Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca contractació administrativa, n f
ca contractació pública, n f
es contratación administrativa, n f
es contratación pública, n f
en public procurement, n

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca contractació del sector públic, n f
es contratación del sector público, n f

<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>

Definició

Acció de convenir un contracte entre una o diverses entitats del sector públic i una o diverses persones, físiques o jurídiques.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contractació directa, n f
es contratación directa

Definició

Contractació que fan les administracions públiques per adquirir béns i serveis sense licitació pública.

Nota

Àmbit: Espanya
La Llei 9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic regula la contractació en aquest àmbit per a garantir que s'ajusti als principis de llibertat d'accés a les licitacions, la publicitat i la transparència en els procediments, i que els licitadors no siguin discriminats i que tinguin igualtat de tracte. Aquesta norma, alhora que vetlla per l'interès general, té en compte la manera més eficient d'utilitzar els fons públics i també criteris socials i mediambientals que tenen relació amb l'objecte del contracte.
Els contractes del sector públic són de caràcter onerós i els celebren els ens, organismes i entitats que disposa aquesta llei, tals com l'Administració general de l'Estat o de les comunitats autònomes, organismes autònoms o fundacions públiques. Tradicionalment, s'ha permès que aquests ens contractin directament, cosa que permetia agilitar el procediment, tot i que en dificultava la transparència i la lliure concurrència. Ja es configurava com un procediment excepcional, i la regla general era la licitació pública, però amb l'entrada en vigor de la nova regulació, a l'empara de directives comunitàries, la contractació directa ha quedat reduïda encara a situacions més extraordinàries. Per tant, es redueix la capacitat de l'Administració d'adjudicar directament contractes menors i es demana l'adjudicació prèvia de publicitat.
V. t.: contractació pública n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contractació electrònica, n f
es contratación electrónica

Definició

Contractació en la qual l'oferta i l'acceptació es transmeten mitjançant equips electrònics de tractament i emmagatzematge de dades connectats a una xarxa de telecomunicacions.

Nota

Àmbit: Espanya
La contractació electrònica està regulada bàsicament per la Llei de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic (LSSICE). Es tracta de contractes qualificats per raó del mitjà en el qual es realitzen, que inclou tots els contractes en els quals s'utilitza algun element electrònic, sempre que aquest incideixi directament sobre la formació de la voluntat o el desenvolupament de l'acord. No obstant això, la llei exclou del seu àmbit d'aplicació el contracte que s'ha subscrit exclusivament mitjançant un intercanvi de correu electrònic o un altre tipus de comunicació electrònica equivalent (art. 28.3.b). Per tant, l'òrgan legislador exclou totes les activitat no lucratives.
El servei ha de representar una activitat econòmica per a la persona que la presta. Aquesta activitat s'exterioritza en la normativa en la contractació de béns o serveis per via electrònica, l'organització i gestió de subhastes per mitjans electrònics o de mercats i centres comercials virtuals, la gestió de compres en la Xarxa per grups de persones, l'enviament de comunicacions comercials, el subministrament d'informació per via telemàtica, el vídeo sota demanda mitjançant el qual els usuaris poden seleccionar el programa desitjat, el subministrament i la recepció d'aquest programa i, en general, la distribució de continguts sempre que hi hagi una petició individual prèvia. En relació amb aquests serveis, alguns autors hi afegeixen els que faciliten prestar altres serveis de la societat de la informació o accedir-hi (provisió de serveis d'accés a Internet, de transmissió de dades mitjançant xarxes de telecomunicacions, de realització de còpia temporal de les pàgines d'Internet sol·licitades pels usuaris, etc.). Així, la contractació electrònica constitueix un servei de la societat de la informació.
El concepte de «persona prestadora de serveis de la societat de la informació» es defineix com «tota persona física o jurídica que proporciona un servei de la societat d'informació, és a dir, tot aquell servei normalment prestat a títol onerós, a distància, per via electrònica i a petició individual de la persona interessada». Una persona prestadora de serveis de la societat d'informació està establert a l'Estat espanyol quan té la residència o el domicili social fixat dins el territori espanyol i coincideix amb el lloc on està centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels negocis que duu a terme. Si ambdós llocs són diferents, preval el domicili del lloc on es desenvolupa la gestió o direcció.
Pel que fa a les obligacions, els prestadors han de comunicar, al Registre Mercantil en què estan inscrits o al Registre Públic en què s'inclouen per haver adquirit personalitat jurídica (fundacions) o només per publicitat (associacions), el nom o noms del domini o les adreces d'Internet que usen amb caràcter permanent. Igualment, queden obligats a comunicar tots els actes relatius a la substitució o cancel·lació d'aquestes dades. A més, han de disposar d'instruments que permetin, tant als destinataris del servei com als òrgans competents, d'accedir a la informació exigida per mitjans electrònics, de manera permanent, fàcil, directa i gratuïta.
En virtut de l'article 23.1 de la LSSICE «els contractes subscrits per via electrònica produeixen tots els efectes previstos per l'ordenament jurídic, quan concorren el consentiment i els altres requisits per a llur validesa. Els contractes electrònics es regeixen pel que disposa aquest títol, pels codis civil i de comerç i per la resta de normes civils o mercantils sobre contractes, en especial, les normes de protecció dels consumidors i usuaris i d'ordenació de l'activitat del comerç».
La llei recull el principi civil pel que fa a la perfecció del contracte en virtut del qual el contracte existeix des que una o diverses persones consenten a obligar-se i es perfecciona mitjançant el consentiment (art. 1258 Codi civil espanyol) sense cap requisit addicional de forma (art. 1278 i 1279 CC).
El contracte subscrit per via electrònica és un contracte a distància. Els contractants no hi són presents físicament. En algunes obres es qualifica de «cas de contractació entre absents», ja que l'oferent i l'acceptant no coincideixen en l'espai físic en el moment de l'intercanvi de consentiments. En canvi, no té aquesta qualificació quan es desenvolupa mitjançant videoconferència o quan es tracta de contractes electrònics en què no és rellevant la distància física o el procés comunicatiu, com ara la utilització de la signatura digital per part dels futurs contractants. Per aquest motiu, també hi és d'aplicació la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç al detall, modificada per la Llei 47/2002, del 19 de desembre.
El desenvolupament d'una activitat de prestació de serveis de la societat d'informació es regeix per dos principis: a) el de no autorització administrativa prèvia per a l'exercici de l'activitat de contractació a distància quan aquesta es desenvolupa com un servei de la societat d'informació, i b) el de lliure prestació de serveis. En l'àmbit de la contractació electrònica regeix el principi del consentiment informat, és a dir, l'oferent que presta serveis de la societat de la informació ha d'informar la persona destinatària de l'oferta. Cal afegir que si la mercaderia o el servei no s'ajusta a la publicitat realitzada per la persona prestadora, es produeix un incompliment contractual, que directament es pot connectar amb el principi de bona fe i amb la prohibició de publicitat enganyosa.
El termini de vigència de l'oferta el fixa l'oferent. Si no ho fa, s'entén que l'oferta és vigent mentre el servei és accessible per a la persona destinatària.
Pel que fa a la manifestació de voluntat en què consisteix l'acceptació, existeixen en la Xarxa diverses possibilitats (clicar sobre la icona d'acceptació, fer una declaració escrita mitjançant correu electrònic, realitzar una declaració oral per videoconferència, entre altres), que han de comportar obligatòriament un consentiment exprés, que determina la perfecció del contracte. Només quan es tracta de contractes subscrits mitjançant dispositius automàtics, hi ha la possibilitat de revocar l'acceptació abans que arribi al coneixement de l'oferent.
Un cop perfeccionat el contracte, la norma exigeix que es confirmi que s'ha rebut l'acceptació de l'oferta contractual, ja sigui fent arribar a l'acceptant un justificant de recepció mitjançant un missatge electrònic o un altre instrument de comunicació electrònica equivalent en el termini de les vint-i-quatre hores següents a la recepció de l'acceptació, o bé amb un mitjà equivalent a l'emprat en el procés de contractació. Així, l'acceptació i la confirmació corresponent són efectives quan ambdues parts contractants en tenen constància.
Perquè el contracte quedi perfeccionat, l'acceptació ha de seguir el criteri de la cognició, però el coneixement cedeix en favor de la recepció quan aquell no s'ha produït per la mala fe de l'oferent. Queden exclosos de la previsió legal els casos de desconeixement per conducta poc acurada de l'oferent, que es regeixen per la teoria de la recepció. No obstant això, quan es parla de contractes subscrits mitjançant dispositius automàtics, el contracte es perfecciona en el moment que s'emet l'acceptació, ja que la recepció es produeix instantàniament. El fonament d'aquesta excepció es basa en la comunicació ininterrompuda que caracteritza aquesta mena de contractes.
La persona destinatària té la possibilitat d'exercitar el dret de desistiment: amb relació als contractes de compravenda, en el termini de set dies des de la data de recepció del producte i sense necessitat d'al·legar cap causa. Aquest dret és irrenunciable en el cas que la persona destinatària del servei sigui un consumidor o consumidora.
El suport electrònic en què consta un contracte subscrit per via electrònica s'admet a judici com a prova documental. La llei equipara el valor probatori de la signatura electrònica amb el de la signatura manuscrita. També es relaciona amb la prova del contracte, el justificant de recepció i la qüestió relativa a la intervenció de fedataris privats respecte de les declaracions de voluntat que integren els contractes electrònics consignant la data i l'hora en què es van produir les comunicacions.
Pel que fa al lloc de subscripció del contracte, la llei fa una distinció segons els subjectes contractants: en primer lloc, estableix una norma de protecció dels consumidors en disposar que els contractes en els quals intervé un consumidor o consumidora es presumeix que s'han subscrit en el lloc en què tingui la residència habitual. En canvi, quan el contracte se subscriu entre empresaris o professionals, cal atenir-se al pacte, i només si falta, es presumeix que s'han subscrit en el lloc en què estigui establerta la persona que presta els serveis.
L'obligació principal regulada en la contractació electrònica amb consumidors és subministrar informació abans que es produeixi la subscripció del contracte: els comerciants han d'informar de les despeses que ocasiona la comunicació a distància. També han de donar tota la informació relativa al desenvolupament de la seqüència contractual, és a dir, les tramitacions que s'han de fer per a subscriure el contracte, els possibles instruments que s'han posat a disposició dels consumidors per a corregir els possibles errors referents a la introducció de dades, etc.
El text legal fa al·lusió al deure d'informar sobre tot tipus de circumstàncies relatives a la contractació, com ara la llengua que s'utilitza per a formalitzar el contracte, el termini de validesa de l'oferta, les condicions generals, la identificació de la persona prestadora de serveis i de l'objecte en qüestió, les modalitats de pagament, etc. I, després de la subscripció del contracte, s'ha de confirmar que s'ha rebut l'acceptació, la confirmació de la contractació efectuada i la confirmació escrita de la informació subministrada.
L'incompliment d'aquesta obligació d'informar comporta una sanció als empresaris incomplidors, i s'atorga als consumidors un termini de tres mesos per a resoldre el contracte. Si decideixen resoldre'l en aquest termini, els venedors no els poden reclamar l'import de la devolució de l'objecte de la compravenda. Cal afegir que els venedors han de tornar als compradors, en un termini màxim de trenta dies, les sumes que els hagin abonat amb anterioritat, i, si no compleixen aquesta obligació, els compradors els poden reclamar la suma duplicada, sens perjudici de la indemnització dels danys i perjudicis que hagin patit en allò que excedeixi de la quantitat esmentada.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca contractació electrònica, n f
es contratación electrónica, n f
en e-procurement, n
en electronic procurement, n

<Gestió universitària > Seu electrònica / Electronic office>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca contractació laboral, n f
es contratación laboral
fr embauchage
fr embauche
en employment
en engagement
en hiring

<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Contractació>

Definició

Acte pel qual un empresari, per mitjà d'un contracte de treball, convé amb una persona que entri a treballar al seu servei.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca contractació laboral, n f
es contratación laboral
fr embauchage
fr embauche
fr engagement
en employment
en engagement
en hiring

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>

Definició

Acte pel qual un empresari, per mitjà d'un contracte de treball, convé amb una persona que entri a treballar al seu servei.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contractació pública, n f
es contratación pública

Definició

Contractació que fan les administracions públiques per adquirir béns i serveis, i per realitzar obres per a l'acompliment de llurs funcions i l'exercici de llurs potestats.

Nota

Àmbit: Espanya
La contractació pública està sotmesa als principis d'igualtat, publicitat, concurrència i transparència, com també d'optimització dels recursos econòmics de què disposen les administracions públiques per a la realització d'obres, la contractació de serveis i l'adquisició de béns, tenint en compte les necessitats que cal satisfer, la garantia de la lliure competència i la selecció de l'oferta més avantatjosa. Són contractes del sector públic i se sotmeten per això a la legislació general aplicable (la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de contractes del sector públic, de l'Estat, i el Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat) els contractes onerosos, amb independència de la naturalesa jurídica que tinguin, que formalitzen els ens, els organismes i les entitats següents: les administracions territorials; els òrgans de caràcter constitucional; les diputacions forals i les juntes generals basques; les entitats gestores de la Seguretat Social; els organismes autònoms; les universitats públiques; les entitats de dret públic, els consorcis i les agències estatals que tenen atribuïdes funcions reguladores o de control extern d'un sector o activitat, que tenen com a activitat principal la producció en el mercat de béns o serveis o bé es financen majoritàriament amb fons públics. També es consideren sotmesos a la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, els ens, els organismes i les entitats amb personalitat jurídica pròpia no administratius (no industrials ni mercantils) que es financen majoritàriament amb fons públics, les entitats públiques empresarials i les associacions d'aquests subjectes. Finalment, es consideren subjectes a la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, les societats mercantils participades en més d'un 50 % per fons públics i les fundacions constituïdes amb aportació majoritària del sector públic, conegudes legalment com a poders adjudicadors. Entren en la categoria de contractes públics, finalment, els contractes subvencionats en més d'un 50 % de l'import corresponent pels poders adjudicadors que subscriuen amb altres persones físiques o jurídiques en els casos taxats de contractes subvencionats harmonitzats, com també els contractes d'obres que formalitzen els concessionaris d'obres públiques.
Els contractes nominats són els d'obres, de concessió d'obres públiques, de gestió de serveis públics, de subministraments i de serveis, i estan subjectes a regulació harmonitzada (els anteriors, quan superen determinats llindars econòmics). En els casos dels contractes privats o exclosos de la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, s'aplica la tècnica dels actes separables, d'acord amb la qual els aspectes de naturalesa pública d'aquests actes (actes preparatoris, significativament) són sotmesos al dret administratiu i jutjats per l'ordre contenciós. Al marge de la legislació general de contractes, hi ha normativa autonòmica en la matèria per a ajustar-la a les peculiaritats organitzatives. En aquest sentit, a Catalunya, la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques a Catalunya, i la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres estableixen el Tribunal Català de Recursos Contractuals.
Són aplicables als procediments contractuals la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, i, supletòriament, la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]). Aquests procediments es divideixen en dos àmbits, el de preparació i el d'adjudicació. En el primer, s'ha de distingir entre tramitació de l'expedient ordinària, urgent i d'emergència; les dues darreres han de ser motivades per necessitats inajornables o catastròfiques. Perquè es pugui aprovar l'expedient de contractació, s'hi han d'incloure els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, a més del certificat d'existència de crèdit.
Respecte de l'adjudicació, la regla general és la de procediment obert o restringit, si bé es poden seguir el procediment negociat, el diàleg competitiu i l'adjudicació directa; aquesta darrera en els casos de contractes menors (d'un import inferior als cinquanta mil euros en els d'obres i de divuit mil euros, en la resta de contractes). La publicitat dels contractes s'articula mitjançant l'anunci d'informació prèvia, l'anunci en diari oficial i la publicació en el «perfil del contractant», amb accés electrònic des del lloc web del poder adjudicador. El procés de licitació s'estendrà en un període hàbil de recepció de les ofertes i de presentació dels documents que exigeixen els plecs de clàusules administratives particulars.
La selecció de l'adjudicatari és determinada per l'oferta econòmicament més avantatjosa, atenent criteris directament vinculats a l'objecte del contracte (la qualitat, el preu, el termini d'execució, el cost d'utilització o la rendibilitat, entre d'altres) i recollits en el plec de clàusules administratives particulars. L'adjudicació, adoptada per l'òrgan de contractació, requereix prèviament una declaració d'admissibilitat de la proposta (que ha d'estar documentada degudament i no incórrer en valors anormals o desproporcionats -com l'anomenada baixa temerària-, després de l'expedient contradictori corresponent). Després del requeriment d'aportar la documentació que exigeixen els plecs, escau l'adjudicació a la proposta més avantatjosa, la notificació als interessats i la publicació en el diari oficial i en la plataforma del perfil del contractant. El contracte es perfecciona en el moment en què es formalitza, si bé en els contractes menors la factura fa de document contractual.
Quant a les regles específiques contractuals, cal assenyalar que el procediment obert està disponible per a qualsevol particular que vol presentar la seva oferta en els terminis establerts. L'absència de generalitat, no obstant això, és la nota característica del procediment restringit, en el qual només poden participar empresaris solvents prèviament seleccionats per l'òrgan de contractació d'acord amb els criteris objectius fixats amb anterioritat.
El procediment negociat, d'altra banda, fa que l'adjudicació recaigui en el licitador que l'òrgan de contractació tria justificadament després d'efectuar amb diversos candidats i negociar-hi les condicions del contracte. El diàleg competitiu consisteix en un diàleg amb els candidats seleccionats, després que ho sol·licitin, per desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats i que serveixen de base perquè els candidats elegits presentin una oferta (escau en els casos de contractes particularment complexos, com ara grans infraestructures). Finalment, el concurs de projectes és encomanat a un jurat perquè triï entre diversos models en l'àmbit de l'urbanisme, l'arquitectura, l'enginyeria i la informàtica. Existeix també la previsió legal, en àmbits contractuals específics i sotmesos a requisits estrictes, de formalitzar acords marc o d'establir sistemes dinàmics de contractació. La llei regula al detall el sistema d'impugnació contractual, entorn del recurs especial en matèria de contractació, i hi ha prerrogatives administratives sobre la interpretació, la resolució, la penalitat i la modificació dels contractes, després de l'expedient contradictori corresponent.
V. t.: contractació directa n f

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca contractació pública ecològica, n f
ca contractació pública responsable, n f sin. compl.
es contratación pública ecológica, n f
fr marché public écologique, n m
fr marché public environnemental, n m
fr passation de marchés publics écologiques, n f
fr MPE, n sigla
it green public procurement, n m
en green public procurement, n
en GPP, n sigla

<Dret>

Definició

Procés pel qual l'administració adquireix productes, obres i serveis amb un impacte mediambiental reduït durant el seu cicle de vida.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca contractar, v tr
ca pactar, v tr sin. compl.
es contratar
es pactar

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició

Estipular, fer un contracte amb algú.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "contraclaror" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició