Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "convincent" dins totes les àrees temàtiques

bloqueig bloqueig

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bloqueig, n m
  • es  contingente
  • es  cupo
  • fr  contingent
  • en  allotment
  • en  blocked space
  • de  Block
  • de  Kontingent

<Lleure > Turisme>

Definició
Nombre de places d'allotjament o de transport reservades per a un període determinat a petició d'un operador turístic, de l'organització d'un congrés, etc.
bloqueig bloqueig

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bloqueig, n m
  • es  contingente, n m
  • es  cupo, n m
  • fr  contingent, n m
  • en  allotment, n
  • en  blocked space, n
  • de  Block, n m
  • de  Kontingent, n n

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>

Definició
Nombre de places d'allotjament o de transport reservades per a un període determinat a petició d'un operador turístic, de l'organització d'un congrés, etc.
bo convertible contingent bo convertible contingent

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  bo convertible contingent, n m
  • es  obligación convertible contingente
  • pt  obrigação convertível contingente
  • en  CoCo bond
  • en  CoCos
  • en  contingent convertible
  • en  contingent convertible bond

<Crisi econòmica>

boscarla de Swinhoe boscarla de Swinhoe

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla de Swinhoe, n f
  • es  carricero de Swinhoe
  • fr  rousserolle de Swinhoe
  • en  blunt-winged warbler
  • de  Strauchrohrsänger
  • nc  Acrocephalus concinens

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

Nota

  • El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
boscarla de Swinhoe boscarla de Swinhoe

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla de Swinhoe, n f
  • es  carricero de Swinhoe
  • fr  rousserolle de Swinhoe
  • en  blunt-winged warbler
  • de  Strauchrohrsänger
  • nc  Acrocephalus concinens

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

Nota

  • El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
bossa ileal continent bossa ileal continent

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bossa ileal continent, n f
  • ca  reservori intestinal continent, n m sin. compl.
  • es  reservorio intestinal continente, n m
  • fr  réservoir intestinale continent, n m
  • en  continent intestinal reservoir, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>

Definició
Enteroplàstia creada per a constituir un reservori d'emmagatzematge del contingut intestinal, acoblat a un estoma cutani, dotat d'un mecanisme continent que evita la sortida contínua del contingut intestinal cap a una bossa externa col·lectora.

Nota

  • L'objectiu de la bossa ileal continent és permetre el buidatge periòdic del reservori, a voluntat del pacient, generalment amb l'ajuda d'una sonda especial per a desbloquejar el mecanisme valvular.

    Es tracta d'un procediment delicat que necessita un pacient o un cuidador experts que sàpiguen manipular la bossa amb seguretat per a evitar el dany accidental per lesió de l'estoma o del reservori.
càmera convergent càmera convergent

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera convergent, n f
  • es  cámara convergente
  • en  convergent camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Multicàmera constituïda per dues càmeres muntades de manera que entre els seus eixos òptics hi ha sempre un angle constant, les quals realitzen una presa simultània amb cavalcament que permet incrementar el camp de visió.

Nota

  • Alguns sensors espacials realitzen una presa obliqua baixa anterior i posterior al llarg de la direcció de vol. Les imatges, preses des de la mateixa estació de càmera, tenen una relació base-alçària elevada i un cavalcament gairebé total que redueix la necessitat del control fotogramètric.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
càmera convergent càmera convergent

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera convergent, n f
  • es  cámara convergente
  • en  convergent camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Multicàmera constituïda per dues càmeres muntades de manera que entre els seus eixos òptics hi ha sempre un angle constant, les quals realitzen una presa simultània amb cavalcament que permet incrementar el camp de visió.

Nota

  • Alguns sensors espacials realitzen una presa obliqua baixa anterior i posterior al llarg de la direcció de vol. Les imatges, preses des de la mateixa estació de càmera, tenen una relació base-alçària elevada i un cavalcament gairebé total que redueix la necessitat del control fotogramètric.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
càmera convergent càmera convergent

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera convergent, n f
  • es  cámara convergente
  • en  convergent camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Multicàmera constituïda per dues càmeres muntades de manera que entre els seus eixos òptics hi ha sempre un angle constant, les quals realitzen una presa simultània amb cavalcament que permet incrementar el camp de visió.

Nota

  • Alguns sensors espacials realitzen una presa obliqua baixa anterior i posterior al llarg de la direcció de vol. Les imatges, preses des de la mateixa estació de càmera, tenen una relació base-alçària elevada i un cavalcament gairebé total que redueix la necessitat del control fotogramètric.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora, n m, f
  • es  cónyuge o conviviente en pareja estable del progenitor

<Dret civil>

Definició
Parella, matrimonial o no, amb qui conviu el progenitor i els seus fills amb caràcter estable.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El concepte es vincula al fenomen de la reconstitució familiar i pot ser el resultat de la viduïtat del progenitor, del divorci, la separació o la ruptura de la convivència marital, o de la filiació determinada només respecte d'un progenitor. A Catalunya el 2007 el 6,23 % del conjunt d'unions amb fills corresponia a nuclis de famílies reconstituïdes, és a dir, formades per una parella, casada o no, i amb almenys un fill nascut d'una unió precedent. El 52,1 % d'aquest tipus de llar corresponia a matrimonis i el 47,9 % a parelles estables. Actualment, en la major part dels casos les famílies reconstituïdes provenen de situacions de crisi matrimonial i maternitat extramatrimonial i, amb menys freqüència, de viduïtat. A l'anterior, se li ha de sumar el cas de les parelles homosexuals que conviuen amb fills d'un dels seus membres, ja siguin fruit d'una relació anterior, o concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida en una parella de dues dones, amb la filiació establerta només respecte de la gestant, o bé adoptats per un sol dels membres de la parella.
    El llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família atorga, per primer cop, cert reconeixement legal a aquestes persones, a les quals atribueix alguns drets i facultats. Així doncs, d'acord amb l'article 236-14, si durant la relació amb el progenitor aquest té la guarda dels fills, el seu cònjuge o convivent en parella estable té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària dels menors. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval, com és lògic, el criteri del progenitor. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del menor, de les quals ha d'informar sense demora el seu cònjuge o convivent, el qual al seu torn i si és el cas, n'haurà d'informar l'altre progenitor.
    L'article 236-15 també atorga una sèrie de drets al cònjuge o convivent en parella estable en cas de finalització de la convivència per mort del progenitor. Si bé la regla general és que un cop mort el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l'altre progenitor la recupera, excepcionalment l'autoritat judicial, a sol·licitud del cònjuge o convivent del progenitor difunt, amb l'informe favorable del ministeri fiscal, li pot atribuir la guarda i les altres responsabilitats parentals si l'interès del fill ho requereix.
    Perquè això sigui possible s'han de complir dos requisits addicionals: en primer lloc, que el cònjuge o convivent del progenitor difunt i el menor hagin conviscut prèviament (la norma no requereix un temps mínim de convivència), i, en segon lloc, que s'hagi escoltat l'altre progenitor i el menor, si té la maduresa suficient i en tot cas a partir dels dotze anys, en els termes de l'article 211-6.2. En cas que no procedeixi la guarda del menor, el cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt pot sol·licitar a l'autoritat judicial un règim de relació, sempre que l'interès del menor ho justifiqui i s'acrediti la convivència amb el menor durant els dos darrers anys.