Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "convinent" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca bo convertible contingent, n m
- es obligación convertible contingente
- pt obrigação convertível contingente
- en CoCo bond
- en CoCos
- en contingent convertible
- en contingent convertible bond
<Crisi econòmica>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla de Swinhoe, n f
- es carricero de Swinhoe
- fr rousserolle de Swinhoe
- en blunt-winged warbler
- de Strauchrohrsänger
- nc Acrocephalus concinens
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
Nota
- El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla de Swinhoe, n f
- es carricero de Swinhoe
- fr rousserolle de Swinhoe
- en blunt-winged warbler
- de Strauchrohrsänger
- nc Acrocephalus concinens
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
Nota
- El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bossa ileal continent, n f
- ca reservori intestinal continent, n m sin. compl.
- es reservorio intestinal continente, n m
- fr réservoir intestinale continent, n m
- en continent intestinal reservoir, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>
Definició
Nota
-
L'objectiu de la bossa ileal continent és permetre el buidatge periòdic del reservori, a voluntat del pacient, generalment amb l'ajuda d'una sonda especial per a desbloquejar el mecanisme valvular.
Es tracta d'un procediment delicat que necessita un pacient o un cuidador experts que sàpiguen manipular la bossa amb seguretat per a evitar el dany accidental per lesió de l'estoma o del reservori.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora, n m, f
- es cónyuge o conviviente en pareja estable del progenitor
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El concepte es vincula al fenomen de la reconstitució familiar i pot ser el resultat de la viduïtat del progenitor, del divorci, la separació o la ruptura de la convivència marital, o de la filiació determinada només respecte d'un progenitor. A Catalunya el 2007 el 6,23 % del conjunt d'unions amb fills corresponia a nuclis de famílies reconstituïdes, és a dir, formades per una parella, casada o no, i amb almenys un fill nascut d'una unió precedent. El 52,1 % d'aquest tipus de llar corresponia a matrimonis i el 47,9 % a parelles estables. Actualment, en la major part dels casos les famílies reconstituïdes provenen de situacions de crisi matrimonial i maternitat extramatrimonial i, amb menys freqüència, de viduïtat. A l'anterior, se li ha de sumar el cas de les parelles homosexuals que conviuen amb fills d'un dels seus membres, ja siguin fruit d'una relació anterior, o concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida en una parella de dues dones, amb la filiació establerta només respecte de la gestant, o bé adoptats per un sol dels membres de la parella.
El llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família atorga, per primer cop, cert reconeixement legal a aquestes persones, a les quals atribueix alguns drets i facultats. Així doncs, d'acord amb l'article 236-14, si durant la relació amb el progenitor aquest té la guarda dels fills, el seu cònjuge o convivent en parella estable té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària dels menors. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval, com és lògic, el criteri del progenitor. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del menor, de les quals ha d'informar sense demora el seu cònjuge o convivent, el qual al seu torn i si és el cas, n'haurà d'informar l'altre progenitor.
L'article 236-15 també atorga una sèrie de drets al cònjuge o convivent en parella estable en cas de finalització de la convivència per mort del progenitor. Si bé la regla general és que un cop mort el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l'altre progenitor la recupera, excepcionalment l'autoritat judicial, a sol·licitud del cònjuge o convivent del progenitor difunt, amb l'informe favorable del ministeri fiscal, li pot atribuir la guarda i les altres responsabilitats parentals si l'interès del fill ho requereix.
Perquè això sigui possible s'han de complir dos requisits addicionals: en primer lloc, que el cònjuge o convivent del progenitor difunt i el menor hagin conviscut prèviament (la norma no requereix un temps mínim de convivència), i, en segon lloc, que s'hagi escoltat l'altre progenitor i el menor, si té la maduresa suficient i en tot cas a partir dels dotze anys, en els termes de l'article 211-6.2. En cas que no procedeixi la guarda del menor, el cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt pot sol·licitar a l'autoritat judicial un règim de relació, sempre que l'interès del menor ho justifiqui i s'acrediti la convivència amb el menor durant els dos darrers anys.
<Política>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capítol, n m
- es capítulo
- es parte
- fr élément
- fr volet
- en chapter
- en component
- en constituent
- en part
- en point
- en section
<Política>
Definició
Nota
- Segons el context també pot ser apartat, part, component, etc.
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capa confinant, n f
- es capa confinante
- en confining layer
<Hidrologia subterrània>
<Transports > Transport per carretera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de port, n f
- ca CMR, n f sigla
- es carta de porte
- es CMR sigla
- fr lettre de voiture
- fr CMR sigla
- en consignment note
- en CMR sigla
<Transports > Transport per carretera>
Definició
Nota
- La sigla CMR correspon a la denominació francesa convention de marchandises routières, que és el conveni internacional que regula el transport de mercaderies per carretera.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cenyiment
- es zunchado, n m
- fr frettage, n m
- en hooping, n
- en ringing, n
- de Aufschrumpfung, n f
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerfull, n m
- ca cerfull bord, n m alt. sin.
- ca cerfull cospinenc, n m alt. sin.
- nc Anthriscus caucalis M. Bieb.
- nc Anthriscus scandicina Mansf. var. ling.
- nc Anthriscus vulgaris Pers. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
