Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "condol" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca agent consular, n m, f
- ca cònsol, n m, f sin. compl.
- es agente consular
- es cónsul
- fr agent consulaire | agente consulaire
- fr agent de consulat | agente de consulat
- en consular agent
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- 1. Els agents consulars són un dels principals òrgans estatals de relacions internacionals, juntament amb el cap d'estat, el cap de govern, el ministre d'afers estrangers i els agents diplomàtics.
- 2. Segons el rang de l'agent consular, aquest és un cònsol general, un cònsol, un vicecònsol o un agent consular.
<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca agressió profilàctica, n f
- es stealthing, n m
- fr retrait furtif du préservatif, n m
- fr stealthing, n m
- en non-consensual condom removal, n
- en stealthing, n
<Sexualitat i erotisme > Comportaments socials>
Definició
<Antropologia > Sexualitat. Erotisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca agressió profilàctica, n f
- es stealthing, n m
- fr retrait furtif du préservatif, n m
- fr stealthing, n m
- en non-consensual condom removal, n
- en stealthing, n
<Antropologia > Sexualitat. Erotisme>
Definició
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca amnistia fiscal, n f
- ca condonació fiscal, n f sin. compl.
- es amnistía fiscal
- fr amnistie
- it condono fiscale
- pt amnistia fiscal
- pt perdão fiscal
- en amnesty
- en tax amnesty
- de Steueramnestie
<Crisi econòmica>
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca anona cor de bou, n f
- ca xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
- es anón pelón, n m
- es anona colorada, n f
- es anona corazón, n f
- es anona de Cuba, n f
- es anona roja, n f
- es candón, n m
- es corazón de buey, n m
- es mamón, n m
- fr anone coeur de boeuf, n f
- fr cachiman cœur de bœuf, n m
- fr coeur de boeuf, n m
- fr coeur-de-boeuf, n m
- fr corossol, n m
- en bull's heart, n
- en bullock's heart, n
- en bullock's-heart, n
- en custard apple, n
- en ox-heart, n
- en wild-sweetsop, n
- en bullock heart, n var. ling.
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca anoner pinya, n m
- ca ata, n m sin. compl.
- ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona azucarada, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es anonillo, n m
- es anono, n m
- es atá, n m
- es até, n m
- es atemoya, n f
- es ates, n m
- es cachimán, n m
- es candón, n m
- es candongo, n m
- es chirimoya, n f
- es chirimoyo, n m
- es corazón cimarrón, n m
- es fruta de condesa, n f
- es fruta del conde, n f
- es mocuyo, n m
- es poshte, n m
- es riñón, n m
- es samaralla, n f
- es saramollo, n m
- es saramuyo, n m var. ling.
- fr annone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr attier, n m
- fr cachiman canelle, n m
- fr cachiment canelle, n m
- fr corossol, n m
- fr corossolier écailleux, n m
- fr pomme canelle, n f
- fr pommier canelle, n m
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- pt fruta-pinha, n f
- ptBR ata, n f
- ptBR fruta-de-conde, n f
- ptBR fruta-do-conde, n f
- ptBR pinha, n f
- ptBR pinha-ata, n f
- ptBR pinheira, n f
- en apple bush, n
- en caneel apple, n
- en custard apple, n
- en scaly custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
- de Rahmapfel, n m
- de Süßsack, n m
- de Zimtapfel, n m
- nc Annona squamosa
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aquilègia, n f
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca quepis de jana, n m alt. sin.
- ca quepi de Jana, n m var. ling.
- nc Aquilegia L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arçot, n m
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca cambró, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca espí, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca garboller, n m sin. compl.
- ca trencaolles, n f sin. compl.
- ca alacantí, n m alt. sin.
- ca alacantins, n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arçot de tanques, n m alt. sin.
- ca arnall negre, n m alt. sin.
- ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca escornabou, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller negre, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- ca alicantins, n m pl var. ling.
- ca alicantius, n m pl var. ling.
- ca aspino, n m var. ling.
- ca aspino negre, n m var. ling.
- ca escambroner, n m var. ling.
- ca escornal, n m var. ling.
- ca escorniol, n m var. ling.
- ca escur noi, n m var. ling.
- ca escurnoi, n m var. ling.
- ca esgarboller, n m var. ling.
- ca espino, n m var. ling.
- ca genebrisa borda, n f var. ling.
- ca malhivern, n m var. ling.
- nc Rhamnus lycioides L.
<Botànica > ramnàcies>
Nota
- Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assa, n f
- es campanilla de verano, n f
- fr nivéole d'été, n f
- en London lily, n
- en summer snowflake, n
- nc Leucojum aestivum
<Enginyeria forestal>
<Esport>, <Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca bàndol, n m
- es bando
- fr camp
- en side
<Esport>, <Jocs>
Definició
Nota
- En alguns esports, com ara el golf, el bàndol pot estar constituït per un únic jugador.
