Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "corretjades" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta, n f
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola cantàbrica, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corritjola, n f var. ling.
- nc Convolvulus cantabrica L.
<Botànica > convolvulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta, n f
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola cantàbrica, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corritjola, n f var. ling.
- nc Convolvulus cantabrica L.
<Botànica > convolvulàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carregades fortes, n f pl
<Pesca>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de corretatge, n m
- es contrato de corretaje
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La remuneració depèn, tret d'un pacte en contra, de la perfecció del contracte en què ha intervingut. Cal afegir-hi que la part corredora no respon de l'èxit final de l'operació que ha intermediat. En aquesta línia, es pot consultar la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 10.10.2002 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 2002\9975). El Tribunal Suprem va exonerar la part corredora de l'eventual responsabilitat contractual que li imputava el seu client perquè el contracte en què va intervenir no es va arribar a complir. El Tribunal va sostenir que la part corredora, agent de la propietat immobiliària, va complir amb la seva comesa perquè va posar en relació dues persones que van perfeccionar un contracte de traspàs de local de negoci. Aquest contracte no es va executar senzillament perquè la part arrendadora no havia tingut el consentiment previ de la part arrendatària. En el fonament de dret segon, s'admet que aquesta conducta no era de cap manera atribuïble a la part corredora, que va actuar diligentment i va acomplir la seva comesa, sense que fos responsabilitat seva el fracàs final del negoci jurídic.
A la pràctica, la funció d'aquest contracte és posar en contacte les dues parts contractuals per pactar un negoci jurídic. La intervenció d'una persona corredora o mediadora permet que la part comitent o del client que vol concloure un contracte obtingui informació, coneixements o publicitat, però a l'hora pugui decidir ella mateixa les condicions per a signar-lo i assumir el poder de negociació. La funció de la part corredora és, doncs, trobar la persona idònia per a concloure el contracte sense intervenir en la discussió ni en el contingut.
El contracte de corretatge, tot i ser similar al de comissió, se'n distingeix pel fet que la part corredora només té encomanada la funció de posar en contacte els dos possibles contractants, sense intervenir en el contracte. En canvi, la part comissionista realitza una operació mercantil per encàrrec i per compte de la part comitent. També se'n diferencia pel fet que la part corredora realitza la seva activitat de manera independent, mentre que la part comissionista es troba subjecte a les instruccions de la part mandant. Tanmateix, cal distingir el contracte de corretatge del contracte d'arrendament de serveis. En aquest cas, ambdós contractes es diferencien pel sistema de retribució. La part arrendadora ha de retribuir l'activitat de la part arrendatària amb independència del resultat; ara bé, el corredor només rebrà la contraprestació si les parts perfeccionen el negoci jurídic.
Pel que fa al contracte d'arrendament d'obra, la diferència es troba en el fet que la part contractista s'obliga a aconseguir un resultat, en canvi, la part corredora només s'obliga a dur a terme una activitat concreta de mediació i, si aconsegueix el resultat, llavors pot exigir la contraprestació.
Finalment, el contracte de corretatge es distingeix del contracte d'agència pel fet que l'activitat que du a terme l'agent és molt més àmplia que la que executa la part corredora, ja que inclou aspectes aliens al corretatge com ara la captació de clientela, la difusió del producte i l'atenció als clients, entre altres. A més, l'encàrrec que rep la part corredora no és continuat ni estable, com el de l'agent, sinó que és puntual. Es tracta d'un contracte atípic que no es troba regulat expressament en cap norma jurídica. Com afirma la STS del 2.10.1999 (RJA 1999\7007) es tracta d'un contracte atípic molt utilitzat en la pràctica comercial i de gran importància. Per tot això, cal fixar les normes que en regiran el naixement, el desenvolupament i la producció d'efectes. El Tribunal Suprem assenyala, en el fonament de dret primer, que el contracte es regeix pel que hagin pactat les parts d'acord amb el que estableixen els articles 1091 i 1255 del Codi civil espanyol (CC), i després per les normes generals de les obligacions i els contractes. Tanmateix cal tenir en compte els usos comercials i les normes complementàries, la jurisprudència pacífica i consolidada, i si escau, la doctrina científica i el dret comparat. D'acord amb aquest criteri jurisprudencial, no s'aplicaria per analogia al contracte de corretatge la normativa jurídica relativa a un altre contracte amb el qual hi hagi una identitat de raó, d'acord amb el que estableix l'article 4 del CC.
Les obligacions principals de la part corredora són guardar secret respecte de l'encàrrec encomanat pels comitents o els clients, i l'obligació de comunicar l'evolució de l'assumpte al seu client. Com ja hem avançat, la part corredora, en principi, no assumeix cap responsabilitat per la consumació del negoci jurídic. Pel que fa a les obligacions que assumeixen els comitents o els clients, cal subratllar el pagament del preu. La part comitent únicament està obligada a retribuir a la part corredora quan s'ha perfeccionat el negoci jurídic com a conseqüència de la seva intervenció.
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de mediació civil, n m
- es contrato de mediación civil
- es corretaje
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- En virtut del contracte de mediació civil, una persona (mediador o mediadora) s'obliga, a canvi d'una remuneració, a promoure o facilitar la consecució d'un determinat negoci jurídic entre l'altra part (oferent) i una tercera part, i fa les gestions oportunes per a posar-los en contacte. El mediador o mediadora no participa directament en el negoci, atès que no està lligat o lligada a les parts per vincles de dependència, subordinació ni representació. Es tracta d'un contracte no regulat en el Codi civil (CC) i, per tant, formalitzat sota l'emparament del principi de llibertat de pacte (art. 1255 CC). En aquest sentit, la jurisprudència qualifica la mediació de contracte innominat sui generis, principal, consensual i unilateral, per sorgir només una obligació de pagar al mediador o la mediadora si la seva activitat resulta eficaç i es perfecciona el contracte objecte de la mediació. Excepte pacte en contrari, no és necessària la consumació del contracte perquè sorgeixi l'obligació de l'oferent de pagar la remuneració. No obstant això, part de la doctrina, i el Tribunal Suprem en algunes sentències, consideren que el contracte de mediació és bilateral, i que el mediador també té obligacions (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 3.6.1950, STS del 27.12.1962 i STS del 3.3.1967). Les obligacions del mediador o la mediadora són les següents: fer les gestions que siguin usuals en el tràfic jurídic per tal de facilitar la formalització del negoci, guardar secret de les instruccions de l'oferent; fer-li avinent la marxa de les gestions i aconsellar-lo en defensa dels seus interessos. La mediació és mercantil quan una de les parts, generalment el mediador o la mediadora, és comerciant (art. 244 Codi de comerç).
- V. t.: mediació n f
<Indústria > Indústria química>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca correcames, n m
- es buscapiés, n m
- es rapapiés, n m
<Indústria > Indústria química>
Definició
<Lleure > Espectacles>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca correcames, n m
- es buscapiés, n m
- es rapapiés, n m
<Lleure > Espectacles>
Definició
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corregudes a sa plaça, n f pl
<Festes de Menorca > Estructura > Actes rellevants>
Definició
Nota
- Antigament els cavallers feien aquest recorregut al galop.
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corregudes en es cos, n f pl
<Festes de Menorca > Estructura > Actes rellevants>
Definició
Nota
- Actualment només es fan corregudes en es cos a Alaior, as Castell i a Maó, amb la participació dels caixers de la colcada que hi estiguin interessats.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corretatge, n m
- es corretaje
- en brokerage
<Empresa > Comptabilitat>
