Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conillada" dins totes les àrees temàtiques

atenció continuada atenció continuada

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  atenció continuada, n f
  • es  atención continuada, n f
  • es  cuidados continuos, n m pl
  • en  continuing care, n
  • en  ongoing care, n

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Atenció social o sanitària que garanteix el seguiment de la persona atesa d'acord amb un pla d'atenció compartit.

Nota

  • Convé distingir l'atenció 7×24 de l'atenció continuada.
atenció continuada atenció continuada

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  atenció continuada, n f
  • es  atención continuada, n f
  • es  cuidados continuos, n m pl
  • fr  soins continus, n m pl
  • en  continuing care, n
  • en  ongoing care, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Atenció social o sanitària que garanteix el seguiment de la persona atesa d'acord amb un pla d'atenció compartit.

Nota

  • Convé distingir l'atenció continuada de l'atenció 7×24.
atràctilis cancel·lada atràctilis cancel·lada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atràctilis cancel·lada, n f
  • ca  enreixada, n f alt. sin.
  • ca  atractilis cancel·lat, n m var. ling.
  • nc  Atractylis cancellata L. subsp. cancellata

<Botànica > compostes / asteràcies>

atràctilis cancel·lada atràctilis cancel·lada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atràctilis cancel·lada, n f
  • ca  enreixada, n f alt. sin.
  • ca  atractilis cancel·lat, n m var. ling.
  • nc  Atractylis cancellata L. subsp. cancellata

<Botànica > compostes / asteràcies>

avaluació contínua avaluació contínua

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  avaluació contínua, n f
  • ca  avaluació continuada, n f
  • ca  avaluació formativa, n f
  • es  evaluación continua
  • es  evaluación formativa
  • fr  évaluation continue
  • fr  évaluation formative
  • en  continuous assessment
  • en  continuous evaluation
  • en  formative assessment
  • en  formative evaluation

<Educació > Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge>

Definició
Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar els alumnes i els professors del nivell d'aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d'aprenentatge de cada alumne.
avaluació contínua avaluació contínua

<TIC > Àmbit: Educació i recerca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UOC (UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA). Vocabulari de l'aprenentatge en línia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/226/>

  • ca  avaluació contínua, n f
  • ca  avaluació continuada, n f
  • ca  avaluació formativa, n f
  • es  evaluación continua, n f
  • es  evaluación formativa, n f
  • fr  évaluation continue, n f
  • fr  évaluation formative, n f
  • en  continuous assessment, n
  • en  continuous evaluation, n
  • en  formative assessment, n
  • en  formative evaluation, n

<Aprenentatge en línia > Organització i gestió educatives>

Definició
Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar estudiants i docents del nivell d'aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d'aprenentatge de cada estudiant.
avaluació contínua avaluació contínua

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  avaluació contínua, n f
  • ca  avaluació continuada, n f
  • es  evaluación continua, n f
  • en  continuous assessment, n

<Gestió universitària > Avaluació / Assessment>

badocs badocs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badocs, n m pl
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  boques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  boques de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  boqueta de llop, n f alt. sin.
  • ca  bram d'ase, n m alt. sin.
  • ca  bramaburros, n m/f alt. sin.
  • ca  cara de vedella, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conills, n m pl alt. sin.
  • ca  dits, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gorges de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  mamaconillet, n m alt. sin.
  • ca  mamaconillets, n m pl alt. sin.
  • ca  mamaconills, n m pl alt. sin.
  • ca  morro de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pets de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixal de llop, n m alt. sin.
  • ca  sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • nc  Antirrhinum majus L. subsp. majus

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badocs, n m pl
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  boques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  boques de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  boqueta de llop, n f alt. sin.
  • ca  bram d'ase, n m alt. sin.
  • ca  bramaburros, n m/f alt. sin.
  • ca  cara de vedella, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conills, n m pl alt. sin.
  • ca  dits, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gorges de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  mamaconillet, n m alt. sin.
  • ca  mamaconillets, n m pl alt. sin.
  • ca  mamaconills, n m pl alt. sin.
  • ca  morro de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pets de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixal de llop, n m alt. sin.
  • ca  sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • nc  Antirrhinum majus L. subsp. majus

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).