Nota

• Àmbit: Catalunya
• Els pactes anomenats convenientae, o convinences, tingueren un gran ressò durant els segles en què predominà el sistema feudal a Catalunya, és a dir, als segles XI i XII.
  El sistema feudal es caracteritzà per instituir relacions que aprofitaven el buit polític i jurídic, fruit de la manca de l'autoritat, tant pública com privada. Una d'aquestes institucions -molt esteses- foren les convinences feudals. De fet, eren un contracte entre dues parts, fet amb tota llibertat, i sense intermediació de cap jurisprudència, ja fos pública o privada, que establien uns pactes o vincles, segellats amb un jurament convenient.
  Algunes de les convinences més corrents eren els pactes sobre compravendes o arrendaments de terres o d'altres béns, pactes sobre la institució matrimonial, temes d'àmbit testamentari o successori; àdhuc, afectaven afers dins l'àmbit eclesiàstic: en són un exemple les investidures d'episcopats o d'abadies -que, sovint, donaven lloc a les pràctiques simoníaques, posteriorment molt perseguides pels sectors eclesiàstics reformadors.
  Tanmateix, el més comú a l'època foren les convinences feudals, és a dir, els pactes entre els senyors i llurs vassalls. En general, s'establien els drets i les obligacions dels senyors i dels vassalls, encara que els deures vassallàtics eren molt més estrictes, i minuciosament enumerats i descrits en els documents que segellaven la convinença. Sovint, aquests deures dels vassalls eren hereditaris, mentre que les obligacions del senyor -per exemple, el de la protecció en cas de perill armat- eren més laxos. El vassall prometia homenatge i fidelitat al senyor, i es distingia entre els deures vassallàtics (de caràcter personal) i el feu concedit (dret real).
  Els serveis que el vassall prestava al senyor eren nombrosos, i en els documents corresponents es detallaven amb la màxima minuciositat. Àdhuc, sovint es transcrivia íntegrament la promesa de fidelitat i homenatge del vassall envers el senyor. També, al final del diploma, se solien precisar els requisits per al trencament d'aquest contracte feudal.
  Aquestes convinences foren molt emprades pels senyors feudals envers llurs castlans, com a responsables dels castells, sovint situats en zones de frontera amb l'Islam. Entre els senyors es feien pactes de pau, o bé aliances militars, en casos en què hi havia -o es preveien- enfrontaments bèl·lics, tan habituals en aquells segles de domini de la cavalleria feudal.
  Dins el context de les lluites feudals es feien convinences per tal de contractar tot un exèrcit a sou. En general, les convinences estructuraren moltes de les relacions de Catalunya, en el període de la seva màxima feudalització.