Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "condomini" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca condomini, n m
- es condominio
- en condominium
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Matemàtiques > Lògica matemàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca condomini, n m
- fr codomaine
- en codomain
<Matemàtiques > Lògica matemàtica>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condomini, n m
- es condominio, n m
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condomini, n m
- ca copropietat, n f
- es copropiedad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condomini, n m
- es condominio
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca condomini, n m
- es condominio
- fr condominium
- it condominio
- en condominium
- ar سيادة مشتركة
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definició
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la condominium, n n
- ca condomini, n m
- es condominio, n m
- fr copropriété, n f
- it condominio, n m
<Dret romà>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca copropietat, n f
- ca condomini, n m sin. compl.
- es condominio
- es copropiedad
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca copropietat, n f
- ca condomini, n m sin. compl.
- es copropiedad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La comunitat en la titularitat del dret de propietat pot presentar tres formes possibles, que donen lloc a diferents models de copropietat: copropietat pro indiviso, copropietat en mà comuna i copropietat pro diviso. La copropietat romana o pro indiviso es caracteritza perquè a cadascun dels copropietaris li correspon una part ideal de la cosa. La copropietat en mà comuna o germànica és aquella en què la cosa pertany col·lectivament a tots els copropietaris. I la copropietat pro diviso és una modalitat de condomini en la qual les facultats que integren el contingut del dret es divideixen entre els titulars.
En el dret espanyol s'admeten totes les formes de copropietat descrites. Així, la doctrina i la jurisprudència coincideixen a configurar la societat de guanys com a exemple de copropietat en mà comuna, i en l'admissió de determinades formes de propietat comunal (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 9.6.1995, i sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [STSJC] del 4.6.1996 i del 16.5.1995). Ara bé, tan sols es regula, amb caràcter general, la copropietat pro indiviso, per la qual cosa només se n'analitzarà el règim jurídic.
Sota la rúbrica «De la comunitat de béns» es regula, en el títol III, llibre II, del Codi civil espanyol (CC), la cotitularitat pro indiviso del dret de propietat i dels drets reals en general. Es tracta d'un conjunt de normes de caràcter dispositiu que són d'aplicació si no hi ha la voluntat dels subjectes o disposicions especials en relació amb la matèria (art. 392.2 CC).
En contra del sentit individualista que inspira el CC, els articles 392 i següents regulen la comunitat de béns partint de la idea de col·lectivitat. Cada cotitular té una posició jurídica que respon als principis següents: igualtat jurídica i econòmica absoluta dels cotitulars (art. 393 CC), llibertat individual (art. 394 CC), funcionament democràtic -s'estableix un règim de majories per a la bona administració i l'ús de la cosa comuna- (art. 398 CC), intangibilitat de la quota de cada copropietari -ni les normes d'organització ni les relatives a la partició no poden restringir l'exercici del dret- (art. 397 i 399 CC), i possibilitat d'inscriure les quotes indivisibles en el Registre de la Propietat (articles 54 i 278 del Reglament hipotecari [RH).
La configuració jurídica que presenta la copropietat en el CC és una qüestió discutida que ha donat lloc a la construcció de diverses teories: teoria de la interinitat, teoria de la unificació del dret de propietat, teoria de la divisió i teoria de la propietat plurima total. Segons la doctrina civil majoritària, en les situacions de comunitat del dret de propietat hi ha divisió intel·lectual de la cosa, de manera que cadascun dels cotitulars té un dret de propietat ple i exclusiu l'objecte del qual és una part ideal de la cosa. Des d'un altre punt de vista, alguns autors pensen que sobre la cosa íntegra recau un únic dret de propietat que es troba dividit per quotes ideals entre tots els copropietaris. Finalment, un sector doctrinal minoritari ha mantingut que en les situacions de copropietat cadascun dels copropietaris té un dret íntegre de propietat sobre la totalitat de la cosa.
Al marge, però, de les construccions doctrinals, l'article 392 del CC estableix que hi ha comunitat quan la propietat d'una cosa o d'un dret pertany pro indiviso a dues o més persones. La característica fonamental d'aquesta propietat pro indiviso o propietat romana és que la pluralitat de subjectes no es reflecteix sobre l'objecte, però sí sobre el dret, en el qual es distingeixen parts, que reben la denominació de quota, per a cadascun dels cotitulars.
En el context de la regulació normativa del CC, la quota presenta una doble consideració: com a manifestació de l'estatut jurídic del cotitular en relació amb el dret de propietat i com a mòdul divisor aplicable a les magnituds divisibles en el context de les relacions inherents a la situació de copropietat. La quota és, doncs, una manifestació de l'estatut jurídic de la persona cotitular. En aquest sentit, l'article 399 del CC posa de manifest que la persona cotitular té àmplies facultats d'exercici sobre la quota, i estableix que qualsevol copropietari pot alienar, cedir o hipotecar la seva quota i, fins i tot, substituir una altra persona per aprofitar-la, llevat que es tracti de drets personals. La quota també actua com a mòdul divisor de les magnituds divisibles en la relació de copropietat. És el mòdul quantitatiu que determina la participació dels copropietaris en els beneficis i en les càrregues que es generen durant la situació de comunitat en el dret. En aquest sentit, l'article 393 del CC estableix que la contribució dels copropietaris en els beneficis i en les càrregues ha de ser proporcional a les quotes respectives, les quals es presumeixen iguals mentre no es demostri el contrari.
En relació amb el règim de l'objecte, en el CC es recullen normes relatives a l'ús, l'administració i la disposició. L'article 394 del CC estableix que cada cotitular pot utilitzar les coses comunes. Ara bé, s'ha de compatibilitzar l'ús que una persona copropietària fa de la cosa comuna amb l'ús que en pot fer una altra. És per això que l'article 394 del CC estableix dues limitacions quant a la utilització de la cosa comuna: no perjudicar l'interès de la comunitat i no impedir que els altres copropietaris també puguin exercir llur facultat d'ús (STS del 19.3.1996 i Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat [DGRN] del 27.6.1994).
Pel que fa al gaudi de la cosa comuna, els articles 393 i 399 del CC estableixen que cadascun dels copropietaris té dret als fruits que genera la cosa en funció de la seva quota. Aquest mateix criteri de proporcionalitat es té en compte per a regular l'aprofitament de la cosa comuna. Així, doncs, tots els copropietaris tenen dret a beneficiar-se de la situació de cotitularitat i estan obligats a participar en les càrregues derivades de l'aprofitament i del gaudi de la cosa comuna.
El règim d'administració de la cosa comuna és regulat per l'article 398 del CC, que disposa que són obligatoris els acords de la majoria «per als actes d'administració i millor gaudi» (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra del 12.2.1998). La formació de la majoria s'aconsegueix a partir de la major representació d'interessos; s'adopta, per tant, un criteri real i no personal (STS del 6.3.1997 i del 4.2.1994). Quan no es pot formar la majoria o l'acord d'aquesta és perjudicial per a la comunitat, és possible -a instància de part- acudir a l'autoritat judicial, la qual pot nomenar un administrador o administradora, l'estatut jurídic del qual s'equipara amb la posició jurídica d'un mandatari o mandatària (art. 1718 CC).
El CC diferencia els actes d'administració dels actes de «millor gaudi», la naturalesa dels quals es presenta controvertida. El concepte de acte de «millor gaudi» és restringit, ja que qualsevol acte que excedeixi la conservació de la cosa ha de respectar l'ús dels cotitulars i l'interès de la comunitat.
Pel que fa als actes de disposició, regeix el principi de la unanimitat (STS del 22.5.1996 i del 3.6.1995). Els actes de disposició es classifiquen per la doctrina civil en dos grups: jurídics i materials. Els actes de disposició jurídics comporten l'alteració definitiva de l'ús i de la destinació de la cosa mitjançant la seva transmissió o la constitució de drets reals limitats. Els actes de disposició materials es caracteritzen perquè transformen la destinació econòmica, la forma o la substància de la cosa.
En matèria de despeses generades per la conservació de la cosa comuna, l'article 395 del CC disposa que els copropietaris tenen dret a obligar els partícips a contribuir a les despeses de conservació que es generin. Aquesta obligació presenta un caràcter real, de manera que és deutor o deutora qui és cotitular en cada moment. La naturalesa real de l'obligació determina que només hi hagi un sistema per a deixar de ser deutor o deutora: la renúncia a la quota. Aquesta renúncia es presenta com un negoci jurídic de caràcter unilateral que no requereix l'acceptació dels altres cotitulars; es tracta d'una renúncia no translativa. És, doncs, un negoci jurídic unilateral d'extinció d'un dret la conseqüència del qual és l'increment de la quota de la resta dels copropietaris en la part que els correspon sobre la quota vacant (art. 393 i 395 CC).
La situació de copropietat és transitòria i està abocada a l'extinció. Les causes d'extinció, segons la doctrina, són les següents: la consolidació, l'extinció de l'objecte, la renúncia, la prescripció adquisitiva en favor d'una tercera persona i la divisió. La divisió, com a causa d'extinció de la copropietat, es regula específicament en el CC. Els copropietaris estan obligats a romandre en situació de cotitularitat (STS del 6.6.1997), per la qual cosa poden demanar que es divideixi la cosa en qualsevol moment (art. 400 CC). La divisió és un mecanisme d'extinció que actua sobre el dret i el seu objecte, i implica la divisió material de la cosa objecte de cotitularitat (STS del 12.5.1998 i del 12.3.1998). L'acció de divisió es troba regulada en el paràgraf primer de l'article 400 del CC. Es tracta d'una acció imprescriptible, i pot presentar algunes limitacions: pacte d'indivisió o objecte indivisible.
El pacte d'indivisió té per objecte conservar la cosa indivisa per un temps determinat, que no pot excedir deu anys, si bé aquest termini és prorrogable per acord de les parts (art. 400.2 CC). El pacte d'indivisió requereix la unanimitat dels copartícips; nogensmenys, es pot imposar unilateralment pel testador o testadora entre els cohereus. Si l'objecte és indivisible materialment, la divisió s'ha de realitzar econòmicament (STS del 13.7.1996 i del 25.5.1996), la qual cosa comporta que o bé es pot adjudicar la cosa a un dels copropietaris mitjançant una indemnització a la resta, o bé es ven i es reparteix el preu entre tots (art. 404 CC).
La divisió la poden fer els interessats -els cotitulars-, o bé àrbitres «o amigables componedors», és a dir, persones neutrals (art. 402 CC). Si la porten a terme els interessats, són d'aplicació les normes relatives a la partició de l'herència. Com que la divisió és un acte de disposició, cada cotitular ha de tenir capacitat d'obrar i poder de disposició, i és necessari l'acord unànime (art. 1052 i 397 CC). Si la divisió la realitzen àrbitres, la intervenció de terceres persones ha de ser acordada per unanimitat i s'ha d'adequar a les normes generals de la divisió establertes en els articles 401 al 404 del CC, i cal evitar els suplements en metàl·lic. L'article 403 del CC atorga, tant al creditor o creditora de cadascun dels copropietaris com al cessionari o cessionària, la facultat d'intervenir en la pràctica de la divisió. Ara bé, el cessionari o cessionària és part en la divisió, però el creditor o creditora no, ja que no actua amb dret propi. En aquest sentit, el precepte estableix que ambdós es poden oposar que la divisió es porti a terme sense llur concurrència. Un cop feta la divisió, creditors i cessionaris la poden impugnar en cas de frau, i si s'ha verificat malgrat llur oposició formal.
Els efectes de la divisió de la cosa comuna es projecten a tres àmbits: en relació amb els béns comuns, en relació amb els copropietaris i en relació amb les terceres persones.
En relació amb els béns comuns, la divisió de la cosa comuna comporta que cada cotitular adquireix la plena propietat de la seva part. Aquesta determinació fa que cada cotitular pugui inscriure individualment en el Registre de la Propietat la seva porció (art. 46 RH). Malgrat la divisió, no s'extingeixen les càrregues ni els gravàmens sobre la cosa comuna. L'únic dret real pertanyent a terceres persones que, a conseqüència de la divisió, també es divideix és el dret de cens (art. 1618.2 CC).
Quant als copropietaris, esdevenen propietaris exclusius i absoluts de la part que els correspon en la divisió. La divisió modifica l'objecte del dret, el determina (art. 450 CC).
Les terceres persones no poden resultar perjudicades per la divisió de la cosa comuna, per la qual cosa l'òrgan legislador estableix que conserven sobre la cosa els drets que tenien abans de la partició. Així mateix, conserven els drets personals que tinguessin. Els articles 405 i 399 del CC permeten a les terceres persones impugnar la divisió de la cosa comuna respecte dels drets personalíssims de caràcter real no alienables.
Finalment, en matèria d'extinció s'ha de fer referència a l'article 401.2 del CC, ja que estableix una modalitat d'extinció de la copropietat romana sense divisió que consisteix en la transformació del règim jurídic de l'objecte, sense que hi hagi divisió material, en propietat horitzontal regulada en la Llei sobre propietat horitzontal.
