Cercaterm

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• El nom de conclave fa referència a la situació en què es desenvolupa aquest acte, un lloc tancat, cum clavis, on els convocats escullen el nou Papa.
  Per a referir-se a la Constitució jeràrquica de l'Església, el Codi de dret canònic, en el cànon 332, § 1, estableix: «El Pontífex Romà obté la potestat plena i suprema en l'Església per l'elecció legítima, acceptada per ell, juntament amb la consagració episcopal». Per tant, l'acte de la nova elecció d'un Papa, el conclave, revesteix una gran transcendència que, al llarg de determinats períodes de la història, no sempre ha estat exempt d'ingerències exteriors, en l'intent de rendibilitzar-ne l'elecció en benefici d'interessos particulars, fonamentalment regis: durant l'Imperi romà d'Orient, el Sacre Imperi Romanogermànic i amb altres monarques.
  Des de principis del segle XX, l'elecció del pontífex romà ha estat objecte d'atenció dels diversos papes per donar resposta a les necessitats de cada moment: Pius X va decretar la constitució apostòlica Vacante sede apostolica (1904), que vetava qualsevol dret anterior d'una autoritat civil d'immiscir-se en les eleccions; Pius XI va proclamar el Motu proprio cum proxime (1922) i la constitució apostòlica Quae divinitus (1935); Pius XII, la constitució apostòlica Vacantis apostolicae sedis (1945); Joan XIII el Motu proprio Summi Pontificis electio (1962); i Pau VI va emetre la constitució apostòlica Regimini ecclesiae universae (1967), el Motu proprio ingravescentem aetatem (1970) i la constitució apostòlica Romano Pontifici eligendo (1975).
  L'elecció del Papa i les qüestions referents a la seu vacant les regula actualment la constitució apostòlica Universi dominici gregis (UDG), de Joan Pau II, del 22 de febrer de 1996, i s'ha aplicat en les eleccions de Benet XVI i Francesc. Per mitjà d'aquest document, les normes són precises i clares, d'acord amb l'altíssima dignitat i responsabilitat del càrrec que assumeix l'escollit després de ser acceptat. A la primera part del document, entre altres temes, s'hi regulen els poders que té el col·legi cardenalici durant la situació interna de la Seu Apostòlica, la preparació del conclave, les facultats dels dicasteris de la cúria romana durant l'interregne i les exèquies al difunt Papa. La segona part versa sobre l'elecció del pontífex. Els electors són els cardenals de la santa Església romana (càn. 349 CDC) que tinguin menys de vuitanta anys, i estan agrupats en tres ordes: episcopal, presbiteral i diaconal. Els convoca el degà del col·legi cardenalici, després que se certifiqui la mort del pontífex. Provenen de tot arreu del món i de diverses cultures, cosa que formalitza la universalitat de l'Església catòlica.
  El conclave s'inicia quinze dies després de l'òbit del Papa. Ha de tenir lloc dins del recinte de la Ciutat del Vaticà, i Pau VI va fixar que fos dins les dependències del palau del Vaticà per raons de seguretat i llibertat de moviments. Joan Pau II va disposar que el col·legi cardenalici es reunís a la Capella Sixtina, per tradició i per les condicions peculiars que ofereix, que afavoreixen l'aïllament i el recolliment dels electors. Durant el conclave, els cardenals s'allotgen a la residència anomenada Domus Sanctae Marthae, on normalment s'allotja el personal de la cúria. Les oficines i les activitats ordinàries de la Ciutat del Vaticà han d'estar regulades, durant aquest temps, per tal d'assegurar que l'elecció del futur pontífex es desenvolupa correctament; així, els cardenals electors, que tenen prohibit el contacte amb el món exterior, s'envolten d'una atmosfera de recolliment.
  El procés s'inicia al matí amb la celebració, a la basílica de Sant Pere, de la missa Pro eligendo Pontifice. A la tarda comença la primera reunió a la Capella Sixtina. Tots els actes que s'hi duguin a terme estan sota l'autoritat del cardenal camarlenc, que ha de vetllar per la confidencialitat de tot el que s'hi digui. Els cardenals prometen personalment, s'obliguen i juren l'obediència fidel de la normativa de la constitució apostòlica UDG, amb recta intenció per al bé de l'Església i assumeixen el munus petrinum del bisbe de Roma de pastor de l'Església en cas que se'ls esculli per a la dignitat de pontífex romà. Posteriorment, el mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies pronuncia l'extra omnes, i tanca les portes de la Capella, on hi haurà tancats els electors. La constitució apostòlica insisteix, en els punts del 55 al 61, en l'observança del secret pel que fa a tot el que concerneix a l'elecció.
  El model d'elecció és per escrutini, i calen els dos terços dels electors per a aconseguir el pontificat. Joan Pau II va eliminar els procediments d'elecció per aclamació i per delegació. En un primer estadi de preescrutini, s'entreguen les paperetes rectangulars, a la part superior de les quals hi ha escrita la llegenda Eligo in Summum Pontificem i a la part inferior s'hi escriu, amb cal·ligrafia llegible, el nom del cardenal escollit. Sota la direcció del cardenal diaca, s'escullen per sorteig tres cardenals escrutadors, que presideixen l'acte de votació i fan el recompte dels vots; tres infirmarii, que s'encarreguen de recollir el vot de possibles cardenals malalts; i tres revisors, que porten el control de les paperetes dipositades i del recompte i les anotacions que facin els escrutadors, per tal de verificar l'exactitud i fidelitat de la funció. L'urna es col·loca sobre l'altar, a la vista de tots els assistents. El cardenal elector pronuncia el jurament següent, abans de dipositar-hi la seva papereta doblegada: «Poso per testimoni a Déu nostre senyor, qui em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser escollit». Un cop acabat l'escrutini i abans d'abandonar la Capella, els escrutadors cremen totes les paperetes i anotacions que s'hagin fet i es redacta l'escrit corresponent que s'entregarà al nou Papa perquè el custodiï. Si passessin tres dies sense cap escrutini positiu, es deixaria una jornada d'oració, reflexió i col·loqui lliure entre els cardenals, i es procediria a renovar els cardenals que haguessin actuat d'escrutadors, infirmarii i revisors.
  Després de l'elecció canònica, el cardenal degà demana el consentiment a l'escollit, i el nom que vol tenir. El mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies, a qui es requereix per a l'ocasió, aixeca l'acta corresponent. L'Ordo rituum Conclavis s'acaba quan els cardenals electors manifesten amb un gest de respecte i obediència el nou summe pontífex. El poble, congregat a la plaça de Sant Pere, s'assabenta de l'existència d'un nou Papa per mitjà de la fumata blanca, visible des de l'exterior de la Capella Sixtina. El primer dels cardenals diaques és l'encarregat d'anunciar als fidels l'elecció del nou pontífex: Habemus Papam i el nom que s'hagi escollit. Llavors el Papa concedeix la benedicció apostòlica urbi et orbi des d'un balcó de la basílica vaticana.
  Històricament, l'elecció del Papa havia correspost als cardenals des del pontificat de Nicolau II el 1059. Al Concili III de Laterà, el 1179, es va establir que l'elecció papal es dirimís amb els dos terços dels cardenals electors. El procediment del conclave es va iniciar amb Gregori X el 1274, al Concili II de Lió, per mitjà de la constitució Ubi periculum, per evitar intromissions d'altres potestats i agilitzar el procés electoral que, en el seu cas, es va prolongar durant gairebé tres anys (1268-1271).