Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "comproms" dins totes les àrees temàtiques
<Informàtica > Programari>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agent de compres, n m
- es robot de compras
- fr assistant magasineur
- fr dénicheur
- fr robot magasineur
- en roboshopper
- en shopbot
- en shopping robot
<Informàtica > Programari>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç electrònic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>
- ca agent de compres, n m
- es robot de compras
- fr assistant magasineur
- fr robot magasineur
- en roboshopper
- en shopbot
- en shopping robot
<Comerç electrònic > Transaccions > Productes i serveis>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent de compres, n m
- es robot de compras
- fr assistant magasineur
- fr robot magasineur
- en roboshopper
- en shopbot
- en shopping robot
<Societat > Sectors > Economia i empresa>
Definició
Nota
- El nom shopbot és un mot creat amb la part inicial de shopping i la part final de robot.
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent de compres, n m, f
- es agente de compras
- fr acheteur
- fr agent d'achats
- fr agent d'approvisionnement
- en purchasing agent
<Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aire comprimit, n m
- es aire comprimido, n m
- fr air comprimé, n m
- en compressed air, n
- de Druckluft, n f
<Enginyeria>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ambre premsat, n m
- ca ambroide, n m sin. compl.
- es ámbar prensado
- es ambroide
- fr ambre comprimé
- fr ambre pressé
- fr ambroïde
- it ambra compressa
- it ambra stampata
- it ambroide
- en ambroid
- en pressed amber
- de Ambroid
- de Preßbernstein
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>
Definició
Nota
- Presenta bombolles allargades i línies de flux, que són degudes a la pressió exercida durant el procés d'obtenció. Se'n va produir per primera vegada a Viena (Àustria), el 1881.
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca analista de compres, n m, f
- es analista de compras
- fr analyste achats
- en buy-side analyst
<Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Economia > Comerç>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca assistent personal de compres, n m, f
- es asistente de compras personales | asistente de compras personales, asistenta de compras personales, n m, f
- es asistente personal de compras | asistente personal de compras, asistenta personal de compras, n m, f
- fr assistant d'achats personnels | assistante d'achats personnels, n m, f
- fr commis aux commandes personnelles, n m
- fr commis aux commandes personnelles | commise aux commades personnelles, n m, f
- en personal shopper, n
<Economia > Comerç>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca associació a compres i millores, n f
- es asociación a compras y mejoras
<Dret civil > Dret de família>
Definició
Nota
- L'associació a compres i millores és pròpia del Camp de Tarragona.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca associació a compres i millores, n f
- es asociación a compras y mejoras
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'associació a compres i millores ha estat un règim econòmic conjugal tradicionalment vinculat al Camp de Tarragona. Aquest règim s'ha d'escollir en un pacte exprés en els capítols matrimonials. Actualment té un ús residual. Amb un elevat grau d'indeterminació, l'article 232-25 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) vincula aquest règim al Camp de Tarragona (que comprèn les poblacions del territori que s'estén, aproximadament, des del sud d'Altafulla fins al Coll de Balaguer) i a «altres comarques». De l'exigència legal de pacte exprés en capítols perquè aquest règim local sigui vàlid, en resulta que no és suficient la subjecció dels cònjuges al dret del Camp de Tarragona per tal que l'associació a compres i millores es pugui aplicar, com tampoc no és indispensable aquesta subjecció perquè es pugui estipular.
Aquest règim és determinat pels pactes de constitució i, si no n'hi ha, per les regles dels articles del 232-25 al 232-27 del CCCat, que recullen, sense gaires variacions, allò que disposava el Codi de família del 1998 i, ja abans, la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960. En tot allò que no és regulat per les normes vigents, s'aplica el costum de la comarca i, si no n'hi ha, les disposicions del règim de participació en els guanys (art. 232-13 a 232-24), en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
Pel que fa al contingut, l'associació a compres i millores permet a cada cònjuge associar l'altre a les compres i a les millores que faci durant el matrimoni, amb la possibilitat que l'associació tingui caràcter recíproc o que inclogui els ascendents dels cònjuges, tant si els han fet hereus com si no. S'han d'entendre com a compres tots els béns que, constant l'associació, qualsevol de les persones associades adquireixi a títol onerós o fruit de l'activitat professional o del treball, i s'han de considerar millores els augments de valor dels béns de qualsevol dels associats deguts a impenses útils i a l'alliberament de càrregues i gravàmens (art. 232-25).
L'administració de l'associació, que apunta l'existència d'uns béns comuns que constitueixen un patrimoni diferent i independent del privatiu de cadascun dels integrants de la comunitat, correspon a l'associat que s'indiqui en els capítols, i si no hi ha designacions correspon a tots els associats. Si l'administrador és únic, les seves facultats poden excedir les purament administratives i pot, sense intervenció de ningú més, disposar a títol onerós dels béns de l'associació, en nom d'aquesta, fet que exclou la possibilitat de fiançar-los, si no és en benefici de la família. Els deutes particulars de cada associat graven exclusivament la seva part (art. 232-26).
A la mort d'algun dels associats o a l'extinció del règim, s'ha de dur a terme la liquidació dels guanys de cada associat, que es pot fer amb diners o amb altres béns de l'associació (art. 232-27).
