Nota

• Àmbit: Inespecífic
• El concepte de condemna té un inqüestionable significat processal estructuralment vinculat al concepte de sentència. Així, des d'una perspectiva formal, en l'àmbit normatiu civil, es parla en general de sentència condemnatòria o de sentència de condemna, en contraposició a sentència absolutòria, per a fer referència a aquelles en les quals l'òrgan jurisdiccional, en la part dispositiva, imposa a la persona demandada l'obligació de satisfer una quantitat o de fer o no fer alguna cosa. Ara bé, la doctrina processal no s'acontenta amb la conceptuació formal, sinó que afirma que, materialment, amb el terme condemna també -i primordialment- s'expressa el contingut mateix de la sentència condemnatòria, és a dir, la prestació que la persona demandada vençuda ha de complir enfront de la persona demandant i que aquesta li pot exigir coactivament.
  Cal recordar, però, que tota sentència condemnatòria és susceptible de contenir, a més del principal, altres continguts de condemna com, per exemple, la condemna a costes. Aquesta doble significació es repeteix en l'esfera penal, on, formalment, s'entén que la sentència condemnatòria o de condemna és aquella en la qual, en declarar-se la responsabilitat criminal d'una persona, se li imposa una pena i/o una mesura de seguretat. Materialment, en canvi, la condemna és equivalent a la pena concreta imposada a la persona acusada en la part dispositiva de la sentència i el compliment de la qual li és exigible coactivament. Per això, es parla de condemnat o penat per anomenar, amb idèntica correcció jurídica, la persona contra la qual es pronuncia una sentència condemnatòria ferma en què s'ha imposat una pena de compliment obligatori. I per això, també és indiferent, pel fet que es tracta de conceptes utilitzats jurídicament com a sinònims, referir-se al compliment de la condemna o al compliment de la pena, perquè en la fase d'execució, si bé formalment es compleix el mandat establert en la part dispositiva de la sentència («hem de condemnar i condemnem. com a autor de . a la pena de .»), per fer-lo efectiu, el que materialment s'ha de complir -i es compleix- és la pena.
  Una sentència condemnatòria, i per tant, també la de naturalesa penal, acostuma a tenir, a més del principal, altres pronunciaments de condemna, motiu pel qual cal deixar clar que el concepte de condemna i equivalències, tal com s'ha delimitat, es refereix únicament al contingut penal, és a dir, a la pena i a la mesura de seguretat imposada juntament amb aquella. En queden al marge, doncs, els pronunciaments judicials de condemna com ara els de satisfer la responsabilitat civil, en el cas que es declari, i les costes judicials.
• V. t.: sentència n f