Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "continena" dins totes les àrees temàtiques

contingent d'importació contingent d'importació

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  contingent d'importació, n m
  • ca  quota d'importació, n f
  • es  contingente de importación, n m
  • es  cuota de importación, n f
  • es  cupo de importación, n m
  • fr  contingent d'importation, n m
  • fr  quota d'importation, n m
  • en  import quota, n

<Barreres al comerç internacional > 02 Barreres comercials > 02 Barreres no aranzelàries>

Definició
Restricció que un govern imposa a la quantitat o al valor de les importacions d'un producte durant un període determinat.

Nota

  • El contingent d'importació pot constituir una mesura de salvaguarda.
contingent d'importació contingent d'importació

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  contingent d'importació, n m
  • ca  quota d'importació, n f
  • es  contingente de importación
  • es  cupo de importación
  • fr  contingent d'importation
  • fr  quota d'importation
  • it  contingente di importazione
  • it  quota di importazione
  • en  import quota
  • ar  حصة الواردات

<Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional>

Definició
Restricció que un govern imposa a la quantitat o al valor de les importacions d'un producte durant un període determinat.

Nota

  • El contingent d'importació és una barrera no aranzelària i pot constituir una mesura de salvaguarda.
contingent global contingent global

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  contingent global, n m
  • ca  quota global, n f
  • es  contingente global, n m
  • fr  contingent global, n m
  • en  global quota, n

<Barreres al comerç internacional > 02 Barreres comercials > 02 Barreres no aranzelàries>

Definició
Contingent d'importació que especifica la quantitat d'importacions permeses, independentment del país d'on provinguin.
contingent global contingent global

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  contingent global, n m
  • es  contingente global
  • fr  contingent global
  • it  contingente globale
  • en  global quota
  • ar  حصة شاملة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional>

Definició
Contingent d'importació que especifica la quantitat d'importacions permeses, independentment del país d'on provinguin.
continueu! continueu!

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  continueu!, interj
  • es  ¡continúen!
  • fr  continuez!
  • en  continue!

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definició
Expressió amb què l'àrbitre ordena als lluitadors que reprenguin la lluita quan l'han interrompuda sensemotiu.
continueu! continueu!

<08 Esports de combat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  continueu!, interj
  • ca  kesok! [TAEKWONDO], interj sin. compl.
  • ca  yoshi! [JUDO], interj sin. compl.
  • es  ¡continúen!
  • es  ¡kesok! [TAEKWONDO]
  • es  ¡yoshi! [JUDO]
  • fr  continuez!
  • fr  kesok! [TAEKWONDO]
  • fr  poursuivez!
  • fr  reprenez!
  • fr  yoshi! [JUDO]
  • en  carry on!
  • en  continue!
  • en  gyesok! [TAEKWONDO]
  • en  kyesok! [TAEKWONDO]
  • en  yoshi! [JUDO]

<Esport > 08 Esports de combat>

Definició
Expressió amb què l'àrbitre ordena als combatents que reprenguin el combat en la situació prèvia a una interrupció.
convinença convinença

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  convinença, n f
  • ca  mitja guadanyeria, n f
  • ca  pacte de convinença, n m
  • es  pacto de convinença

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Associació de caràcter familiar que s'organitza com a règim econòmic de comunitat de béns limitada.

Nota

  • La convinença és pròpia de la Vall d'Aran.
convinença convinença

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  convinença, n f
  • ca  mitja guadanyeria, n f sin. compl.
  • es  pacto de convinença

<Història del dret>

Definició
Règim matrimonial comunitari propi de la Vall d'Aran.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • A la Vall d'Aran era costum que els contraents atorguessin «convinensa en mitja guadanyeria», per la qual tots dos participaven de la mateixa manera en els guanys i millores obtinguts durant el matrimoni de tots els béns haguts des d'abans de celebrar-se l'enllaç i dels que adquirien després qualsevol d'ells.
    Podien participar en aquests pactes els pares dels cònjuges i també estranys, i l'administració del patrimoni en qüestió corresponia al marit o al cap de casa.
    Aquest règim consuetudinari es reconeixia en el privilegi de la Querimònia, atorgat per Jaume I el 1213, i fou confirmat per Pere III el 1352, el qual afegia que el marit podia acollir la dona en «convinensa» en qualsevol moment durant el matrimoni (amb satisfacció recíproca dels guanys i millores ja obtinguts) i declarava que en aquest cas no era aplicable la prohibició romana de les donacions entre cònjuges.
    La convinença no era incompatible amb el sistema dotal, i els seus guanys i millores quedaven afectats per la nova comunitat conjugal.
convinença convinença

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  convinença, n f
  • es  pacto de convinença

<Història del dret>

Definició
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d'acord lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l'execució per un compromís solemne.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els pactes anomenats convenientae, o convinences, tingueren un gran ressò durant els segles en què predominà el sistema feudal a Catalunya, és a dir, als segles XI i XII.
    El sistema feudal es caracteritzà per instituir relacions que aprofitaven el buit polític i jurídic, fruit de la manca de l'autoritat, tant pública com privada. Una d'aquestes institucions -molt esteses- foren les convinences feudals. De fet, eren un contracte entre dues parts, fet amb tota llibertat, i sense intermediació de cap jurisprudència, ja fos pública o privada, que establien uns pactes o vincles, segellats amb un jurament convenient.
    Algunes de les convinences més corrents eren els pactes sobre compravendes o arrendaments de terres o d'altres béns, pactes sobre la institució matrimonial, temes d'àmbit testamentari o successori; àdhuc, afectaven afers dins l'àmbit eclesiàstic: en són un exemple les investidures d'episcopats o d'abadies -que, sovint, donaven lloc a les pràctiques simoníaques, posteriorment molt perseguides pels sectors eclesiàstics reformadors.
    Tanmateix, el més comú a l'època foren les convinences feudals, és a dir, els pactes entre els senyors i llurs vassalls. En general, s'establien els drets i les obligacions dels senyors i dels vassalls, encara que els deures vassallàtics eren molt més estrictes, i minuciosament enumerats i descrits en els documents que segellaven la convinença. Sovint, aquests deures dels vassalls eren hereditaris, mentre que les obligacions del senyor -per exemple, el de la protecció en cas de perill armat- eren més laxos. El vassall prometia homenatge i fidelitat al senyor, i es distingia entre els deures vassallàtics (de caràcter personal) i el feu concedit (dret real).
    Els serveis que el vassall prestava al senyor eren nombrosos, i en els documents corresponents es detallaven amb la màxima minuciositat. Àdhuc, sovint es transcrivia íntegrament la promesa de fidelitat i homenatge del vassall envers el senyor. També, al final del diploma, se solien precisar els requisits per al trencament d'aquest contracte feudal.
    Aquestes convinences foren molt emprades pels senyors feudals envers llurs castlans, com a responsables dels castells, sovint situats en zones de frontera amb l'Islam. Entre els senyors es feien pactes de pau, o bé aliances militars, en casos en què hi havia -o es preveien- enfrontaments bèl·lics, tan habituals en aquells segles de domini de la cavalleria feudal.
    Dins el context de les lluites feudals es feien convinences per tal de contractar tot un exèrcit a sou. En general, les convinences estructuraren moltes de les relacions de Catalunya, en el període de la seva màxima feudalització.
corró Cambridge corró Cambridge

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  corró Cambridge, n m
  • es  rodillo Cambridge
  • fr  rouleau Cambridge
  • it  rullo Cambridge
  • en  continental Cambridge roller
  • en  cultipacker [US]
  • de  Cambridgewalze

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Corró format per uns discs metàl·lics de diàmetres diferents i de superfície llisa o acanalada, disposats de manera que els discs llisos i els acanalats es vagin alternant.