Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compliment�s" dins totes les àrees temàtiques

complement agent complement agent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  complement agent, n m
  • es  complemento agente
  • fr  complément d'agent
  • en  agentival complement

<Lingüística>

Definició
Complement verbal que, en una oració passiva, expressa el subjecte de l'oració activa corresponent.
complement agent complement agent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement agent, n m
  • ca  ablatiu agent, n m sin. compl.
  • ca  agentiu, n m sin. compl.
  • es  ablativo agente
  • es  agentivo
  • es  complemento agente
  • fr  ablatif agent
  • fr  agentif
  • fr  complément d'agent
  • en  ablative of agent
  • en  agentive complement

<Lingüística>

Definició
En gramàtica tradicional, complement del verb en les oracions passives, que té un valor equivalent al subjecte de l'oració activa corresponent i va precedit de la preposició per.

Nota

  • Per exemple, pels estudiants en La conferència fou organitzada pels estudiants.
complement alimentari complement alimentari

<Règims alimentaris>, <Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  complement alimentari, n m
  • es  complemento alimenticio, n m
  • fr  complément alimentaire, n m
  • en  food supplement, n

<Règims alimentaris>, <Alimentació>

Definició
Producte alimentari la finalitat del qual és complementar la dieta normal, consistent en fonts concentrades de nutrients o altres substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzats en dosis.

Nota

  • 1. Els complements alimentaris es distribueixen en càpsules, pastilles, dragees, píndoles, bossetes de pólvores, ampolles de líquid, ampolles amb comptagotes i altres formes semblants de líquids i pólvores que s'han de prendre en petites quantitats unitàries.
  • 2. Complement alimentari és un terme genèric que inclou tant els complements que nodreixen com els que no. Si cal referir-se en concret a un complement o uns complements que nodreixen es pot fer servir la denominació complement alimentós, perquè ajuda a la precisió conceptual.
complement alimentari complement alimentari

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  complement alimentari, n m
  • ca  complement alimentós, n m sin. compl.
  • ca  suplement alimentari, n m sin. compl.
  • es  complemento alimentario, n m
  • es  complemento alimenticio, n m
  • es  suplemento alimenticio, n m
  • fr  aliment complémentaire, n m
  • fr  complément alimentaire, n m
  • fr  supplément alimentaire, n m
  • en  food supplement, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Producte alimentari comercialitzat en dosis, consistent en fonts concentrades de nutrients o altres substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, la finalitat del qual és complementar la dieta normal.

Nota

  • 1. Els complements alimentaris es presenten en càpsules, pastilles, dragees, píndoles, bossetes de pólvores, ampolles de líquid, ampolles amb comptagotes i altres formes semblants de líquids i pólvores que s'han de prendre en petites quantitats unitàries. Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d'estar correctament etiquetats segons la normativa vigent.
  • 2. Complement alimentari és un terme genèric que inclou tant els complements que nodreixen com els que no, mentre que complement alimentós fa referència específicament a un complement que nodreix.
complement argumental complement argumental

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement argumental, n m
  • es  complemento argumental
  • fr  complément argumental
  • en  argumental complement

<Lingüística>

Definició
Complement exigit pel significat del nucli que modifica.

Nota

  • Per exemple, són complements argumentals el complement directe (He agafat les revistes) o el complement indirecte de verbs com donar, que expressa el destinatari (Li han donat el premi), o agradar, que expressa l'experimentador (Li agrada molt la literatura francesa). Amb el mateix significat es pot usar simplement el terme complement si es reserva el terme adjunt per als complements de la gramàtica tradicional que no són exigits o seleccionats. S'oposa a adjunt o complement adjunt.
complement circumstancial complement circumstancial

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  complement circumstancial, n m
  • es  complemento circunstancial
  • fr  complément circonstanciel
  • en  adverbial complement

<Lingüística>

Definició
Complement verbal que, respecte a la significació del verb, expressa circumstàncies de mode, de lloc, detemps, etc.
complement circumstancial complement circumstancial

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement circumstancial, n m
  • ca  adjunt circumstancial, n m sin. compl.
  • ca  circumstancial, n m sin. compl.
  • es  adjunto circunstancial
  • es  circunstancial
  • es  complemento circunstancial
  • fr  adjoint circonstanciel
  • fr  circonstanciel
  • fr  complément circonstanciel
  • en  adverbial adjunct
  • en  adverbial complement

<Lingüística>

Definició
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.

Nota

  • Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
complement cognat complement cognat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement cognat, n m
  • ca  cognat, n m sin. compl.
  • ca  complement intern, n m sin. compl.
  • ca  objecte cognat, n m sin. compl.
  • es  cognado
  • es  complemento cognado
  • es  complemento interno
  • fr  cognat
  • fr  objet interne
  • en  cognate
  • en  cognate complement
  • en  internal complement

<Lingüística>

Definició
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.

Nota

  • Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.
complement comparatiu complement comparatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement comparatiu, n m
  • ca  coda de la comparació, n f sin. compl.
  • es  coda de la comparación
  • es  complemento comparativo
  • fr  coda
  • fr  complément comparatif
  • en  coda
  • en  comparative complement

<Lingüística>

Definició
Constituent d'una construcció comparativa format per les conjuncions que o com, la preposició de i el segon terme de la comparació que introdueixen.

Nota

  • Per exemple, que tu en Ha comprat més llibres que tu, com tu en Ha comprat tants llibres com tu i dels que pot llegir en Ha comprat més llibres dels que pot llegir.
complement d'antiguitat complement d'antiguitat

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  complement d'antiguitat, n m
  • ca  plus d'antiguitat, n m sin. compl.
  • es  complemento de antigüedad, n m
  • es  plus de antigüedad, n m sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>