologia>

amb codeleció (troballa) amb codeleció (troballa)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  amb codeleció (troballa)
  • es  codeleccionado (hallazgo)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

aquesta acció no es pot completar aquesta acció no es pot completar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta acció no es pot completar
  • en  this action cannot be completed

<Localització > Fraseologia>

aquesta operació no es pot completar a causa dels errors aquesta operació no es pot completar a causa dels errors

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta operació no es pot completar a causa dels errors
  • en  this operation cannot be completed because of failures

<Localització > Fraseologia>

aquestes dades són temporals i se suprimiran quan es completi el programa d'instal·lació aquestes dades són temporals i se suprimiran quan es completi el programa d'instal·lació

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquestes dades són temporals i se suprimiran quan es completi el programa d'instal·lació
  • en  this data is temporary and will be deleted when setup completes

<Localització > Fraseologia>