Nota

• Àmbit: Espanya
• La contractació pública està sotmesa als principis d'igualtat, publicitat, concurrència i transparència, com també d'optimització dels recursos econòmics de què disposen les administracions públiques per a la realització d'obres, la contractació de serveis i l'adquisició de béns, tenint en compte les necessitats que cal satisfer, la garantia de la lliure competència i la selecció de l'oferta més avantatjosa. Són contractes del sector públic i se sotmeten per això a la legislació general aplicable (la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de contractes del sector públic, de l'Estat, i el Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat) els contractes onerosos, amb independència de la naturalesa jurídica que tinguin, que formalitzen els ens, els organismes i les entitats següents: les administracions territorials; els òrgans de caràcter constitucional; les diputacions forals i les juntes generals basques; les entitats gestores de la Seguretat Social; els organismes autònoms; les universitats públiques; les entitats de dret públic, els consorcis i les agències estatals que tenen atribuïdes funcions reguladores o de control extern d'un sector o activitat, que tenen com a activitat principal la producció en el mercat de béns o serveis o bé es financen majoritàriament amb fons públics. També es consideren sotmesos a la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, els ens, els organismes i les entitats amb personalitat jurídica pròpia no administratius (no industrials ni mercantils) que es financen majoritàriament amb fons públics, les entitats públiques empresarials i les associacions d'aquests subjectes. Finalment, es consideren subjectes a la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, les societats mercantils participades en més d'un 50 % per fons públics i les fundacions constituïdes amb aportació majoritària del sector públic, conegudes legalment com a poders adjudicadors. Entren en la categoria de contractes públics, finalment, els contractes subvencionats en més d'un 50 % de l'import corresponent pels poders adjudicadors que subscriuen amb altres persones físiques o jurídiques en els casos taxats de contractes subvencionats harmonitzats, com també els contractes d'obres que formalitzen els concessionaris d'obres públiques.
  Els contractes nominats són els d'obres, de concessió d'obres públiques, de gestió de serveis públics, de subministraments i de serveis, i estan subjectes a regulació harmonitzada (els anteriors, quan superen determinats llindars econòmics). En els casos dels contractes privats o exclosos de la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, s'aplica la tècnica dels actes separables, d'acord amb la qual els aspectes de naturalesa pública d'aquests actes (actes preparatoris, significativament) són sotmesos al dret administratiu i jutjats per l'ordre contenciós. Al marge de la legislació general de contractes, hi ha normativa autonòmica en la matèria per a ajustar-la a les peculiaritats organitzatives. En aquest sentit, a Catalunya, la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques a Catalunya, i la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres estableixen el Tribunal Català de Recursos Contractuals.
  Són aplicables als procediments contractuals la Llei 30/2007, del 30 d'octubre, de l'Estat, i, supletòriament, la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]). Aquests procediments es divideixen en dos àmbits, el de preparació i el d'adjudicació. En el primer, s'ha de distingir entre tramitació de l'expedient ordinària, urgent i d'emergència; les dues darreres han de ser motivades per necessitats inajornables o catastròfiques. Perquè es pugui aprovar l'expedient de contractació, s'hi han d'incloure els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, a més del certificat d'existència de crèdit.
  Respecte de l'adjudicació, la regla general és la de procediment obert o restringit, si bé es poden seguir el procediment negociat, el diàleg competitiu i l'adjudicació directa; aquesta darrera en els casos de contractes menors (d'un import inferior als cinquanta mil euros en els d'obres i de divuit mil euros, en la resta de contractes). La publicitat dels contractes s'articula mitjançant l'anunci d'informació prèvia, l'anunci en diari oficial i la publicació en el «perfil del contractant», amb accés electrònic des del lloc web del poder adjudicador. El procés de licitació s'estendrà en un període hàbil de recepció de les ofertes i de presentació dels documents que exigeixen els plecs de clàusules administratives particulars.
  La selecció de l'adjudicatari és determinada per l'oferta econòmicament més avantatjosa, atenent criteris directament vinculats a l'objecte del contracte (la qualitat, el preu, el termini d'execució, el cost d'utilització o la rendibilitat, entre d'altres) i recollits en el plec de clàusules administratives particulars. L'adjudicació, adoptada per l'òrgan de contractació, requereix prèviament una declaració d'admissibilitat de la proposta (que ha d'estar documentada degudament i no incórrer en valors anormals o desproporcionats -com l'anomenada baixa temerària-, després de l'expedient contradictori corresponent). Després del requeriment d'aportar la documentació que exigeixen els plecs, escau l'adjudicació a la proposta més avantatjosa, la notificació als interessats i la publicació en el diari oficial i en la plataforma del perfil del contractant. El contracte es perfecciona en el moment en què es formalitza, si bé en els contractes menors la factura fa de document contractual.
  Quant a les regles específiques contractuals, cal assenyalar que el procediment obert està disponible per a qualsevol particular que vol presentar la seva oferta en els terminis establerts. L'absència de generalitat, no obstant això, és la nota característica del procediment restringit, en el qual només poden participar empresaris solvents prèviament seleccionats per l'òrgan de contractació d'acord amb els criteris objectius fixats amb anterioritat.
  El procediment negociat, d'altra banda, fa que l'adjudicació recaigui en el licitador que l'òrgan de contractació tria justificadament després d'efectuar amb diversos candidats i negociar-hi les condicions del contracte. El diàleg competitiu consisteix en un diàleg amb els candidats seleccionats, després que ho sol·licitin, per desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats i que serveixen de base perquè els candidats elegits presentin una oferta (escau en els casos de contractes particularment complexos, com ara grans infraestructures). Finalment, el concurs de projectes és encomanat a un jurat perquè triï entre diversos models en l'àmbit de l'urbanisme, l'arquitectura, l'enginyeria i la informàtica. Existeix també la previsió legal, en àmbits contractuals específics i sotmesos a requisits estrictes, de formalitzar acords marc o d'establir sistemes dinàmics de contractació. La llei regula al detall el sistema d'impugnació contractual, entorn del recurs especial en matèria de contractació, i hi ha prerrogatives administratives sobre la interpretació, la resolució, la penalitat i la modificació dels contractes, després de l'expedient contradictori corresponent.
• V. t.: contractació directa n f