Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conduent" dins totes les àrees temàtiques

comportament comportament

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comportament, n m
  • ca  conducta, n f
  • es  comportamiento, n m
  • es  conducta, n f
  • fr  comportement, n m
  • fr  conduite, n f
  • en  behavior, n
  • en  conduct, n

<Infermeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  concent, n m

<Música>

Definició
Harmonia resultant del cant polifònic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concent, n m
  • es  concento
  • en  concent

<Música>

Definició
Cant harmoniós de diverses veus del cor.
concentració concentració

<Farmacologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  concentració, n f
  • ca  contingut, n m sin. compl.
  • es  contenido
  • fr  contenu
  • en  content

<Farmacologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Quantitat d'una substància o magnitud per unitat de volum del medi que la conté. Els valors de concentració de nombre (C) de les cèl·lules de la sang, segons el Sistema Internacional d'Unitats, sempre són donats en relació amb el litre (l). Poden emprar-se també en unitats relatives o tants per cent. Hom acostuma a expressar la concentració relacionant: a) el solut (en pes o en volum) i cent parts (en pes o en volum) de la solució (tant per cent en pes o en volum); b) el nombre de mols o els d'equivalents gram de solut i un litre de solució (molaritat i normalitat, respectivament); c) el nombre de mols de solut i un quilogram de solvent (molalitat); o d) el nombre de mols d'un component de la solució i el nombre total de mols dels components (fracció molar).

Nota

  • La denominació contingut és emprada a vegades com a sinònim de manera imprecisa (contingut d'hemoglobina en la sang, per exemple).
condemna condemna

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  condemna, n f
  • es  condena, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna, n f
  • es  condena, n f

<Dret penal>

condemna condemna

<Dret civil>, <Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna, n f
  • ca  sentència condemnatòria, n f sin. compl.
  • ca  sentència de condemna, n f sin. compl.
  • es  condena
  • es  sentencia condenatoria
  • es  sentencia de condena

<Dret civil>, <Dret penal>

Definició
Part decisòria de la sentència, en la qual hom imposa, en les causes criminals, una pena a la persona acusada o, en les causes civils, l'obligació a la persona demandada de satisfer les peticions de la persona demandant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El concepte de condemna té un inqüestionable significat processal estructuralment vinculat al concepte de sentència. Així, des d'una perspectiva formal, en l'àmbit normatiu civil, es parla en general de sentència condemnatòria o de sentència de condemna, en contraposició a sentència absolutòria, per a fer referència a aquelles en les quals l'òrgan jurisdiccional, en la part dispositiva, imposa a la persona demandada l'obligació de satisfer una quantitat o de fer o no fer alguna cosa. Ara bé, la doctrina processal no s'acontenta amb la conceptuació formal, sinó que afirma que, materialment, amb el terme condemna també -i primordialment- s'expressa el contingut mateix de la sentència condemnatòria, és a dir, la prestació que la persona demandada vençuda ha de complir enfront de la persona demandant i que aquesta li pot exigir coactivament.
    Cal recordar, però, que tota sentència condemnatòria és susceptible de contenir, a més del principal, altres continguts de condemna com, per exemple, la condemna a costes. Aquesta doble significació es repeteix en l'esfera penal, on, formalment, s'entén que la sentència condemnatòria o de condemna és aquella en la qual, en declarar-se la responsabilitat criminal d'una persona, se li imposa una pena i/o una mesura de seguretat. Materialment, en canvi, la condemna és equivalent a la pena concreta imposada a la persona acusada en la part dispositiva de la sentència i el compliment de la qual li és exigible coactivament. Per això, es parla de condemnat o penat per anomenar, amb idèntica correcció jurídica, la persona contra la qual es pronuncia una sentència condemnatòria ferma en què s'ha imposat una pena de compliment obligatori. I per això, també és indiferent, pel fet que es tracta de conceptes utilitzats jurídicament com a sinònims, referir-se al compliment de la condemna o al compliment de la pena, perquè en la fase d'execució, si bé formalment es compleix el mandat establert en la part dispositiva de la sentència («hem de condemnar i condemnem. com a autor de . a la pena de .»), per fer-lo efectiu, el que materialment s'ha de complir -i es compleix- és la pena.
    Una sentència condemnatòria, i per tant, també la de naturalesa penal, acostuma a tenir, a més del principal, altres pronunciaments de condemna, motiu pel qual cal deixar clar que el concepte de condemna i equivalències, tal com s'ha delimitat, es refereix únicament al contingut penal, és a dir, a la pena i a la mesura de seguretat imposada juntament amb aquella. En queden al marge, doncs, els pronunciaments judicials de condemna com ara els de satisfer la responsabilitat civil, en el cas que es declari, i les costes judicials.
  • V. t.: sentència n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna, n f
  • es  condena

<Dret penal>

Definició
Classe i extensió d'una pena.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
condemna a costes condemna a costes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  condemna a costes, n f
  • es  condena de costas, n f
  • es  condena en costas, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

condemna a costes condemna a costes

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna a costes, n f
  • es  condena de costas, n f
  • es  condena en costas, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La locució verbal corresponent, condemnar a costes, també es pot expressar mitjançant altres sintagmes, com ara condemnar a pagar les costes, condemnar al pagament de les costes, condemnar a les costes, etc.