Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cr��tica" dins totes les àrees temàtiques

banda crítica banda crítica

<Ciències socials > Psicologia > Percepció i atenció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Percepció i atenció [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2013. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/232/232714_TU_percepcio_atencio.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banda crítica, n f
  • es  banda crítica, n f
  • en  critical band, n

<Percepció i atenció>

banda crítica banda crítica

<Arts > Música > Tecnologia del so i de la música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banda crítica, n f
  • es  banda crítica
  • en  critical band

<Tecnologies del so i de la música > Psicoacústica>

Definició
Banda de freqüències dins la qual dos tons simultanis no es poden distingir perfectament.

Nota

  • Eberhard Zwicker va modelar l'oïda humana amb 24 bandes per a freqüències inferiors a 15 kHz i una banda addicional compresa entre 15 i 20 kHz. L'amplada de banda de les bandes crítiques augmenta a mesura que creix la freqüència central segons estableix l'escala de Bark.
  • La interacció entre els tons simultanis és la base de fenòmens i sensacions com ara l'efecte d'emmascarament, la rugositat o la sonoritat.
  • Vegeu emmascarament freqüencial i emmascarament temporal.
bibliografia crítica bibliografia crítica

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bibliografia crítica, n f
  • es  bibliografía comentada
  • es  bibliografía crítica
  • fr  bibliographie critique
  • en  critical bibliography

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definició
Bibliografia que, a més de la descripció de l'obra, ofereix uns comentaris que permeten valorar-ne el contingut.
càrrega crítica càrrega crítica

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càrrega crítica, n f
  • es  carga crítica, n f

<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>

càrrega crítica càrrega crítica

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  càrrega crítica, n f
  • es  carga crítica
  • en  critical load

<Gestió ambiental > Política > Instruments i mesures de control>

Definició
Nivell més alt de contaminació que pot suportar el medi ambient sense patir efectes negatius de consideració.
càrrega crítica càrrega crítica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  càrrega crítica, n f
  • es  carga crítica
  • en  critical load

<Gestió ambiental > Política > Instruments i mesures de control>

Definició
Nivell més alt de contaminació que pot suportar el medi ambient sense patir efectes negatius de consideració.
càrrega crítica càrrega crítica

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  càrrega crítica, n f
  • es  carga crítica
  • fr  charge critique
  • it  carico critico
  • en  critical load
  • ar  كمية حرجة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient>

Definició
Nivell més alt de contaminació que pot suportar el medi sense que es produeixin efectes negatius de consideració.

Nota

  • La càrrega crítica es pot tenir en compte a l'hora de desenvolupar polítiques ambientals.
càrrega crítica d'Euler càrrega crítica d'Euler

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  càrrega crítica d'Euler, n f
  • es  carga crítica de Euler
  • en  Euler critical load

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Càrrega crítica teòrica que provoca el fenomen del vinclament en una barra sotmesa a una càrrega axial de compressió en un extrem i encastada a l'altre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capblau, n m
  • ca  clavell de penyal, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de penyal, n f alt. sin.
  • ca  col de penya, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa crètica, n f alt. sin.
  • ca  flor seca, n f alt. sin.
  • ca  herba penyalera, n f alt. sin.
  • ca  cap blau, n m var. ling.
  • nc  Scabiosa cretica L. subsp. cretica

<Botànica > dipsacàcies>

capblau capblau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capblau, n m
  • ca  clavell de penyal, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de penyal, n f alt. sin.
  • ca  col de penya, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa crètica, n f alt. sin.
  • ca  flor seca, n f alt. sin.
  • ca  herba penyalera, n f alt. sin.
  • ca  cap blau, n m var. ling.
  • nc  Scabiosa cretica L. subsp. cretica

<Botànica > dipsacàcies>